Comunicar malament

Comunicar malament pot ser una gran excusa
FA UNES SETMANES vaig gaudir de la possibilitat d'escoltar Manuel Campo Vidal en una conferència que portava per títol: ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal? El títol coincidia amb el seu llibre publicat a l'editorial Plaza & Janés i que és absolutament recomanable. L'actual president de la Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión va donar un seguit d'exemples de com de malament comuniquem per regla general els espanyols. Després d'escoltar-lo atentament, està clar que encara ens queda molta feina per fer, a l'hora de saber comunicar correctament. Els dubtes, però, que em sorgeixen una vegada haver-lo escoltat a ell i escoltat com comuniquen els missatges alguns polítics davant els mitjans i l'opinió pública, és si no hi ha una voluntat expressa a "comunicar malament". He detectat, fa ja algun temps, una mena de pràctic comodí a l'hora de justificar per qualsevol membre d'un govern la seva mala gestió. Generalment té aquest contingut: no hem sabut comunicar correctament tota la feina feta. Curiosament, aquest comentari mai va acompanyat de cap destitució del portaveu del Govern o del responsable de comunicació de l'àmbit afectat, tot i que es gasten milers d'euros en càrrecs de comunicació i a influir en els mitjans de comunicació. Dir a l'opinió pública que el problema ha estat de "comunicació", és donar la culpa a l'èter de l'espai; no té cara ni aspecte que es pugui reconèixer. Així ja hem diluït la culpa i els seus responsables. D'alguna manera es dóna la idea que la culpa no és de la persona que emet el missatge, sinó del canal que l'ha de portar a l'oient. En aquest sentit, "comunicar malament" és pràctic i còmode, ja que dir que el problema rau en la comunicació, dilueix de manera inconscient la responsabilitat de la mala gestió que s'hagi produït. Vist això, ja puc contestar parcialment la pregunta inicial del senyor Campo Vidal: alguns espanyols comuniquen tan malament perquè els és més pràctic i còmode que fer-ho bé.

SEGRE 11/4/2010

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres