El Zugspitze

La creu al cim del Zugspitze.
Foto: JR Zaballos
EL PASSAT JULIOL em vaig escapar uns dies per veure el Zugspitze (2.962 metres), la muntanya més alta d'Alemanya. Situada prop de dos famosos pobles dels salts d'esquí del dia de Reis -Garmisch-Partenkirchen-, la muntanya és una frontera natural entre la Baviera alemanya i el Tirol austríac. Va ser una muntanya considerada impossible d'escalar, fins que el 27 d'agost de l'any 1820, el tinent Josef Naus va aconseguir arribar al cim de la muntanya dins del projecte de cartografiar tota aquella zona.
La particularitat d'aquesta muntanya, però, es basa en les magnes obres d'enginyeria que s'hi van fer. Primer va ser l'estació meteorològica començada a construir el 1899. Més tard, arribaren el cremallera i el telefèric. Malgrat les reticències d'alguns ecologistes de l'època i alguns habitants de la zona, es va imposar la idea que la bellesa d'aquella muntanya i les seves vistes havien de ser assequibles a tot-hom, i no tan sols als escaladors. La construcció del cremallera Bayerische Zugspitzbahan es va fer entre el 1928 i el 1930, i connecta l'estació de fer-rocarril de Garmisch-Parterkirchen amb el Zugspitplatt a 2.600 metres. El cremallera recórre un túnel per dins de la muntanya de més de 4 km de llargada! El 1931, fins i tot, s'hi va obrir un hotel uns 300 metres per sota del cim -el Schneefernerhaus-, que al maig de 1965 va patir una allau que va deixar 10 morts i 21 ferits greus. El 1996, l'hotel es va transformar en una estació d'investigació mediambiental. Finalment, el 1962 es va construir un telefèric que porta directament dels peus del preciós llac Eibsee al cim. Tot això possibilita que, actualment, una persona en cadira de rodes pugui pujar a la muntanya més alta d'Alemanya i gaudir d'un paisatge impressionant tot prenent una cervesa a la terrassa de la Münchner Haus. Per cert, la Münchner Haus és el nom del primer refugi de muntanya construït el 1925 i que, fins avui, regenta la mateixa família Barth. Anselm Barth, el pare del Zugspitze i primer responsable del refugi, va morir despenyat de la seva estimada muntanya al desembre de l'any 1931.

SEGRE 30/08/2009

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres