Aquesta setmana he llegit l’article de Vicenç Villatoro Un pacte natural a Barcelona. Villatoro, lúcid i perspicaç com sempre, explicava com el pacte fet a Barcelona per desbancar Xavier Trias de l’ajuntament responia a una tendència natural dins dels Comuns i PSC de decantar-se per l’eix nacional espanyol més que per l’eix econòmic d’esquerra. Així s’ha demostrat amb fets cada cop que s’han vist en la tessitura d’haver de decidir coses importants com l’ajuntament de Barcelona: primer va ser amb l’ajuda de Manuel Valls i ara amb la del PP.
L’objectiu sempre ha estat clar: barrar el pas a l’independentisme en una ciutat mundialment famosa. Tots entenen que una Barcelona amb alcalde independentista podria donar ales al coneixement i reconeixement internacionals de la nació catalana i això seria molt perillós per als seus interessos. Ja fa temps que veiem com l’eix econòmic tradicional entre dreta i esquerra s’ha diluït a favor de l’eix nacional amb un espanyolisme cada cop més supremacista i excloent.
Hem vist com els defensors del dret a decidir, del federalisme, del referèndum pactat, han deixat de parlar-ne i s’han apuntat a la carrera patrocinada per Vox per veure qui és més nacionalista espanyol. Així s’explica com havent tingut el govern més progressista de la història a Madrid i aquí un d’independentista al principi i d’ERC ara, no hagi servit per a res, tret de beneficis particulars amb noms i cognoms. D’aquest tema vàrem parlar amb l’Esther Sancho (CUP) després de la presentació del llibre Torturades de Gemma Pasqual a La Fatal.
Comentant com s’ha diluït aquest tradicional eix polític de dreta i esquerra i que ara només prima l’eix nacional espanyol, vàrem coincidir a afegir-ne un tercer: l’eix personal. Aquest eix incorpora els egos desmesurats, les famoses “paguetes” i bons càrrecs, favors personals i/o econòmics, etc. Un eix que no s’ha tingut gaire en compte, però és cert que ha existit, existeix i arrossega sovint tot el partit.
Possiblement gran part del problema dins de l’independentisme actual sigui que hem patit i patim molt encara aquest tercer eix. L’eix nacional ha quedat reduït a tuits i declaracions passionals per calmar la gent, però uns i altres queden desacreditats ràpid per la realitat dels fets.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada