El cafè

La civeta que produeix el Kopi Luvak
POC ES podia pensar el pastor abissini Kaldi fa molts anys que allò que es menjaven les seves cabres i que semblava donar-los noves energies acabaria sent al cap dels anys el segon producte més comercialitzat del món després del petroli. El cafè que va néixer amb el nom de qahwa (vigoritzant) va començar una llarga carrera comercial amb moltes anècdotes, per acabar imposant-se a tot el món. Aquest passat dimecres dos grans especialistes del món del cafè de casa nostra: Pere Montañà i Xavier Batalla van explicar a l'alumnat de l'EOI les característiques d'aquesta beguda present en pràcticament totes les cultures, però amb força peculiaritats en cada una. Ens va sorprendre saber que hi ha més de 600 varietats de cafè que s'amaguen darrere dels dos grans tipus existents: robusta i aràbiga. En el cafè es troben uns 800 compostos químics i s'observen quasi el doble d'aromes dels que es poden detectar en els vins. És veritat que a l'hora de triar un cafè, en general, no ens ho mirem gaire. Molts pocs restaurants tenen carta de cafès i difícilment trobem algú que es prengui la molèstia d'anar a comprar el cafè en gra, moldre'l i fer-se la seva pròpia barreja. A poc a poc, però, la cultura del cafè es va estenent i la gent es va tornant més exigent amb la qualitat del producte. Tampoc es tracta de caure en l'extrem de J. Nicholson a la pel·lícula Ara o mai, en què mostra ser un fanàtic del cafè Kopi Luvak, el cafè més car del món i que -curiosament- procedeix dels grans de cafè defecats per una civeta de les illes d'Indonèsia. Als EUA poden arribar a pagar 50 dòlars per una tasseta del preciat excrement líquid! En tot cas la propera vegada que prengui un cafè encara que sigui dels més econòmics, assaboreixi'l i pensi que durant anys es va prohibir el seu consum en diversos països, ja que es considerava que el fet de beure'l afavoria el sentit crític de la gent que el prenia. Espero que els polítics actuals no ho sàpiguen, sinó ja em veig una nova llei limitant el consum del cafè.

SEGRE 01/03/2009

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres