Els pot l'odi

Dolors Montserrat i A. Nuñez Feijóo. Foto; EM

Sincerament no em sorprenen gens les dificultats per aconseguir el reconeixement del català en les institucions europees. Allò de: Europa ens mira!, ja va quedar demostrat que era més un desig que una realitat. La burocràcia europea ja té prou problemes interns i internacionals com per preocupar-se pels desitjos democràtics d’una part d’Espanya. Una part que, a més, no té cap Estat europeu que la defensi obertament. El més destacat, però, d’aquest darrer ajornament ha estat la campanya del PP per aconseguir el vot en contra d’aquesta proposta. Es demana l’oficialitat del català, però també del gallec i del basc, cosa que molts prefereixen oblidar per centrar les crítiques contra els catalans. Tots sabem –i les eleccions generals ho demostren– que l’odi contra Catalunya dona molts vots. Quan un gallec com A. Nuñez Feijóo o una catalana com Dolors Montserrat –ambdós del PP– són capaços de boicotejar la seva pròpia llengua materna quan es tracta de defensar-la a Europa, demostra el nivell d’odi que es té a tot allò que representa una llengua materna: una cultura i una identitat pròpies. I la demostració empírica que aquest odi els pot més que qualsevol altre raonament és que la defensa del català a Europa no va contra ningú, ni té cap repercussió negativa envers altres llengües. Es tracta d’un boicot volgut i conscient, sabedors que així guanyen molts vots. Els que es consideren màxims garants de l’Espanya constitucional, boicotejant per pur odi i guanys electorals una llengua oficial, reconeguda per la mateixa Constitució! El PP ja sap el que és governar amb majoria absoluta a Espanya sent un partit minoritari a Catalunya. Molta gent a Catalunya això no ho veu o, el que és molt pitjor, no ho vol veure. Entre l’odi palpable d’uns i l’autoodi dels altres, podem entendre per què les coses a Catalunya han anat com han anat fins ara. I el pitjor de tot és que els odiats i els seus representants polítics, entre ells, són incapaços de posar-se d’acord mínimament per a fer front a tot això. El PP, i en aquest cas també el PSOE, prou que ho saben i bons beneficis que en treuen. Uns per guanyar vots i els altres amb el xantatge de: la dreta és molt pitjor que nosaltres. Recorden allò tan català de: cornut i pagar el beure? Doncs encara ens queden moltes rondes per pagar. La darrera: la sentència sobre les pintures de Sixena.

SEGRE 01/06/2025