Projueu o propalestí?

INTENTAR PARLAR de la situació que es viu entre jueus i palestins és molt complicat. És complicat perquè qualsevol opinió que algú pugui expressar en públic és ràpidament titllada de projueva o propalestina, segons sobre qui es carreguin les tintes de la crítica. Jo tampoc em salvaré d'aquesta dicotomia opinant sobre ells en aquesta columna. Malgrat aquesta certesa, no vull amagar-me a l'hora de donar la meva opinió.
El poble jueu va patir un holocaust que, malgrat revisionistes, neonazis o incrèduls, va ser tan real i brutal com difícil d'entendre i copsar en la seva magnitud. L'Alemanya nazi va crear per tot el país una estructura de funcionament que afectava des dels jutges fins als ferroviaris passant per totes les capes de població, tot amb la finalitat d'acabar amb la raça jueva. Mai abans s'havia creat un engranatge social i econòmic de tal magnitud per intentar acabar amb una raça determinada. L'horror va ser tan gran que qualsevol reparació, compensació o disculpa poden semblar insignificants. Aquesta realitat històrica va portar a la creació de l'estat d'Israel, en detriment de la població palestina que vivia a la zona. A partir d'aquí els problemes de convivència entre els dos col·lectius i també entre Israel i els seus veïns ha estat constant. Des d'aleshores Israel ha defensat i defensa els seus interessos amb tots els mitjans al seu abast i amb l'ajut en els moments incòmodes del dret de vet dels Estats Units a les Nacions Unides. És evident que Israel té tot el dret a defensar-se d'atacs terroristes i de les amenaces contra la seva gent. Però no és menys cert que precisament la història que ha viscut el seu poble l'hauria d'obligar a ser molt curós a l'hora de donar respostes i/o represàlies militars. Les morts d'innocents han de ser criticables tant si van succeir a l'Alemanya el 1940 com si s'han comès a la Franja de Gaza el 2009. Crec que exercir aquest tipus de crítica no és ser projueu o propalestí, en tot cas, és ser proinnocents.

SEGRE 01/02/2009

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres