Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

Parlem clar

Imatge
Després d’un any molt difícil, la gent ha tornat a emplenar Barcelona amb una Diada espectacular. Dos dies després però, ja tornem a viure discrepàncies, dins de l’independentisme, que porten a la confusió. Vist tot el que ha passat el darrer any i com han actuat uns i altres, toca parlar clar i deixar-se d’eufemismes màgics. El que ha passat a Espanya el darrer any ha deixat les coses molt clares. L’Estat i els partits del 155 ens han enganyat durant anys i el senyor Zaragoza ho ha deixat molt clar: fins i tot en absència de violència, NO es pot parlar d’independència a Espanya. És més, han demostrat que l’Estat farà servir la violència que faci falta per preservar la Unitat d’Espanya. L’error de molta gent a Catalunya és pensar que Espanya és com Gran Bretanya o Canadà. Ens pensem que fent grans manifestacions, demanant diàleg, anant a votar i aconseguint una majoria independentista al Parlament podrem aconseguir la independència. I això no va així a l’Espanya actual. L’Estat ha dem…

Pérdua de memòria

Imatge
Fa pocs dies llegia una noticia que em va esgarrifar: un avi oblida la seva néta de 10 mesos al cotxe durant vuit hores i la troben morta. L’home està en llibertat amb càrrecs de moment i se l’acusa d’homicidi involuntari. Alguns veïns afirmaven que aquesta persona patia problemes de memòria. No em puc arribar a imaginar el drama dins d’aquesta família. El que sí, però, vàrem poder viure i patir durant mesos va ser aquest període “d’ombra” –per descriure’l d’alguna manera– que va viure un parent nostre, entre considerar-lo que estava en plenes condicions mentals i comprovar de manera fefaent que tenia importants buits de memòria a curt termini. Al principi eren petits detalls, com trucar per baixar a Barcelona a dinar amb ell, i ell no era a casa perquè havia sortit a dinar amb amics. Ell no reconeixia la manca de memòria i donava la culpa al fet de “tenir moltes coses al cap” i que “un oblit el té tothom”. Poc a poc ja vàrem detectar, a més, com improvisava respostes a preguntes conc…

Turkmenistan ( i 2)

Imatge
Turkmenistan és un país obsessionat amb la seva neutralitat. Un dels seus edificis més emblemàtics i impressionants està dedicat a aquest concepte. No els agraden les inherències ni influencies externes i això comporta algunes prohibicions. Hi ha internet però Facebook, Instagram o el mateix Whatsapp estan prohibits. I el fet de que el país estigui rodejat de veïns amb visions religioses molt radicals, fa que estiguin prohibides totes les escoles religioses i les madrasses. També hi ha una gran obsessió per la seguretat i els controls policials de carretera per tot el país són molt freqüents. Alguns edificis tampoc es poden fotografiar, entre ells l’espectacular palau presidencial amb les cúpules daurades. 



Aquesta obsessió fa per altra banda que el país sigui molt segur i que per exemple la gent no tingui cap por de fer servir un sistema de auto-stop-taxi. El sistema consisteix en que la gent aixecant la ma a qualsevol lloc dins de la ciutat o per carretera, pugui indicar a qualsevol …

Turkmenistan (1)

Imatge
No és fàcil arribar al Turkmenistan. En el nostre cas va fer falta: carta d’invitació oficial, ruta complerta del viatge, visat, declaració de moneda... i una vegada tens tot això, només has de passar nou controls de passaport entre un país i l’altre! Això és el que passa si es creua per terra entre l’Uzbekistan i el Turkmenistan, com va ser el nostre cas. Els controls són tants i tan separats que en un parell de trams, fins i tot, s’ha d’agafar un taxi especial que et faciliti no haver d’arrossegar la maleta durant l’aproximadament un quilòmetre de cada tram, i fer-ho a 47 graus i sense ni una ombra on poder-te refugiar. Una vegada has posat els peus a terra de Turkmenistan, ja t’espera el guia que t’acompanyarà durant tot el viatge i fins que deixis el país. Una figura bàsica ja que sense ell, a part de ser pràcticament impossible visitar el país, qualsevol tràmit a la frontera o els aeroports podria eternitzar-se i amb ell s’arregla de manera ràpida i eficaç.

Turkmenistan és un país…

Espanya no vol VAR

Imatge
La gran novetat en aquest darrer mundial de futbol celebrat a Rússia ha estat la incorporació de l’anomenat VAR (Video Assistant Referee) que significa: assistència per vídeo al àrbitre. Aquest sistema permet jutjar amb més objectivitat les jugades polèmiques i decisives d’un partit, gràcies a poder veure les imatges amb més temps i des de diferents angles. L’aplicació d’aquest nou sistema, que pretén minimitzar al màxim les errades arbitrals, ja ha fet canviar els resultats de molts partits. De fet si no s’hagués aplicat molt possiblement el desenvolupament del Mundial hauria estat un altre. Espanya va ser una de les beneficiades per l’aplicació d’aquest nou sistema: un partit que tenia perdut el va poder empatar al darrer minut. Hi ha però un altre VAR que Espanya es nega a acceptar perquè no el beneficia. I aquest VAR està vinculat amb les decisions judicials que es prenen en aquest país i com són vistes des de fora aquestes mateixes actuacions. Aquest VAR, que podem definir com: Va…

La Braunes Haus

Imatge
Fa poc temps vaig visitar un nou museu de Munic. Es tracta del Centre de Documentació del Nazisme (inaugurat el 2015). Aquest museu i centre de documentació està situat en el mateix lloc on va tenir la seu central el partit nazi de Hitler, l’NSDAP, del 1930 al 1945. La casa, l’antic palau Barlow, era coneguda en aquell temps com Braunes Haus(casa marró), degut al color de les camises dels seus afiliats. Aquest centre va ser inaugurat precisament el 30 d’abril de 2015, quan se celebraven exactament 70 anys de l’entrada de les tropes americanes a Munic. Va ser precisament a Munic on va néixer el partit nazi a principis dels anys 20 i el mateix Hitler la va declarar posteriorment capital del moviment. Quan els nazis van agafar el poder van construir la majoria d’edificis governamentals i el Temple de l’Honor al costat de la Braunes Haus. El museu té la voluntat de passar comptes amb la història nazi de la ciutat. Per això, explica de manera detallada com el moviment nazi va aconseguir gua…

Els pensaments són lliures. Die Gedanken sind frei

Imatge
A la foto inicial del vídeo, es veu Sophie Scholl.

Aquí teniu la famosa cançó Die Gedanken sind frei! (els pensaments són lliures) amb una traducció meva al català. La cançó té els seus orígens en un text del 1780 al que es va posar una melodia cap el 1810-20. La cançó que ha patit algunes variacions al llarg del temps es va fer famosa com a cançó anti-nazi, ja que la tocava  amb la flauta Sophie Scholl als murs de la presó, sota la cel·la on els nazis havien tancat al seu pare al 1942. Sophie Scholl va ser membre de la Weisse Rose (la Rosa Blanca). Una organització universitària que va actuar contra el nazisme. Va ser detinguda i executada el 22 de febrer de 1943, juntament amb el seu germà Hans, també membre de la Rosa Blanca. Des de 2003 el seu bust està present al temple Walhalla, al costat del Danubi a Baviera, on hi ha representats els personatges més importants de la cultura i història d’Alemanya. Dedico aquesta cançó a tots aquells homes i dones, empresonats actualment de maner…

Justícia discutida

Imatge
La justícia a Espanya fa massa temps que està malalta. El divorci entre gran part de la ciutadania i el món judicial és més que evident que mai. I no parlo només pel tema dels presos polítics o els líders de l’ANC o Òmnium. La llista és molt llarga: el cas de La Manada, els cantants que es volen portar a presó, el tracte a Urdangarin i a la resta de la família reial en el cas Nóos, les decisions sobre el cas Castor, no voler saber qui és M. Rajoy en el cas de finançament il·legal del PP o qui era el famós senyor X de l’època dels GAL, la desmesura en el cas dels nois d’Altsasu o el ridícul jurídic europeu per citar només alguns dels casos més mediàtics. La Justícia hauria de ser l’element clau d’una societat que se sent protegida i profundament democràtica. Quan aquesta Justícia és percebuda i viscuda com a parcial i interessada, la democràcia i els valors socials que la sustenten queden greument alterats. I aquesta situació pot portar a una societat que giri l’esquena a aquest valor …

Tertúlia de UA1 del 15 de juny

Imatge
Avui a la tertúlia de UA1 hem parlat sobre el nomenament de Tere Cunillera com a nova Delegada del Govern espanyol i també sobre el nou executiu de Pedro Sánchez. Els contertulians: Txema Muñoz i César Béjar (Advocat), Maria Mesegue (PSC)

Enllaç a la tertúlia

Esperança socialista?

Imatge
Una moció de censura ens ha portat de manera sorprenent un nou president del govern socialista: Pedro Sánchez. El PP passa a l’oposició i Ciutadans es queda molt emprenyat a l’espera de poder fer el gran salt al poder a les properes eleccions. Queda, per tant, menys d’un any per veure si aquest govern socialista té un nou projecte per a Espanya en què el tema català tingui un lloc acceptat per la majoria de catalans o bé es fracassa i es donen ales a un proper govern d’extrema dreta entre PP i Ciutadans. Un futur Gobierno amb el qual em temo que l’enfrontament amb el Govern i la ciutadania catalana deixaria en meres anècdotes tot el viscut fins ara. PDeCAT i ERC han fet una aposta molt arriscada donant suport al PSOE. Hi ha hagut –i hi ha encara– molta gent independentista que no s’empassa que aquests dos partits hagin donat suport al còmplice necessari de l’aplicació del 155. Les primeres decisions que ha pres P. Sánchez no em conviden a l’optimisme en aquest sentit. Veurem si els fe…

Lleida antiga. Selecció de fotos (3)

Imatge
Aquí teniu la tercera entrega de fotos antigues de la ciutat de Lleida. Espero que siguin del vostre interès. Al final de tot teniu els enllaços a la primera i segona entrega també de fotos antigues de Lleida. La segona entrega està més vinculada a fotos del riu Segre al seu pas per Lleida.











A Ponts

Imatge
Fa uns dies em va tocar anar a Ponts, aquesta vila de la Noguera a la qual fa molts anys que tinc una vinculació particular. El motiu va ser ben trist: el traspàs de Josep Nosàs Guàrdia, el cosí del meu pare i padrí de la seva boda. A ell i la seva dona –la Tresina–, encara molt lluitadora, sempre els he tingut una estima especial. Ells dos van ser el meu primer referent a les terres de Lleida, molt abans d’aterrar a l’EOI de Lleida, ara fa més de trenta anys. Ells dos eren els que ens rebien a la Fonda Cadí, quan anàvem o tornàvem de visitar la cosina –i germana religiosa– Soledat a l’hospital de la Seu d’Urgell o de fer una escapada a Andorra. De ben petit vaig començar a conèixer Lleida des de Ponts, vaig conèixer la seva gent i la seva generositat, el seu accent peculiar, que ara ja tinc interioritzat, i les sempre interessants i sovint divertides opinions sobre els barcelonins o els lleidatans de capital. La meva àvia –la Lola de Ponts– havia tingut una pensió al carrer Avinyó de…

El Hotel Adlon de Berlín.

Imatge
Si hi ha un hotel mític a la capital d’Alemanya - Berlín – aquest no és altre que l’Hotel Adlon. Aquest hotel a tocar de la Porta de Brandenburg, actualment està incorporat dins de la cadena hotelera Kempinsky. En aquest post del blog hi trobareu informació sobre l'hotel amb Links i també algunes fotos de dins de l'hotel i un parell de vídeos relacionats amb ell. Enllaç a la pàgina web del hotel : Hotel Adlon






L’hotel està situat al famós carrer Unten den Linden i va ser construït el 1907 per Lorenz Adlon. L’hotel va viure els seus millors moments entre els anys 1930 i el 1940.  

En aquella dècada era considerat un dels millors hotels del món i per ell hi van passar totes les estrelles de cinema i famosos polítics de l’època. La guerra el va deixar molt destruït i a la post-guerra tampoc li va anar molt bé, Va quedar situat a la part de Berlín Oriental i el 1984 va ser demolit. 

No va ser fins després de la caiguda del mur que es va tornar a reconstruir. L’any 1997 va ser inaugurat…