Democràcia a crits

Plaça Tahrir. El Caire
FA SETMANES que els crits de llibertat i democràcia s'estenen per molts països àrabs. Tunísia va ser el primer país on aquestes exigències van fer caure el govern i després de propagar-se pel nord d'Àfrica i altres països de l'Orient Mitjà, ha sigut a Egipte on ara es viu amb més efervescència. En el moment que escric aquest article, Mubarak ha delegat una part dels poders al seu vicepresident Omar Suleiman, però la gent de la plaça Tahrir continua molt enfadada demanant que Mubarak deixi el seu càrrec. Europa i els Estats Units s'han vist sorpresos i arrossegats pels esdeveniments que s'han anat produint de manera molt ràpida per tota la zona. El seu posicionament demanant reformes immediates i més democràcia sembla arribar tard i malament. Durant massa temps s'ha sigut molt condescendent amb aquest tipus de governs propers a Occident i amb un alt grau de corrupció interna. La gent ara s'ha cansat d'aquesta situació i ha sortit al carrer a demanar tot el que li han negat durant anys. A mi em preocupa, però, que darrere aquestes legítimes protestes no hi hagi l'hàbil manipulació extremista, que aprofitant que es demana més llibertat i democràcia, una vegada aconseguides les dues, s'utilitzin per introduir un discurs i unes normes més radicals. La democràcia té una salut que requereix molta atenció i que necessita molts demòcrates per gaudir-la en plenitud. Un govern es pot derrocar o canviar en qüestió d'hores o dies, però crear autèntics demòcrates és una cosa que requereix generacions. Crec que no és casualitat el fet que aquests dos països hagin sigut els que tradicionalment han rebut més turistes occidentals. Però tot i aquesta evident influència no tinc gaire clar que els valors democràtics hagin arribat a la gran part de la població. A Egipte, els Germans Musulmans tutelen aquestes reivindicacions. Poden ser els grans beneficiaris d'aquest canvi. Veurem si els valors democràtics que proclamen els saben aplicar i explicar. Seria un gran pas endavant per a tota la zona.

SEGRE 13/02/2011

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres