Valle-Inclán es deu regirar dins de la tomba veient com els seus esperpents es veuen superats diàriament per la política espanyola. L’espectacle que ens ha ofert P. Sánchez – el “puto amo” de la política, segons el seu ministre Ó. Puente -, supera qualsevol esperpent de l’escriptor gallec. Resulta que aquest ’”puto amo” que s’ha passat força anys parlant de la democràcia plena de què gaudia Espanya i del perfecte funcionament de la justícia, ara, quan han acusat a la seva dona de tràfic d’influències, tot se n'han anat en orris. Ja no hi ha ni democràcia plena ni justícia perfecta i diu que s’ha de fer punt i a part per regenerar-ho tot. Per arribar a aquesta conclusió ha necessitat que sortís als diaris el nom de la seva dona i cinc dies de reflexió per decidir si seguia. On era l’amo aquests darrers anys quan a Catalunya estava passant exactament el que ell critica ara? Doncs no només mirant cap a un altre costat, sinó que sovint pactava i donava la raó als que ara acusa de dinamitar els valors democràtics! Sánchez ha donat exemples de vulneracions democràtiques i de lawfare però només ha posat exemples dels companys de partit i aliats al Govern, no dels milers que hem patit i patim a Catalunya. Queda clar que els ciutadans de Catalunya per a ell som uns ciutadans de segona, esclaus a qui s’ha d’entabanar amb bones paraules només quan s’han d’aconseguir vots per mantenir-se al poder. Artistes i intel·lectuals s’han mobilitzat per donar-li suport i un deia en un acte que Sánchez i la seva dona són gent de carn i ossos que pateixen i, per tant, s’ha de ser més curós amb les acusacions. Que eloqüent el silenci de tots ells aquests anys quan a Catalunya han passat coses molt més greus! Es veu que no som humans. Per a ells som una mena d’esclaus sense sentiments amb drets limitats que només servim per mantenir Espanya en peu. El seu gran argument per mantenir-nos obedients és recordar que si canviem d’amo, el que vindrà serà pitjor. La seva gran sort, però, és que els esclaus, en lloc d’enfrontar-nos a l’amo, ens dediquem a barallar entre nosaltres a veure qui gaudeix d’una mica de poder delegat amb bon sou. Cal recordar que Espàrtac no va tenir oportunitat de votar, però nosaltres sí que podrem fer-ho la setmana vinent. Guanyarà l’amo de llarg com pronostiquen tots els déus?
 |
| Kirk Douglas a Espàrtac |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada