 |
| Entrada de l'EOI de Lleida després de l'L1-O. Foto: JRZaballos |
Aquest dijous passat es va commemorar el novè aniversari dels fets de l’1 d’octubre. Aquell dia va marcar un abans i un després en la història de Catalunya i en la relació amb Espanya. Les lliçons que he extret del que va passar aleshores i durant els anys posteriors són les següents: 1- Creure que, en absència de violència, qualsevol aspiració política és acceptable, com ens havien dit sempre, s’ha demostrat que és una fal·làcia. 2- Els governs de PP i PSOE han fet, fan i faran tot el possible per desactivar qualsevol intent de revifar les aspiracions independentistes. 3- Europa “no ens mira”, com ens crèiem abans. La UE té altres problemes i prioritats i ha demostrat que la qüestió catalana li resulta molesta, com s’ha vist en el cas de la llengua catalana. 4- Caldrà temps i molts esforços per conèixer tota la veritat sobre les actuacions policials, els recursos econòmics, les maniobres de política exterior, les pressions sobre les empreses i la guerra bruta contra ciutadans catalans que l’Estat va emprar per intentar aturar el procés independentista. 5- La justícia espanyola, contravenint la separació de poders, ha demostrat que està disposada a actuar com a darrer recurs per salvaguardar la unitat d’Espanya, quan considera que el poder polític no fa prou per garantir-la. 6– La unitat dels partits independentistes per fer front al Govern de l’Estat és una quimera absoluta. 7- Els egos i les pors personals, juntament amb els interessos dels partits polítics, són la baula més feble de tot el procés. És aquesta feblesa de la qual l’Estat s’ha aprofitat i es continua aprofitant. 8- Aconseguir la independència exigeix esforços i sacrificis, i comporta el risc de patir violència i repressió judicial. Negar-ho és ingenu. Esperar assolir-la només votant s’ha demostrat –malauradament– que a Espanya no és possible. 9- El que vam aconseguir els catalans organitzant i celebrant l’1-O, malgrat tots els esforços de l’Estat espanyol per impedir-lo, té una dimensió tan extraordinària que només el temps sabrà situar-ho al lloc que li correspon. 10- Proposta: l’1 d’octubre de 2017 ha de disposar a Catalunya d’un espai memorial que recordi el que vam fer, com va actuar l’Estat i les conseqüències que hem patit. També ha de servir per recordar que les aspiracions polítiques del poble català continuen i continuaran existint. Les aspiracions de llibertat no moren mai.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada