Gràcies, moltes gràcies per tot el que m’has donat, ensenyat i fet estimar. El teu traspàs és una ferida que mai es tancarà del tot, però el teu record etern m’acompanyarà fins al meu darrer sospir. Sóc el que sóc, gràcies a les teves ensenyances i als teus valors que sempre m’has volgut transmetre. Sempre m’has inculcat que primer és l’obligació i després la devoció, que sempre es pot millorar amb esforç i constància i que la paraula donada s’ha de respectar. Has sigut sempre un fidel amic dels teus amics, i així has aconseguit que la gent sempre t’estimés i et vulgues tenir al seu costat. Gràcies a tu vaig aprendre a estimar Lleida i la seva gent, abans fins i tot de venir-hi a treballar. També em vas ensenyar a estimar la natura i gràcies a això vàrem gaudir, tots junts, d’uns anys meravellosos a Castellcir. Em vas contagiar les ganes de viatjar per a conèixer altres llocs i altres cultures. La teva primera etapa de venedor, viatjant per Espanya, et va marcar per a la resta de la t…