 |
| Imatge creada amb IA |
Viatjar és una activitat que agrada a força gent. Evidentment, no a tothom – per sort –, però sí a una gran part de la població d’arreu del món que s’ho pot permetre. Generalment, la gent viatge amb la parella, la família o els amics. Viatjar sol és molt menys habitual. Fins i tot, en els darrers temps, han aparegut moltes agències de viatges especialitzades a organitzar sortides precisament per als qui ells anomenen singles, es a dir, persones que viatgen soles. En aquests casos, la gent prefereix ajuntar-se amb altres solitaris per compartir les despeses del guia i del transport, i també per no sentir-se tan sola en països desconeguts, on sovint no parla la llengua. Viatjar sol, literalment sol, és una cosa molt menys popular i força més complicada. He de reconèixer que a mi m’agrada molt, però també cal dir que no sempre és fàcil i que, en determinades zones i països no és gens recomanable viatjar d’aquesta manera. Per a mi, viatjar sol per un país és la quinta essència de posar-se un mateix a prova en molts aspectes diferents. No pots compartir res amb ningú i totes les decisions que prens, des que t'aixeques al matí fins que te’n vas a dormir, depenen exclusivament de tu. Constantment has de decidir segons el teu criteri; ningú no t’ajuda a prendre les decisions i, si t’equivoques – cosa que passa sovint –, no pots culpar ningú més que tu mateix. El ritme del viatge el decideixes tu, també les coses que visites i l’estona que hi passes. Menges millor o pitjor i hi destines més o menys estona segons l’humor que tinguis. Sovint només portes al damunt una mica de diners i la clau d’una habitació que et fa de refugi quan s’acaba el dia. Observes amb més atenció tot el que passa al teu voltant, analitzes les converses de les taules properes si entens l’idioma o estudies els gestos de la parella del costat i de la gent que passa pel carrer. Tot es torna més intens i més lent. El cervell està més actiu que mai. Tot depèn de tu i els errors es poden pagar cars. Si t’ho passes molt bé, ho gaudeixes en solitari i, si passes un mal tràngol, l’has de gestionar tu sol. Tant les coses bones com les dolentes et van directament a la vena. No hi ha ningú amb qui compartir-les. Viatjar sol és una experiència molt intensa fins i tot ara amb els mòbils i les xarxes socials. És apassionant, però de vegades també pot ser dur i complicat. Però res extraordinari no acostuma a ser fàcil ni còmode.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada