Ken Follett: The Century

Els tres llibres de la trilogia

Aquesta Setmana Santa he aprofitat per acabar les darreres pàgines de la famosa trilogia de l’escriptor gal·lès Ken Follett: la trilogia The Century. És una magna obra en 3 volums: La caiguda dels gegants, L’hivern del món i El llindar de l’eternitat.
Aquesta trilogia de més de 3.000 pàgines avarca la història europea des de la Primera Guerra Mundial, del primer volum, passant per la Segona Guerra Mundial del segon i acabant el tercer llibre amb la guerra freda i la caiguda del mur de Berlín. El llibre, però, té un petit capítol final dedicat a la proclamació d’Obama com a primer president negre dels Estats Units. El nexe entre els tres llibres és un grup de famílies que anirem seguint a través dels anys.
Aquestes famílies, ubicades inicialment a Gran Bretanya, Alemanya, Rússia i els Estats Units, aniran després interrelacionant-se entre elles. L’escriptor aconsegueix així que el lector senti més propera i entengui més fàcilment la trama històrica. Follett, vinculat al Partit Laborista anglès des de fa temps, demostra estar molt ben documentat i informat sobre els diferents temes històrics dels quals parla. En destacaria uns quants d’especialment interessants i ben explicats al llarg dels tres llibres: els motius que van portar a la Primera Guerra Mundial, la lluita pel dret al vot de la dona a la Gran Bretanya i pels drets civils dels negres als Estats Units, la crisi dels míssils a Cuba i els motius de la caiguda del mur de Berlín. N’hi d’altres també de força interessants –i podríem dir que actuals– com el de les lluites internes entre les diferents faccions comunistes durant la revolució russa. L’estil directe de Follett facilita enormement entendre de manera molt clara moments decisius de la història d’Europa. Una gran història plena de petits detalls decisius.
Estaria bé que molts estudiants als instituts llegíssim aquests llibres, però encara seria molt millor que els llegissin molts dels nostres polítics que no tenen gens clar d’on venim i molt menys cap a on anem. Potser així entendrien alguna cosa i deixarien de fer el ridícul. Recordem: qui no recorda la història, està condemant a repetir-la.

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres