Ni casual, ni puntual

Imatge creada amb IA. ChatGPT

Una setmana més, continuem amb el desmuntatge planificat de Catalunya i el catalanisme. Si per una banda tenim el drama de Rodalies, hem patit les vagues de professorat, del món sanitari o de la pagesia i a més hi sumem que el fet de parlar català a Catalunya continuï sent un acte d’heroisme diari, podríem concloure que el país està molt emprenyat. Però no passa res. El “sosiego” mediàtic s’imposa. Ara hi afegim que el tractament de les pintures de Sixena és diametralment oposat al que es pren en el cas del Guernica. I tampoc passa res. Un escriptor de referència com Eduardo Mendoza, guardonat amb la Creu de Sant Jordi, demana canviar el nom de la festa més popular i transversal de Catalunya que porta el nom de la mateixa medalla que li van atorgar, mentre Javier Mariscal li dona la raó i espera que amb la mort de Pujol s’acabi fins i tot amb el pa amb tomàquet... Esperpent nivell Prèmium! I si són futbolers, hi poden sumar els arbitratges que pateix el Barça a Lliga i Champions. Amb tot sumat tenim un bon catàleg d’experiències masoquistes per triar! Però res d’això és casual ni puntual. Si durant dècades i en especial durant el Procés, PP i Cs, amb col·laboració i silenci de l’esquerra espanyola, van repetir fins a l’extenuació, aquí i fora d’Espanya, que els catalans som uns supremacistes, burgesos, insolidaris i fins i tot nazis, no és d’estranyar que a força gent d’aquí i de fora els sembli necessari i just detestar els catalans. No s’ha explicat prou la gran feina que va fer l’Estat espanyol arreu del món per parar i boicotejar qualsevol acte que es plantegés a l’estranger per explicar Catalunya i el seu procés d’independència. També ho van fer amb corresponsals de premsa estrangera i ambaixadors a Madrid. Així van anar repetint i ampliant aquesta visió dels catalans amb tots el mitjans de comunicació estatals a disposició per obtenir un ressò nacional i internacional més ampli. I ho han aconseguit de manera efectiva. Ara molts ciutadans espanyols o europeus es posen de través quan es parla de Catalunya, els catalans, la seva llengua o la seva cultura. Fa poc van fer un estudi que demostra que els catalans som els menys apreciats a Espanya. Cap sorpresa. I amb tot el que s’ha dit de nosaltres durant els darrers anys, Europa ni ens mira, ni s’hi interessa. Ens veu com un problema. Cal tenir-ho clar. Com cansa ser català! Bon Sant Jordi!

SEGRE 19/04/2026