Mas a Madrid

J.R. Zaballos i A. Mas a Lleida
Potser alguns de vostès ja saben que la meva entrada en el món polític va venir pel fet d'escoltar Artur Mas en una xerrada al Forn del Nastasi fa uns quants anys. En aquell moment, ell estava a l'oposició i va venir a Lleida per explicar el seu projecte de la Casa Gran del Catalanisme. La seva exposició -clara i diàfana- de la situació que vivia el nostre país en aquella època i la seva petició d'ajut reconeixent que ni ell, ni CiU, a soles aconseguiria tirar el país endavant, em van convèncer per formar part del moviment social de la Casa Gran del Catalanisme.
Aquest dijous, a Madrid, Artur Mas m'ha tornat a convèncer, emocionar i fer-me sentir orgullós de ser català. En un ambient absolutament hostil que vaig notar i comprovar a la mateixa taula on estava assegut, Mas va parlar clar i català de la situació actual que viu Catalunya i de les aspiracions que té com a país després de la multitudinària manifestació del dia 11 de setembre.
I no va deixar opció a cap dubte de posicionament: "No diré cosas distintas en un lado y en otro", va dir d'entrada. I es va explicar d'una manera entenedora, amb poques dades però contundents i amb arguments comprovables i irrefutables. El silenci que es va anar apoderant de la sala era una demostració palpable de l'impacte que produïen les seves paraules.
El president els va deixar clar que hi ha un abans i un després de la manifestació de la Diada d'enguany. I davant els comentaris -que ja s'han produït- menyspreant i obviant que sortissin al carrer un milió i mig de catalans, els feia la següent reflexió: "¿Ustedes recuerdan alguna manifestación en España en la que salieran nueve millones de personas a la calle?" (la proporció amb relació a la població estatal).
Per tant, queda clar que Artur Mas ha pres bona nota del que va passar i el que es va dir a la manifestació de l'11 de Setembre. Després de 35 anys de grans esforços per part de Catalunya intentant aconseguir una harmonia política i econòmica amb l'Estat i sense haver-ho aconseguit, ara, una gran part del poble català vol iniciar un nou projecte polític. Un projecte pacífic i democràtic, formulat de forma estrictament europea, com va voler remarcar i reiterar Mas.
Evidentment, tot aquest procés no serà gens fàcil i les veus en contra que s'han aixecat en els darrers dies ja ho han demostrat. Unes veus en contra que sempre segueixen el mateix patró d'arguments: en un primer nivell es diu que és absolutament il·legal tot aquest plantejament i, en un segon nivell, més sibil·lí, es deixa caure que, en cas que això fos possible, implicaria sortir de la Unió Europea i de l'euro (per la pressió del mateix Estat espanyol) i patir també un gran boicot econòmic i turístic per part d'Espanya. Fets que implicarien, per tant, la ruïna econòmica d'una Catalunya independent.
Aquest és el panorama que ens dibuixaran i que haurem d'escoltar en les properes setmanes i mesos. Queda clar, doncs, que el nou camí que vol emprendre gran part del poble català no serà gens fàcil. Però estic absolutament convençut que, malgrat tot, si algú pot liderar aquest projecte i dur-lo a bon port, aquesta persona és Artur Mas.
Per finalitzar aquest article, i a tall d'anècdota, els reprodueixo la pregunta que vaig passar per escrit al moderador de la taula i que no va creure convenient formular-la en veu alta al president Mas: "¿Cree que el Gobierno de España es consciente de la situación que se vive en Cataluña, cuando la manifestación más grande de su historia es la noticia número cinco del Telediario y, sin embargo, es la primera de la BBC?" Vostès mateixos poden deduir per què no es va formular la pregunta i la possible resposta que se li pot donar.

15 de Setembre de 2012

Article relacionat: Conferència d'Artur Mas a Madrid

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres