Al pare

Amb el meu germà Xavier i el meu pare
(jo el de la dreta)
Gràcies, moltes gràcies per tot el que m’has donat, ensenyat i fet estimar. El teu traspàs és una ferida que mai es tancarà del tot, però el teu record etern m’acompanyarà fins al meu darrer sospir. Sóc el que sóc, gràcies a les teves ensenyances i als teus valors que sempre m’has volgut transmetre. 
Sempre m’has inculcat que primer és l’obligació i després la devoció, que sempre es pot millorar amb esforç i constància i que la paraula donada s’ha de respectar. Has sigut sempre un fidel amic dels teus amics, i així has aconseguit que la gent sempre t’estimés i et vulgues tenir al seu costat. Gràcies a tu vaig aprendre a estimar Lleida i la seva gent, abans fins i tot de venir-hi a treballar. També em vas ensenyar a estimar la natura i gràcies a això vàrem gaudir, tots junts, d’uns anys meravellosos a Castellcir. 
Em vas contagiar les ganes de viatjar per a conèixer altres llocs i altres cultures. La teva primera etapa de venedor, viatjant per Espanya, et va marcar per a la resta de la teva vida i d’alguna manera també a mi. En resum, papa, m’has ensenyat que el més important a la vida és una sola cosa: ser una bona persona. I per a mi tu sempre seràs el millor exemple a seguir. Vull continuar sent una bona persona que gràcies a l’esforç i a la constància va millorant cada dia. Així ho he intentat fer i així ho continuaré fent. Gràcies per tot! 
Fes uns grans petons a la mama quan et reuneixis amb ella. Ella ja sap que sempre la porto al cor, però m’agradaria que també li diguessis tu. Ara tornareu a estar junts i feliços, i jo, sempre, sempre, us portaré al cor amb un agraïment immens. Jo ja noto una buidor difícil de definir i suportar, però amb l’ajuda dels que quedem i sobretot de l’energia i la força dels teus néts: Àlex i l’Edu, els que tant has estimat, continuarem tirant endavant i treballarem sense defallir per aconseguir el teu objectiu de fer d’aquest món un lloc millor. Un món que estigui ple de bona gent com tu. Sempre amb tu, un fill agraït que t’admira i et dóna les gràcies pel teu mestratge i estima.
Antònia i Pere

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Ni dretes, ni esquerres