Sèrbia a l'ombra de Tito

Mausoleu de Tito a la Casa de les Flors. Foto: JRZaballos

Aquest agost he visitat Sèrbia. M’interessaven sobretot la seva realitat política i la seva història, ja que havia sentit parlar molt del mariscal Tito i la posició singular que havia aconseguit per a l’antiga Iugoslàvia entre el bloc comunista i capitalista. Josip Broz, més conegut com a Tito, continua sent una figura cabdal per a molts serbis. La seva tomba, situada a la Casa de les Flors, és una visita obligada a Belgrad. Tito, però, no va néixer a Sèrbia, sinó a Kumrovec, aleshores població de l’Imperi Austrohongarès i actualment situada a Croàcia. Tampoc no va morir a Sèrbia, sinó a Ljubljana, l’actual capital d’Eslovènia. És, però, a Belgrad, capital de la Sèrbia actual i també de l’antiga Iugoslàvia, on la seva figura és més present i reivindicada. Va governar del 1945 al 1980 i entre 1981 i 1990, cada 4 de maig, a les 15.05 h, les sirenes sonaven arreu del país i l’activitat s’aturava durant un minut per recordar el moment de la seva mort. El seu mausoleu es troba en un edifici envoltat de jardins i al costat d’uns museus vinculats a la seva vida i a la història de Iugoslàvia. A Belgrad es percep amb força el nacionalisme serbi. Hi ha banderes sèrbies pertot arreu i, a les botigues de records, es poden trobar les característiques gorres de l’exèrcit serbi, samarretes amb motius d’exaltació nacional i, fins i tot, peces amb el rostre de Ratko Mladic i la paraula sèrbia: jyhak (heroi) escrita a sota. Mladic va ser un militar serbobosnià condemnat a cadena perpetua per genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra. Curiosament, va morir 6 dies desprès que jo marxés i, segons van recollir els mitjans de comunicació, el govern serbi i molts ciutadans el van acomiadar com un autèntic heroi. Representants de la Unió Europea - Sèrbia en va sol·licitar l’adhesió el 2009 - van criticar durament aquesta actitud envers la figura de Mladic. Sèrbia torna a trobar-se en una posició semblant a la de l’antiga Iugoslàvia de Tito: amb un peu vol entrar a la UE i acostar-se a Occident, mentre que amb l’altre vol mantenir la seva relació amb la Rússia de Putin. Curiosament, a totes les ambaixades de la UE hi havia la bandera nacional al costat de l’europea. A l’ambaixada espanyola, a més, hi havia una gran fotografia de la selecció espanyola alçant la Copa del Món de futbol. Funerals, samarretes, banderes, futbol... tot serveix per a fer equilibris polítics.

SEGRE 20/09/2026