Què ens està passant?

Fèlix Millet
Des que va sorgir la primera notícia sobre el Palau de la Música i el nom de F. Millet no he fet més que anar-me emprenyant cada vegada que es donaven més detalls de tot aquest assumpte que s'ha transformat en un autèntic forat negre. El tema put de dalt a baix. Si això no fos prou, l'altre dia ens vàrem despertar amb la notícia que al Barça es practiquen auditories de seguretat -bonic eufemisme!- als seus vicepresidents, sense que ni el president de l'entitat ni els mateixos afectats ho sàpiguen. Dos de les institucions més emblemàtiques i respectades de la societat civil catalana, el Palau de la Música i el Barça, s'han col·locat en pocs dies al bell mig de l'huracà mediàtic i no pas per motius positius. Què ens està passant? Aquests fets semblen voler donar la raó a la gent de fora de Catalunya que opina que l'oasi català s'ha transformat en un autèntic fangar. I el millor del cas és que aquesta vegada no podem donar la culpa ni al Govern de Madrid, ni al Tribunal Suprem, ni al finançament, ni a ningú. Els culpables som exclusivament nosaltres mateixos. La societat civil catalana, o una part per ser més exactes, no ha estat a l'alçada que el poble català es mereix i necessita. La corrupció i l'afany de poder que vinculàvem als partits polítics s'ha instaurat també en altres àmbits de la societat catalana de manera molt perillosa. Noms il·lustres i persones fins ara admirades i guardonades han demostrat ser uns autèntics xoriços . Catalunya s'està dessagnant a la taula d'operacions i sembla que hi ha gent interessada a treure-li la darrera sang que li pugui quedar. Cal una regeneració urgent i total de tot el país. Aquesta regeneració no pot ni ha de venir de dalt, l'hem de fer des de la base de tota la ciutadania i amb el compromís ferm de ser els primers a millorar aquest país des del nostre lloc de treball. Aquest país o l'aixequem entre tots o no vindrà ningú a ajudar-nos.

SEGRE 27/09/2009

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres