Consumidor sofridor

Trucar desenes de vegades i que no servei per a res.
En els darrers temps acumulo una mala ratxa en les meves relacions consumidor-gran empresa. En aquesta mateixa columna ja vaig comentar fa anys un problema entre l'EOI de Lleida i la casa Sony. Problema que va acabar a favor de l'EOI, però després de molt de temps i d'enviar fins i tot una carta en japonès a la central de Sony al Japó! Ara em toca lluitar amb altres grans empreses: Iberdrola, Samsung i Orange. Els motius són diferents: passar olímpicament de l'anul·lació d'un contracte, ofertes que no compleixen i manca de servei durant més d'una setmana i sense data de reparació. Ja m'ha quedat clar des de fa temps que el consumidor actual és un doble sofridor comercial. Primer et toca sofrir les trucades telefòniques a hores intempestives per fer-te ofertes, fins i tot et truquen a la porta de casa per fer una pressió més directa, i deixo de banda tota l'allau publicitària a la qual et sotmeten per terra, mar i aire. Però després, una vegada ja has signat el contracte o has comprat el producte, el seu interès per tu desapareix per art de màgia. Aleshores ja passa a ser missió impossible poder parlar amb algú personalment i menys encara algú amb capacitat de decisió o que et resolgui el problema. I evidentment ara no et vénen a casa, ni que els convidis a sopar amb xampany! El pelegrinatge del consumidor sofridor comença a partir d'ara amb llargues esperes telefòniques, teclejant numerets i escoltant en el millor dels casos una veueta simpàtica -generalment en castellà- que et diu: "Tomo nota, pero no le va a servir de nada!" I si acabes fart de no poder arreglar-ho per telèfon, aleshores comença el viacrucis d'esbrinar on pots enviar una carta certificada, visites a l'oficina del consumidor, aportar documentació i fer informes per explicar per enèsima vegada el que t'ha passat.
En resum, una lluita de David contra Goliat en la qual la gran empresa et guanya per esgotament, temps i diners. Al consumidor sofridor només li queda el dret a la rabiola i a queixar-se en les xarxes socials, cosa que pot ajudar, ja que sempre et trobes algú a qui encara li han anat pitjor les coses i així et sents una mica afortunat... o no!
SEGRE 27/07/2014


Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres