Dia de Reis

El dia de Reis per a mi era magnífic, però el dia després encara era millor. Reis era divertit per la novetat, per saber si els tres Mags t’havien portat tot allò que havies demanat o –cosa curiosa – si arribaven joguines que no sabies ni què existissin. Aquell dia s’havien de visitar cases de parents on els Reis també havien deixat regals i dir que tot era molt bonic i t’agradava molt. Si no ho feies així, queien una sèrie d’amenaces que feien referència a Reis Mags molts enfadats que ja no portarien res més a nens tan primmirats. Però l'endemà ja era tot una altra cosa. Aquell dia ja podies jugar amb allò que realment t’agradava i deixar de banda aquells incomprensibles regals que no havies demanat i que no t’agradaven. En la solitud de la teva habitació ja no feia falta fer bona cara, ja es podia jugar amb allò que havies desitjat tant i que ara ja tenies a les mans. Per desgràcia no sempre arribava tot allò que un més desitjava. Hi havia regals que es resistien d’una manera incomprensible. Quins Reis més tossuts!, pensava jo. A mi això em passava amb els soldats de plom. M’agradaven molt, però el que rebia malgrat la meva carta, era el Fuerte de Comansi. També magnífic, tot cal dir-ho!. De més gran van arribar els soldadets de plàstic escala 1/72 d’Airfix o de la Rewell, que fins i tot vaig arribar a pintar amb una paciència infinita. I no va ser fins l’època adulta quan varen canviar les tornes i començaren a arribar els primers soldats de plom. Enguany fins i tot m’ha arribat la crème de la crème del món de les figures en miniatura: un model de la casa Dragon escala 1/6. Una autèntica joia de col·leccionistes. La casa Dragon de Hong Kong fitxa a enginyers directament a les facultats per dissenyar els seus nous models. Jo sempre he estat un gran defensor de regalar joguines independentment de l’edat. No tinc res contra perfums, corbates i mitjons, però per Reis m’agrada regalar i rebre joguines. Es diu que els nens fan que el Nadal es visqui amb més alegria, doncs tornem-nos una mica nens els adults i gaudim també de les joguines.

SEGRE 06/01/2008