 |
| Imatge creada amb IA |
Aquesta setmana, repassant papers per casa, m’he emportat una gran sorpresa: la meva columna d’opinió, La Talaia, va complir fa poques setmanes vint-i-cinc anys! El meu primer article publicat a SEGRE va aparèixer el 23 de setembre de 2001. Feia dotze dies dels atemptats contra les Torres Bessones de Nova York i l’article va tractar d’aquell tema. Des d’aleshores, he estat amb vostès cada dues setmanes, sempre en diumenge. En total, són 650 articles. La vida m’ha donat moltes sorpreses i, certament, aquesta n’és una. Encara ara em costa creure que hagi compartit amb vostès 650 “talaies” en les quals he expressat les meves opinions polítiques i socials; he explicat anècdotes viscudes; he escrit sobre els meus viatges; he comentat llibres que he llegit, i fins i tot he compartit el dolor per la mort de la meva mare, primer, i del meu pare, després. Tot, des d’aquesta mateixa columna. Tampoc no puc oblidar les nombroses ocasions en què he escrit sobre la meva estimada EOI de Lleida i sobre el món de la cultura alemanya. Una barreja de temes que, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, ha format un gran calidoscopi de tot el que hem vist i viscut junts. Unes vivències que, en repassar els articles dels primers anys, ens ajuden a entendre que el desgavell polític i social que vivim actualment, tant a Catalunya com a Espanya i al món, s’ha anat cuinant a foc lent, amb grans dosis de negligència, demagògia i manca de valentia a l’hora d’afrontar els problemes. Però no puc acabar aquest article sense expressar els meus agraïments. El primer és per a Juan Cal, director de SEGRE en aquell moment, i per al Grup SEGRE, per haver pensat en mi com a col·laborador i haver confiat en mi durant tot aquest temps. El segon agraïment, immens, és per a tots vostès, que em llegeixen cada dues setmanes, i per a les persones que, al llarg dels anys, m’han fet arribar els seus comentaris sobre els meus articles de maneres molt diverses, fins i tot aturant-me pels carrers de Lleida. Espero poder continuar compartint aquesta columna amb tots vostès, ara que venen temps molt interessants i, sembla, també molt convulsos. Per cert, m’estic plantejant –i això és un secret entre vostès i jo–explicar-los, en un futur pròxim, altres episodis de la meva vida que no han tingut cabuda en els 2.300 caràcters d’aquesta columna o que, per motius diversos, no vaig poder explicar en el seu moment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada