 |
| Daniel De Alfonso i Jorge Fernández Díaz |
Les converses entre
el ministre de l’Interior, J. Fernández Díaz, i el Director de l’Oficina
Antifrau de la Generalitat, D. De Alfonso, no són més que un nou capítol de la
sèrie: Todo vale para parar el independentismo catalán. Es tracta d’una
llarga sèrie produïda per PP amb grans col·laboracions quan convé de PSOE i
Ciutadans i rodada en les clavegueres més pudents de l’Estat espanyol. Pel camí
queden altres episodis tan interessants com els informes falsos sobre els
comptes d’Artur Mas i Xavier Trias just abans d’altres eleccions. Aquesta
vegada, però, les converses gravades són d’una gravetat democràtica
impressionant. En el moment que escric aquest article hi ha moltes preguntes
encara enlaire: qui va ordenar les gravacions? Qui té la capacitat de gravar
converses dins del despatx del ministre de l’Interior? Qui sabia de
l’existència d’aquestes gravacions? Qui les va filtrar al diari Público
5 dies abans de les eleccions i per quin motiu? Per què s’han filtrat ara i no
abans d’altres eleccions que hi ha hagut els darrers dos anys? Quina vinculació
hi ha entre importants empresaris i banquers, l’Oficina Antifrau i el ministre
de l’Interior?... Esperem respostes.
Avui, però, toca
tornar a votar per culpa d’uns partits polítics incapaços d’haver-se posat
d’acord per formar govern. I el NO al referèndum a Catalunya –demanat per la
majoria de la població catalana– tornarà a ser l’element cohesionador de PP,
PSOE i Ciutadans. Veurem la realitat de Podem, si és decisiu per governar, ja
que fins ara només ha fet equilibris lingüístics sobre el referèndum i les línies
vermelles. I segurament el PP –de nou– serà el partit més votat! Veient tot
això, alguns considerem que continuar dins de la realitat d’aquesta Espanya
dels NO i de la guerra bruta només significa una cosa: tenir un futur de merda.
Ja no hi ha victimisme inventat, avui tenim repetició d’eleccions pel
tema català i guerra bruta que ara mateix encara no sabem fins a on ha arribat.
Ara ja ho sabem, qui vulgui tornar a entropessar amb la mateixa pedra per
enèsima vegada, ell mateix, jo no. Jo vull un futur millor en un nou país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada