 |
| Sant Jordi 2026. Lleida. Foto: Cristina Badia |
Arribo puntual a les 7 del matí. I sí, tal com m’havia avançat Jordi Souto de la llibreria La Fatal, hi ha molta feina a fer a primera hora del matí. Parar les taules, treure les caixes de llibres i exposar-los, muntar les carpes per protegir-se del sol i –una mica– del pol·len dels arbres. Connectar els ordinadors i datàfons, testimonis objectius al final del dia de les vendes i llibres més demanats. A la parada som un bon grup de gent entre familiars i amics que també venen a donar un cop de mà. Distribuïm les zones de llibres i a mi em toca best-sellers i novel·la negra en general. Dan Brown, Ken Follett, Javier Castillo, Gil Pratsobrerroca i Freida McFadden, entre molts d’altres, em faran companyia tot el dia. L’assistenta, a través del forat del pany de la portada del llibre, observarà com vaig venent el llibre de McFadden com si fossin xurros acabats de fer. Al matí el volum de gent que compra és acceptable, el d’alumnat de totes les edats que ens arriba en diferents onades, no tant. Les noies que porten la secció infantil i juvenil tenen una paciència extrema només comparable a la del professorat que les acompanya. A la tarda, entre cinc i vuit, la marabunta que arriba amb gana de llibres i roses és complicada de gestionar. Tot i que ens coordinem com el Charlton Heston, l’enrenou és considerable i ens toca anar a munt i avall de la parada. Les crispetes de la Regina Rodríguez i els problemes del català de l’Òscar Andreu, s’esgoten i desapareixen molt ràpid. Mentrestant saludo –quan puc– escriptores i escriptors amics que passen a saludar o s’estan una estona signant a la parada. Sovint em toca fer de llibreter Mendel, aconsellant, desaconsellant i recomanant llibres com si estigués al cafè Gluck de Viena. Aquí, però, som a Rambla de Ferran i l’aroma del cafè queda substituït pel de les roses que llueix la gent. Alguns, però, ja venen amb una foto al mòbil o un paperet amb un títol, cercant un llibre molt concret. Em sap greu, contesto. Mal dia per trobar aquell llibre tan especial que fa temps que un busca. És la primera vegada que estic a aquest costat del taulell el dia de Sant Jordi. Observo, analitzo i aprenc. Molt. Gran reconeixement a la feinada dels llibreters abans, durant i després de Sant Jordi. I, sobretot, gràcies a la gent –a vostè– que fa d’aquest dia un dia únic a Catalunya i al món.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada