 |
| Martin Niemöller i Bertolt Brecht |
L’Estat espanyol postfranquista ha anat actuant de manera metòdica i eficient al llarg de les dècades per poder continuar exercint una situació de domini i control de la societat per part de les elits franquistes que van transigir amb el pas de la dictadura a una democràcia tutelada per exèrcit i jutges afins. Tot es va deixar “atado y bien atado” i els fets ho han anat demostrant. El primer perill que era una possible Espanya desmembrada o amb excessiu poder cedit a les autonomies es va acabar amb el cop d’estat de Tejero i les conseqüències posteriors com la LOAPA. Ja ho havia José Calvo Sotelo durant la dictadura de Primo de Rivera: “Antes una España roja que una España rota.” En els darrers anys hem vist que en la lluita contra el procés català s’han fet servir tots els mitjans legals o de claveguera per intentar parar-lo. Ara en sabem uns quants més gràcies a les gravacions de l’excomissari Villarejo. Suposo que dins d’uns quants anys sabrem fins a quin punt l’Estat espanyol ha jugat brut per parar el procés independentista català. L’avantatge, però, per part de l’Estat i dels governs de torn és que la gran majoria de partits, mitjans de comunicació i intel·lectuals han callat quan s’ha actuat així contra l’independentisme. Ara que els àudios han tingut l’objectiu de les esquerres espanyoles, alguns han començat a tremolar i aixecar la veu. Quan no interessava, Villarejo era un delinqüent a qui no s’havia de fer cas, ara, quan interessa, tot el que diu és cert. I el pitjor de tot, el que es filtra de les seves converses coincideix més amb el fets succeïts que amb la retòrica dels que diuen que tot és pura ficció. Ara a una bona part d’Espanya els aniria bé recordar les paraules erròniament atribuïdes a Bertolt Brecht i que són del pastor luterà Martin Niemöller el 1946: “Quan els nazis vingueren pels comunistes, no vaig aixecar la veu. Jo no era pas comunista. Quan empresonarem els socialdemòcrates, no vaig aixecar la veu.Jo no era socialdemòcrata...” Cita a sindicalistes i jueus, i acaba: “Quan vingueren per mi, ja no quedava ningú que pogués protestar.” I és que a l’Espanya actual podem aplicar aquesta cita –ara sí– de B. Brecht: “El que desconeix la veritat és un ignorant, però el que la coneix i la desmenteix, és un criminal.” Quanta gent a Espanya sabent la veritat, la continua desmentint? Massa!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada