És impossible definir en paraules el sentiment i les sensacions que provoca a molta gent la situació actual. En les darreres setmanes he parlat amb gent de tot tipus i he trobat en quasi tots ells, malgrat les seves diferències, un sentiment generalitzat que els uneix. Finalment, per aquest article he decidit fer servir la paraula angoixa en la seva accepció número quatre dins del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana: "PSIQ. Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent." Hi ha un malestar palpable entre la gent pel que està passant, però aquesta mateixa gent té també consciència que encara hi ha molt perill per arribar. Un perill, imminent i indeterminat, davant del qual no podem fer-hi res. El nostre futur més immediat no tan sols es va decidint amb lleis des de Madrid, sinó que també ve determinat pel que puguin decidir Frau Merkel i Monsieur Hollande en les seves trobades o el que decideixen votar els grecs en les seves properes eleccions. En cap dels casos, els ciutadans de la nostra ciutat poden fer-hi gaire cosa, tret de patir-ne directament les conseqüències. Unes conseqüències que no tarden mesos en arribar, sinó que es materialitzen en segons tot i succeir a l'altra punta del continent. Ja veurem com les primeres dades del recompte de vots a les eleccions gregues tindran, en qüestió de segons, la seva conseqüència en el món econòmic europeu i per tant en el nostre futur més proper. Són moments d'assumir aquesta angoixa sense perdre el nord i amb l'absoluta certesa que el nostre poble sabrà superar-la. Són també moments per no caure ni en el derrotisme ni en la demagògia que tant de mal ens han fet i ens continuen fent. No és moment d'assenyalar constantment les vies d'aigua que té el vaixell, és el moment de remar tots junts amb més força que mai per arribar a temps a port i poder reparar el vaixell. Si no ho fem així, podem esfondrar-nos enmig del mar, mentre ens cridem els uns als altres i ens anem fent retrets.
SEGRE 20/05/2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada