18 d’abril de 2007. Messi agafa la pilota i comença a driblar jugadors del Getafe. Joaquim Maria Puyal retransmet el partit en català i narra: “...i més i més i Messi, encara Messi, encara Messi... gol!” Un gol mític, obra d’un jugador mític que, 19 anys després, continua engrandint la seva llegenda. Aquella famosa narració i l’expressió “encara Messi” es van transformar a l’Argentina, gràcies a la pronunciació tan oberta de la vocal e per part de Puyal, en un: “Ankara Messi”. Streamers i influencers com Pollo Vignolo o Luquitas Rodríguez van popularitzar aquesta expressió per referir-se a les jugades en què Messi superava diversos rivals consecutivament. I sí, sigui per un motiu o per un altre, al juliol de 2026 encara parlem de Messi. Amb 39 anys continua sent un jugador decisiu, continua marcant molts gols i continua sent molt, molt odiat per una part de la parròquia madridista i pels seus altaveus mediàtics. El mal esportiu que Messi va infligir al Reial Madrid durant la seva etapa al Barça, i el fet que, després de tants anys, encara es recordi aquell futbol que practicava amb Busquets, Xavi i Iniesta com el millor que s’ha vist fins ara, és una ferida que molts seguidors del club blanc no han pogut ni oblidar ni pair. Tots els futbolistes que han compartit equip amb Messi coincideixen a dir que és especial, incomparable, gairebé d’un altre planeta. La seva manera de jugar, de veure passades impossibles o de llançar les faltes el converteixen en un futbolista únic. També és especial quan parla davant del públic: tímid, de poques paraules i, generalment, poc expressiu. I sempre, sempre amb el seu accent argentí. Extraordinari amb la pilota als peus, seria, en canvi, la desesperació de qualsevol professor d’idiomes que intentés ensenyar-li català o anglès. Messi és un esportista irrepetible. Els qui l’hem vist jugar i, a més, som del Barça, crec que encara no som prou conscients de tot el que ha representat la seva figura, ni de l’impacte mundial que ha tingut el seu pas pel club. Cruyff va marcar el nou camí del Barça, Ronaldinho el va aplanar i amb Messi vam arribar a Ítaca. No va marxar, però, de la millor manera del club. És una assignatura pendent. Encara Messi. Ankara Messi. Tant és. El que tots esperem és una darrera tarda al Camp Nou, ple de gom a gom, perquè el barcelonisme pugui acomiadar, com Déu mana, el millor futbolista que ha vestit mai la samarreta blaugrana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada