Hannah Arendt (1906-1975) |
Finalment ha arribat a Lleida (Espai Funatic) la pel·lícula
de Margarethe von Trotta: Hannah Arendt . Ja havia seguit els comentaris de la
seva estrena a Alemanya i tenia ganes de veure-la. Per desgràcia la pel·lícula
no és en versió original, encara que afortunadament s'han deixat tant les
imatges originals del procés a A. Eichmann com la seva
veu original en alemany durant les declaracions. La pel·lícula
explica la polèmica que es va produir ara fa 50 anys, quan Arendt
-brillant i famosa filòsofa jueva- va publicar a The New Yorker el seu
reportatge sobre el judici a Jerusalem de Eichmann, tinent coronel de
les SS i responsable del transport de deportats
als camps de concentració. Les
seves reflexions van crear una gran controvèrsia i fins i
tot van fer que amistats jueves de tota la vida li retiressin la seva amistat.
Arendt va posar sobre la taula dos temes molt incòmodes per a la societat
d'aquell temps i per la perspectiva que es tenia dels responsables de
l'holocaust. El primer tema era el paper que van tenir alguns líders jueus i
els Judenrat (Consell Jueu) a l'hora de confeccionar les llistes de deportats
que exigien els nazis. I l'altre gran tema va ser el concepte de
"banalització del mal". Els dos temes eren una sacsejada brutal a
l'opinió general imperant, ja que s'havien de respondre a aquestes
dos preguntes: ¿era comprensible que líders jueus també fossin responsables en
part de l'holocaust? i ¿pot ser que el Mal -en majúscules- no estigui encarnat
per un monstre, sinó per un buròcrata mediocre dels que n'hi ha tants pel món?
Evidentment fer-se aquestes preguntes i sobretot respondre-les era un acte de
valentia i de revisió dels plantejaments previs, que no tothom va estar
disposat a fer. En aquest sentit vull subratllar una frase seva que m'aplico
cada vegada que com a professor d'alemany em toca explicar a la gent el fenomen
del Nazisme a Alemanya: "Intentar comprendre
no significa perdonar".
I, evidentment, els recomano anar a veure la pel·lícula i reflexionar
sobre tot el que s'hi diu.
SEGRE 14/07/2013
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada