La vergonya xipriota

Carrer tallat i que fa de frontera al mig de Nicòsia

Get back!, (enrere!), em crida un soldat armat fins a les dents. Anava caminant pel carrer Eleftherias del barri antic de Nicòsia i el soldat m’ha sortit de darrere d’un mur i uns sacs de terra. No puc continuar caminant per aquest carrer.

La ciutat de Nicòsia, igual que tota l'illa de Xipre, està dividida des de 1974 en dos parts; la grecoxipriota i la turcoxipriota. Com s’anuncia en diferents llengües en el mirador turístic del carrer Lidras, Nicòsia és la darrera ciutat dividida del món. Quasi igual que Berlín fa uns quants anys. La diferència en aquest cas és la presència de les tropes de l’ONU. En la denominada Línia Verda que divideix Nicòsia i també l’illa en dos parts, hi ha tropes de l’ONU interposades entre l’exèrcit xipriota i el turc.

Al juliol de 1974, fent servir d’excusa l’intent de cop d’Estat contra Makarios, les tropes turques van envair la part nord de l’illa,. El 35 per cent del territori i el 70 per cent del potencial econòmic de l’illa va passar a mans de l’exèrcit turc. 142.000 grecoxipriotes van ser espoliats i desplaçats de les seves ciutats i pobles, també 100.000 turcoxipriotes van haver d’abandonar el sud de Xipre i anar a la part ocupada pels turcs.

Des d'aleshores les relacions entre Xipre i Turquia són molt tenses. L’any 1996 encara va haver l’assassinat de dos grecoxipriotes a la zona fronterera de Deryneia.

Vaig passar caminant a la part turca de Nicòsia malgrat les dificultats que hi posen els grecoxipriotes. A la part turca es veuen pancartes contra la Unió Europea i rètols dels ajuts americans per reconstruir la part turca de Nicòsia, a l’altre costat ondegen arreu banderes de la Unió Europea i les pancartes denuncien la brutalitat de l’exèrcit turc. Tota una vergonya política i social de l’Europa del segle XXI.

SEGRE 20/09/2004