Stolpersteine

Gunter Demnig col·locant una Stolperstein. Foto: JRZaballos

Aquesta setmana he conegut Gunter Demnig, l’artista berlinès que va crear les famoses Stolpersteine. La traducció literal seria pedres per ensopegar i es col·loquen davant de la casa on va viure alguna víctima dels camps de concentració nazis. A la pedra hi consta el nom, la data d’entrada i nom del camp i la data de defunció o si va ser alliberat. Per aquest motiu en català s’anomenen pedres de memòria. La fundació Cases Velles Andorranes em va contactar a través d’un antic alumne de l’EOI per ajudar-los amb el tema de l’alemany. Aquesta fundació, amb l’ajut del govern andorrà, havia convidat Demnig a col·locar les primeres Stolpersteine en record d’alguns dels andorrans que van estar als camps de concentració. Els periodistes andorrans R. Porta i J. Cebrián han ressenyat en el llibre Andorrans als camps de concentració nazis fins a 13 andorrans que van estar als camps. Demnig, amb 77 anys, una trentena de premis i reconeixements rebuts arreu, amenaçat de mort, patint actes vandàlics a la furgoneta amb la qual viatja i porta el material per col·locar les pedres, encara és capaç de fer milers quilòmetres amb el seu amic i xofer Ulrich, per a col·locar personalment algunes de les Stolpersteine. Amb el seu tarannà despreocupat, però atent a tot el que passa al voltant, em va comentar amb la seva veu baixa i enfundat en el clàssic i gastat barret australià Akubra, que ja s’han col·locat unes 117.000 pedres en 33 països. Els actes oficials i els més íntims amb familiars de les víctimes van estar molt ben organitzats i van ser molt emotius. Són actes necessaris per a no deixar en l’oblit les víctimes del nazisme i preservar la memòria històrica que ens ha portat on som ara. Un fet, però, em va deixar especialment entristit. Davant d’una de les cases, el fill i el net de la víctima ens van adreçar unes emotives paraules. Ho van fer en francès. El fill ja havia oblidat la llengua paterna i el net tampoc la parlava. Acabar parlant només les llengües majoritàries és oblidar tot un llegat emocional, històric i cultural. Parlar la llengua dels nostres progenitors també ha de ser motiu de reivindicació. Treballem per a preservar la nostra llengua, no fos cas que un Demnig del futur ens col·loqui una nova versió de les Stolpersteine davant les cases dels darrers parlants en català mentre els nostres descendents ens recorden en castellà o anglès.

Acte oficial a Meritxell. Foto: JRZaballos

Stolperstein davant de la casa de Josep Franch Vidal. Foto: JRZaballos

Gunter Demnig i jo. Foto: JRZaballos

SEGRE 04/05/2025