Vida i/o obra

Baltasar Porcel (1937-2009)

Aquesta setmana ha mort un dels escriptors més importants en llengua catalana dels darrers temps: Baltasar Porcel. Per a molts, Porcel ha estat el millor prosista de la nostra llengua després de Josep Pla. És interessant analitzar tot el que es diu i s'escriu quan es produeix el traspàs d'un personatge públic d'aquest nivell. En general proliferen els panegírics sobre el difunt i molt poques vegades algú hi escriu algun contrapunt. Aquesta vegada ha estat Josep Cuní qui ha dit en veu alta el que molts comentaven en veu baixa: Porcel era una persona de tracte molt difícil i fins i tot impertinent. Montse Parra -actual regidora de Cultura- i jo vàrem tenir l'oportunitat de tractar Porcel un parell de vegades. Jo havia llegit alguns llibres d'ell i el tenia per un bon escriptor, sense que arribés a apassionar-me. Després de tractar-lo i parlar amb ell, em vaig quedar amb el bo de la seva obra i vaig fer un punt i a part quant a la persona. Anècdotes explicades per altres escriptors catalans que havien compartit estovalles amb ell corroboraren àmpliament el comentari de J. Cuní. Crec que en el cas de Porcel es demostra una vegada més que vida i obra no sempre van pel mateix camí pel que fa a l'admiració i respecte que poden despertar entre la gent. La figura mateixa de Josep Pla entra en aquest àmbit i arreu del món trobarem exemples de grans autors, artistes o esportistes que són admirables per la seva obra, però poc atractius en el tracte humà. Wagner i Heidegger, dins de la cultura alemanya, són dos bon exemples també d'aquesta situació. Hauríem de ser capaços de saber valorar l'obra i deixar de banda l'aspecte personal, això estalviaria una sèrie de prejudicis que sovint distorsionen el valor de l'obra o el pensament creat. Que l'admiració per l'obra i la vida del personatge vagin de la mà no passa gaire sovint -per desgracia!-, però quan passa, un se sent reconfortat com a ésser humà. Dedicat a Vicenç Ferrer amb doble admiració.

SEGRE 25/07/2009