Barcelonitis aguda

Imatge  generada amb IA (ChatGPT)

Aquest país nostre pateix des de fa temps una malaltia anomenada Barcelonitis. La Barcelonitis es caracteritza per ser un dolor focalitzat exclusivament a l’àrea metropolitana de Barcelona, però que l’ha de patir tota Catalunya al mateix temps. Aquesta malaltia empitjora considerablement si els que governen des del Parlament de Barcelona aconsegueixen la majoria dels seus vots a la zona metropolitana de Barcelona. Ells saben prou bé que tractar com a ciutadans de segona la resta de gent del territori no els passa factura electoral i poden continuar governant sense problemes. Això fa que aquesta malaltia es vagi cronificant a Catalunya sense que ningú sigui capaç de frenar-la. Al País Basc van vacunar-se d’entrada contra aquest tipus de malaltia, donant la mateixa representativitat política a tots els territoris. Aquí aquesta vacuna encara no ha arribat, ni se l’espera. El darrer símptoma que hem de patir tots el catalans és el de voler doblar la taxa turística. Entenc aquesta taxa però doblar-la per a tothom com si fos una partida de pòquer per la dèria barcelonina contra els turistes - fins i tot els van perseguir amb pistoletes d’aigua - em sembla fora de lloc. Castigar ara tots els ciutadans que els toqui anar a Barcelona - o resta de Catalunya - a pagar el doble per aquesta fòbia contra els turistes que pateixen alguns barcelonins, no em sembla que sigui pensar massa en la gent de la resta del país. Algun dels polítics dissenyadors d’aquesta taxa ha pensat en la quantitat de catalans de fora de Barcelona que ens toca anar-hi per motius administratius, judicials, visites mèdiques, laborals o culturals i que no podem tornar a casa al vespre – encara que ho vulguem- perquè ja no hi ha transport públic? En aquest cas, som “turistes” o “ciutadans de segona”? Hem de pagar ara el doble o ens haurien de bonificar l’hotel per haver de venir a Barcelona encara que no vulguem? Curiosament aquests mateixos polítics que no pensen en la resta de gent del territori reben les seves corresponents i generoses dietes de desplaçament. Per cert, el que els escriu això és un gracienc de Barcelona, orgullós de ser-ho i fins el capdamunt d’haver de justificar sempre per què em vaig voler quedar a treballar i viure a Lleida podent fer-ho sense problemes a Barcelona. Barcelonitis aguda!

SEGRE 09/03/2025