Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2015

I ara què?

Imatge

Entrevista de Jordi Sebastià a Ràdio U-A-1

Imatge
Aquí teniu l'entrevista que m'ha fet el periodista Jordi Sebastià  a la ràdió de Lleida U-A-1. A l'entrevista contesto a les preguntes que em fa sobre el projecte de les Basses d'Alpicat, la meva opinió sobre Toni Postius, Àngel Ros, CIU i altres temes d'actualitat.

Entrevista Jordi Sebastià a ràdio: U a 1

Lerida, Gunning, Austràlia

Imatge
(Article publicat per Pau Echauz al diari La Vanguardia el 19 d'abril del 2000)
La capital del Segre tiene una finca homónima en las antípodas desde hace más de un siglo.

El director de la Escuela Oficial d’Idiomes de Lleida, Joan Ramon Zaballos, no se lo acababa de creer. Viajando por la llanura australiana en dirección a la capital Canberra, se topó por casualidad con un rótulo en el que se leía “Lerida”, sin acento. Atraído por la curiosidad, Zaballos se desvió de su ruta y descubrió que en Australia hay una gran finca dedicada al pastoreo de vacas y ovejas que lleva el nombre en castellano de la capital del Segre. La finca está en el término municipal de Gunning, 80 kilómetros al norte de Canberra y, según sus investigaciones, el lugar fue bautizado así en las primeras décadas migratorias que la corona inglesa envió hacia el continente austral.
Gunning es un pequeño pueblo australiano de unos 2.000 habitantes dedicado sobre todo a la agricultura y ganadería. En el pequeño museo l…

Austràlia: aborígens i ex convictes (II)

Imatge
Segona part revisada i ampliada de l’article publicat al diari La Mañana el 9 d’octubre de l’any 2000.
Austràlia és un país amb tan sols 18 milions d’habitants i una densitat de població de 2 habitants per Km2 i té algunes dades que són espectaculars. Per exemple; compta amb 150 milions d’ovelles, hi ha granges – com l’Anna Creek Station – grans com tot Bèlgica. Al Parc Nacional de Wollemi hi ha el ser viu més antic del planeta: un pi de 150 milions d’anys! Pel centre d’Austràlia corren “road trains”; es tracta de camions amb diversos remolcs i de fins a 18 eixos que van a 120 km/h. Si els vols avançar necessites ben bé un quilòmetre per poder fer-ho amb garanties. Tampoc és estrany veure anunciada a la carretera una ciutat que es troba a 1.800 km de distància. Es com si a la sortida de Lleida, ens indiquessin el camí per anar cap a Berlín. 
Això també implica que s’ha d’anar amb compte per fer benzina. Les distàncies entre dos benzineres pot ser de 200 km. L’anomenat outback australià –…

Espanyols als camps nazis: àpatrides en el segle XXI. Article de Jordi Rabassa a El Diario.es

Espanyols als camps nazis: àpatrides en el segle XXIJordi Rabassa. El Diario.es No demanar perdó i no reconèixer que els deportats són víctimes del feixisme és permetre que aquest segueixi impune al nostre país. És permetre que l’homofòbia, el racisme i el culte a la violència se segueixin considerant problemes concrets i aïllats i no concepcions estructurades del món He estat quatre dies a l’Alta Àustria, en un viatge organitzat per l’Amical de Mauthausenamb motiu de l’alliberament d’aquest camp nazi enguany fa 70 anys. L’acte central del viatge és l’acte d’homenatge internacional que es va fer el diumenge 10 de maig i que va reunir gairebé 50.000 persones de tot el món. Contra el que és habitual, aquest dia assistí el Ministre d’Exteriors del govern espanyol, José Manuel García Margallo, que féu un parlament al peu del monument que recorda els republicans espanyols. Malgrat que l’homenatge s’organitza anualment, aquesta és la primera vegada que hi assisteix un ministre del govern, i …

Cristina Torrent s'acomiada de la Paeria

Imatge
Excel·lent article de Crisitna Torrent acomiadant-se d'aquests quatre anys a la Paeria en el grup de CIU. 
Gràcies Cris! Ha sigut un luxe compartir amb tu, tot el bo (i menys bo) d'aquests quatre anys a la Paeria. La Paeria de ben segur que et plorarà...

Lleida 18/05/2015

Lleida a Mauthausen

Imatge
Amb llàgrimes als ulls i molt emocionat Jordi Riera intentava donar-me les gràcies per les meves paraules davant del monument als republicans morts al camp de concentració de Mauthausen. El seu pare, Josep Riera Borrell, de Montclar (Agramunt), havia mort en aquest camp el 10 de febrer de 1943, i aquest diumenge, després de 70 anys, un representant de la Paeria de Lleida expressava públicament el record a totes les víctimes lleidatanes de Mauthausen i altres camps com els d'Ebensee, Gusen o Hartheim.
Aquest agraïment demostrava que la moció aprovada a la Paeria feia uns mesos era un deute necessari, important i històric envers totes aquestes víctimes. La moció manifestava la solidaritat de la ciutat de Lleida amb totes les víctimes del feixisme i del nazisme i el compromís d'estar presents en els actes del 70 aniversari d'alliberament de Mauthausen. Jo vaig decidir anar-hi a títol personal i vaig proposar a l'alcalde representar la Paeria si ho creia adient. Així ha sig…