Ordensburg Vogelsang

Ordensburg Vogelsang. Foto: JRZaballos

Molt segurament han sentit parlar alguna vegada del Niu d’Àligues d’Adolf Hitler prop de Berchtesgaden. El seu nom correcte és Kehlsteinhaus i era una casa de te situada a 1.834 m. d’altura amb unes vistes espectaculars sobre tota la regió. Va ser un regal del partit nazi a Hitler pel seu 50 aniversari. Però si els dic el nom de Ordensburg Vogelsang segurament no els sonarà tant. Doncs aquest antic centre educatiu que encara es manté pràcticament intacte és, amb 50.000 m2, l’espai arquitectònic protegit més gran que queda de les obres fetes pel nazisme. La superfície total és de 100 hectàrees. El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (NSDAP) va decidir al 1933 crear uns centres educatius específics anomenats Ordensburg (castells de l’orde, seguint una tradició teutònica) per formar a les futures elits del partit que havien de dirigir el Reich alemany. S’han van crear tres: Vogelsang a la zona del Eifel, Sonthofen a Allgäu i Krössinsee a Pomerània, actualment zona polonesa. Una quarta escola va quedar només en projecte. Els nois d’entre 25 i 30 anys provinents de diferents seccions del partit, entraven en aquestes impressionants instal·lacions que estaven previstes per unes 1.000 persones entre alumnat i servei. El centre gaudia entre altres espais, d’un gran gimnàs i variades instal·lacions esportives, un menjador per a 500 persones, piscina i un amfiteatre exterior per unes 3.500 persones. Tenien un programa d’estudis molt específic basat en la formació ideològica, política, administrativa, educació física i paramilitar. La idea era passar un curs en cada Ordensburg i així completar la seva formació. Una curiositat: en els exàmens no hi havia cap persona vigilant. L’aula només era presidida per una foto de Hitler. El començament de la guerra però va fer canviar els plans i els Junker, nom que rebien els estudiants, van ser enviats al front. L’únic Ordensburg que es pot visitar ara és el de Vogelsang. Desprès que l’exèrcit belga de l’OTAN el tornes al govern alemany el 2005, es va preparar tot l’espai per ser un centre de memòria històrica, activitats educatives i el centre de visitants del Parc Nacional de l’Eifel. El de Sonthofen és actualment una caserna de l’exèrcit alemany i el de Krössinsee de l’exèrcit polonès. Això és sostenibilitat arquitectònica o una combinació discutible?

SEGRE 22/03/2026