Àustria i el nazisme

Camps de concentració a Àustria
Finalment la vaig aconseguir la beca a Linz que havia comentat en un article anterior i ara compleixo la promesa d'explicar com va anar. Vaig arribar-hi justament la setmana abans que es descobrís el drama del pare que va segrestar durant 24 anys la seva pròpia filla. M’hauria agradat poder parlar d’aquest tema amb els companys del seminari, però evidentment no va ser possible. El curs portava per títol Ideologia i realitat del Nacionalsocialisme Els assistents érem 30 professors d’història d’instituts d’arreu d’Àustria, i tres de foranis, entre ells jo. La veritat és que m’interessava molt poder comprovar com el professorat austríac enfocava un tema d’aquesta magnitud davant de companys seus que després ho han d’explicar al seu alumnat. Sabent la vinculació d’Àustria amb el nazisme, es podia caure en excuses, justificacions o cert distanciament, però basicament va haver-hi objectivitat i autocrítica. El seminari constava de conferències amb professorat de diverses universitats i també representants dels museus i arxius d’Auschwitz, Majdanek, Mauthausen i del Castell de Hartheim. El programa també incloïa visites a aquests darrers dos llocs. L’impacte de les xerrades es podia calibrar per la intensitat dels silencis a la sala. Segons el que s’explicava o les imatges que ens passaven, l’actitud canviava. D'una manera clara i directa s’explicava com s’havia construït un Estat de terror i aniquilació perfectament planificat. Les visites al camp de concentració de Mauthausen i al castell de Hartheim, on es va practicar l'eutanàsia i atrocitats mèdiques, van ser els testimonis encara palpables del resultat d’aquesta ideologia. El curs també va explicar el funcionament metòdic de l’Estat del terror i com aquest fenomen va impregnar de d’alt a baix tota la societat alemanya i austríaca, exportant-lo fins i tot a mitja Europa. Per desgràcia aquest tema no està ni és irrepetible. I cal recordar que qui no aprèn de la història corre el perill de repetir-la. Fer seminaris oberts sobre el nazisme o la nostra Guerra Civil, per exemple, son un bon camí per no caure en els mateixos errors.

SEGRE 25/05/2008

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres