Esport de vergonya

Hi ha massa agressivitat en el futbol del més petits
ES PARLA MOLT de la pèrdua de valors que pateix aquest país. Es diu que falta una regeneració política que ho arregli, però precisament el món de la política s'emporta la palma de la crítica ciutadana per actuar sovint de manera tan barroera. Però, ¿té la política l'exclusiva de la necessitat de canvi de valors? No, ni molt menys. Per desgràcia, el tema és molt més ampli.
Posaré un exemple: fa poques setmanes vaig anar a veure el meu nebot Àlex (10 anys) com jugava un partit de futbol un diumenge al matí a la part alta de Barcelona. Feia molt temps que no anava a veure un partit de gent jove. Vaig quedar impressionat. En aquell partit de xavals d'uns 10 anys es reproduïen tots els esquemes negatius d'un partit de Primera divisió. Hi havia amenaces i insults a l'àrbitre (un noi molt jove), insults als jugadors contraris, joc brut aplaudit pels entrenadors, pares i mares dels dos equips insultant-se entre ells, i un llarg etcètera de situacions lamentables. Tant és així que la mare d'un dels jugadors va exclamar en veu alta perquè l'escoltés tota la graderia: "Això és una vergonya! Cada diumenge el mateix! Jo trec el meu fill de l'equip! Sou el pitjor exemple que podeu donar als nostres fills!" Jo la vaig acompanyar amb un "té vostè tota la raó del món!, que quasi em costa sortir per cames de la graderia. Vaig quedar molt decebut del que havia vist i escoltat durant el partit. El súmmum, però, va ser la conversa que vaig escoltar entre un dels entrenadors que més pressió, crits i insults havia donat als seus jugadors amb l'entrenador d'un altre equip que acabava d'arribar. Va dir: "El proper partit ens deixarem guanyar per putejar el (nom d'un equip) i que els altres els empatin a punts."
Aquesta va ser la crua realitat d'un diumenge al matí, que havia de ser simpàtic i entretingut veient un nebot com gaudeix del futbol. Difícil ho tenim si ens dediquem a exigir als que manen tot allò que nosaltres som incapaços de fer en un simple partit de xavals joves. Tenim feina per fer!

SEGRE 25/10/2009

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres