 |
| Imatge creada per Joan Ramon Zaballos amb IA (Chat GPT) |
El final de la meva lectura del llibre de Francesc Serés La mentida més bonica (Editorial Proa) ha coincidit amb ple debat de si els votants independentistes han d’anar a votar, votar en blanc o senzillament no votar. En el llibre de Serés els protagonistes són una parella de professors que es jubilen i que aprofiten la data per fer una anàlisi del que van viure i de com van viure tot el procés independentista. Durant la lectura he trobat moltes reflexions coincidents i debats viscuts durant el procés entre amics i familiars. El títol és eloqüent quant al resum de tot: una mentida, la més bonica, però una mentida. Segur que el llibre no ha agradat gens a la gent amb responsabilitats dins dels partits. Ens interpel·la en una duríssima catarsi que molts votants independentistes segurament ja han fet a la seva manera. Assumir una derrota d’aquest nivell quan has confiat en els líders que anaven proclamant estructures d’Estat, el pas de llei a la llei, suports internacionals, que Europa no permetria la violència.. no és gens fàcil. Molta gent va creure el que es deia, va anar a totes les mobilitzacions, a votar massivament cada vegada, va veure com es guanyaven eleccions, però els resultats han estat decebedors.
El darrer gran desengany ha estat malbaratar un govern de PSOE i Podem a Espanya i un d’independentista d’ERC i Junts a Catalunya. Aquesta situació, que difícilment es tornarà a donar, no ha servit per a res transcendent. Al contrari, ha asfaltat la pista d’aterratge a un govern del PP amb majoria absoluta o amb Vox. Tot i això, tot i el càstig electoral de les municipals, tots s’han quedat com si no passés res, lluny de la unitat independentista tan desitjada per a molts. Per tots aquests motius i veient que res canvia, molta gent ha pensat que és ella la que ha de canviar de manera d’actuar i ha decidit que ja no importa anar a votar o no i que potser com pitjor vagin les coses més possibilitats hi ha que es canviïn cares i maneres de fer política. Potser això pot passar, però serà amb totes les palanques del poder en mans de la dreta, i això és jugar amb foc. L’objectiu segurament és el mateix: votar o no votar per canviar les coses, però quina és la millor opció? Ara els toca decidir a vostès i els historiadors ja ens ho explicaran d’aquí a uns anys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada