Primer gran pas


QUAN JA TENIA ben esbossat l'article per aquest diumenge, els mitjans de comunicació han llençat als quatre vents la notícia esperada durant tant i tant de temps: ETA abandona definitivament la lluita armada! No podia tenir millor motiu per canviar a corre-cuita el tema del meu article d'avui. Considero que aquest és el gran primer pas que havia de fer ETA i que de fet significa el veritable començament del seu final. De totes maneres hem de tenir també clar que encara queden coses molt importants pendents. En primer lloc no podem, ni hem d'oblidar les víctimes. Després també s'ha de parlar de com i quan es tornen les armes, de la situació dels presoners etarres, etc. Amb aquesta declaració per part d'ETA hem començat a tancar una ferida oberta des de fa molt temps, queden però encara altres ferides que necessitaran un llarg període de cicatrització per poder tornar a la total normalitat de la vida política al País Basc. Això requerirà molta comprensió i generositat per les dos parts en una societat que encara està molt enfrontada. No serà un camí gens fàcil, però per sort ja hem començat a caminar-lo. Entre tots hem de mirar que no es torni a torçar i que les llibertats i valors democràtics, des d'on es pot defensar qualsevol opció política -la independència inclosa- siguin les úniques armes que es puguin fer servir. Avui queda en el record -però no en l'oblit- la ràbia per l'assassinat de tanta i tanta gent. La ràbia viscuda, per exemple, en l'atemptat d'Hipercor o durant el segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco. Avui ens podem preguntar de què ha servit vessar tanta sang innocent, durant tant de temps. Crec que molts tenim la resposta ben clara. Dedico doncs les darreres ratlles d'aquest article a la memòria de les víctimes -de totes les víctimes sense excepció- d'aquest malson que ens ha tocat viure a tots i especialment a la gent del País Basc. Que la seva memòria ens recordi sempre el valor de la llibertat i la democràcia viscudes en pau i respecte entre els ciutadans.

SEGRE 23/10/2011

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres