Els Mossos

UNA VEGADA més les actuacions dels Mossos d'Esquadra han estat al bell mig de l'actualitat política i dels mitjans de comunicació. La història dels Mossos és complicada pràcticament des del seu naixement a l'any 1721. Arribada la democràcia no es va poder començar el seu desplegament per tot Catalunya fins al 1994. No va ser un desplegament fàcil. Una autonomia amb voluntat de nació i policia pròpia, que anava substituint policies nacionals i guàrdies civils per mossos, no era un plat fàcil de pair per a molts dels poders polítics i fàctics de Madrid. Aquestes circumstàncies han fet que els Mossos sempre estiguin sota una interessada lupa política i mediàtica. Així s'explica que després del primer Tripartit, en què els Mossos havien depès d'una conselleria del PSC, el president Montilla, a l'hora de formar el segon Tripartit, els donés a Iniciativa el caramel de fer-se càrrec de la conselleria d'Interior. El PSC passava una conselleria considerada de poc aparador i molta crítica a un partit -Iniciativa- que no s'havia fet especialment famós per sortir en defensa dels Mossos quan hi havia càrregues contra okupes o estudiants. Potser l'estimació i afecte que professava en públic fa pocs dies el president de la Generalitat l'hagués pogut demostrar en aquell moment mantenint la conselleria dins del seu àmbit i no traspassant-la com qui col·loca una patata calenta a un adversari, tot esperant que li passi factura. Aquesta setmana el caramel enverinat ha fet els seus efectes de manera especialment virulenta. La tàctica de Montilla s'ha demostrat encertada.
Ni Catalunya i molt menys la seva ciutadania guanyen res no respectant la seva policia. S'ha d'exigir i vetllar per la professionalitat de les seves actuacions, ja que portar armes i vigilar l'ordre per mandat democràtic així ho comporta. Però els mateixos Mossos han de gaudir del respecte democràtic per part de polítics i ciutadania que implica la seva feina -sovint gens agradable- per garantir viure en seguretat i per tant en llibertat.

SEGRE 29/03/2009

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres