El rap de Can Miquel

El rap és un peix exquisit

Comença l'estiu i, per tant, les vacances per a molta gent. Les llibreries dedicades al món dels viatges s'emplenen de gent a la recerca de la guia que els serveixi d'ajut a l'hora de planificar el viatje i les visites.

Hi ha guies de tota mena i, encara que unes són més fiables que d’altres, en general, la gent se les creu i segueix els seus consells. A vegades, fins i tot, amb el perill de fer el ridícul. A tall d’exemple: Estàvem de vacances a Sicília. Dúiem a sobre una de les poques guies que hi havia en castellà sobre aquesta zona d’Itàlia. En arribar a Agrigent, la vàrem consultar per decidir on anar a sopar. La decisió va ser ràpida; la guia recomanava una petita trattoria en què el propietari es dedicava a cantar òpera mentre servia plats de pasta. Quan van arribar les postres, en aquell local no havia sonat ni una sola nota i es va sentir a la taula del costat: ¡Coño, a ver si canta de una vez! El riure va ser general a tot el restaurant. Tots veníem d'Espanya i havíem consultat la mateixa guia. 

Les guies poden ajudar o també donar algun disgust, ja que no sempre el millor hi surt reflectit. El Jordi Baulenas ho sap prou bé. El meu amic és un autèntic especialista en plats de rap. Els demana sempre que els troba a la carta, sigui quin sigui el lloc o país on ens trobem. Segons la seva docta opinió, un dels millors raps que ha menjat mai és el rap a la brasa que fan al restaurant Can Miquel de Lleida. És una opinió curiosa però absolutament certa. El que més l'atenció, però, no és que aquest restaurant no acostumi a sortir a les guies i que quan ho fa no parlin d’aquest plat. El més curiós de tot és que el rap a la brasa ni tan sols surt a la carta del mateix local. Si vols degustar-lo, has d’entrar-hi i demanar-lo. 

SEGRE 27/06/2004