Imatge creada amb IA. ChatGPT
Des de les darreres onades de calor que hem patit, s’ha fet necessari crear els anomenats refugis climàtics. Aquests refugis permeten, a la gent que no es pot permetre aires condicionats o que es troba caminant per l’exterior, protegir-se de la calor en un lloc d’accés públic on la temperatura és més agradable. Es tracta d’una gran solució en una època en què el canvi climàtic està fent que els estius cada vegada siguin més insuportables. Aconseguida aquesta millora per a defensar-nos de la calor, ara als catalans ja ens toca anar preservant els que jo anomeno: refugis tribals. Els refugis tribals són edificis, espais o trobades, on la gent que vol parlar català a la seva terra i sentir-se català sense complexos no s’ha de preocupar que li contestin malament, o l’enviïn directament a la merda, recordant-li que: “¡Estamos en España!” Després de la desfeta del Procés i del verí contra el català que va inocular durant anys Ciudadanos, els seus hereus repartits per diferents partits i encoratjats per PP i Vox, van aconseguint que parlar la nostra pròpia llengua a Catalunya cada vegada que entres en un establiment hagi de ser un acte de resistència com el de Rosa Parks dins de l’autobús de Montgomery (Alabama). Però no tothom és tan valent, ni té ganes d’anar cada dia de discussió en discussió. Fins i tot l’esquerra d’aquest país es mira aquest problema amb distància no fos cas que perdés gaires vots. He comentat aquest sentiment amb molta gent i tothom em reconeix que només en alguns establiments, festes locals, concerts, aplecs o associacions es pot gaudir puntualment d’aquesta tranquil·litat idiomàtica i social. Una tranquil·litat amb l’idioma de la qual pot gaudir tothom a Espanya. Tothom menys aquells que volem parlar la nostra llengua a la nostra terra, ja sigui Catalunya, País Valencià o les Balears. Ells saben que ens tenen el peu al coll i ho aprofiten hàbilment per anar pressionant cada vegada més. Les darreres sentències judicials amb el tema del català en són bons exemples. La Trinca, en una de les seves cançons de fa molts anys ja ens veia com a indis dins d’una reserva. Ara fins i tot dins d’aquesta reserva índia hem de cercar “refugis tribals”, per a sentir-nos una mica protegits. I ens diuen que el que ve serà pitjor i no per culpa del canvi climàtic... Els aconsello que protegeixin el seu refugi tribal més proper. Aviat el necessitaran com l’aire que respiren.
La Trinca. Com el Far West no hi ha res
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada