Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Wikileaks

Imatge
DÉU N'HI DO l'enrenou que provoquen totes les informacions procedents de Wikileaks! Aquesta organització sense ànim de lucre publica a través del seu web informes anònims i documents filtrats que poden tenir interès per al gran públic. Gràcies a tot aquest degoteig d'informació, han sortit a la llum pública les opinions de l'Administració dels Estats Units sobre els temes i personatges més diversos. Els seus missatges, teòricament secrets, vénen a constatar en molts casos algunes impressions i sensacions que molta gent tenia sobre l'actitud i manera de fer dels EUA. Eren, però, impressions i sensacions que no es podien verificar documentalment i que quedaven en la categoria de rumor.
Ara, gràcies als anomenats whistleblower (bufaxiulets), sabem que moltes d'aquestes coses són certes. Aquests xiuladors són persones que, generalment, dins d'una organització passen informació sensible per denunciar corrupcions, vulneracions de la llei o fraus dels quals tenen c…

Ara més

Imatge
FA DUES SETMANES, l'article on explicava el meu vot per Artur Mas portava per títol "Ara Mas". El resultat de les eleccions de fa set dies va deixar clar que hi havia una majoria de gent per tot Catalunya que pensava el mateix. Els resultats van ser contundents i ara tocarà gestionar-los de manera intel·ligent per millorar el país. Crec que és un moment que, com a col·lectiu que vol sortir de la crisi i millorar les coses, s'han de plantejar reptes que vagin més enllà de les decisions polítiques preses per un partit per encertades que aquestes siguin. El punt d'inflexió que han estat aquestes eleccions és un moment molt adient per començar a reparar el que, de manera molt encertada, Antoni Castells anomena "greu procés de degradació de la vida pública a Catalunya". Parar aquesta degradació i endegar un procés de regeneració de la vida pública requereix, sens dubte, un lideratge polític potent, però com tot gran canvi, només podrà ser reeixit si és trans…

Ara Mas

Imatge
ESTEM A UNA setmana de les properes eleccions catalanes i al bell mig de la campanya electoral. En relació amb la campanya electoral estic plenament d'acord amb el que escrivia el meu amic Jaume Sellés; se la podrien ben bé estalviar i invertir els euros que costa en altres àmbits on prou falta fan. Quatre anys és temps més que suficient per valorar el que han fet els que han governat i els que han estat a l'oposició. El que es diu i promet en dues setmanes de campanya no hauria de fer oblidar el que hem vist i viscut durant quatre anys. En tot cas, si la campanya és una obligació democràtica, encara em sembla millor fins i tot la postura de l'amic del Jaume, que diu que vota per correu abans que comenci la campanya per no deixar-se intoxicar per tot allò que es diu i es promet en aquests quinze dies. Sabia actitud!
Jo, igual que el Jaume, també tinc el meu vot ja decidit, però a diferència d'ell, aquesta vegada, sí que diré a qui votaré. Per mi ara és l'hora d'…

Debat sobre ensenyament d'idiomes a TVE2

Imatge
Aquí teniu el debat sobre ensenyament d'idiomes que va tenir lloc el divendres 5 de novembre al programa Para todos la 2, de TVE. Hi vaig participar com a Vicepresident de l'Associació de Professorat d'Escoles Oficials d'Idiomes de Catalunya (EOICAT).
Debate aprender idiomas

El preu dels idiomes

Imatge
S'ACOSTA LA campanya electoral i molt segurament els temes econòmics seran un dels cavalls de batalla del debat polític. Molt segurament, enmig d'acalorades discussions s'establiran comparacions amb altres autonomies de l'Estat per veure si estem millor o pitjor. Jo vull aportar el meu gra de sorra en aquests debats donant a conèixer les diferències que hi ha entre les diferents comunitats autonòmes a l'hora de pagar els ensenyaments d'idiomes a les escoles oficials (EOI). A Catalunya, per un curs a una EOI es paguen 153,65 €. Saben que paga una persona a València pel mateix curs? 43,67 €. A Castella-la Manxa? 47,44 €. A Andalusia? 68,76 €, i al País Basc? 66,68 €. En resum, a totes les comunitats autònomes es paga molt menys que a Catalunya, a excepció de les Balears, que paguen una mica més (165,28 €). A més, a moltes comunitats hi ha descomptes importants si un es matricula en un segon idioma, cosa que fomenta l'aprenentatge d'altres llengües més enl…

Un altre pas de rosca

Imatge
POTSER CONEGUIN l'obra de Henry James The Turn of the Screw, traduïda al català com Un altre pas de rosca i en castellà, Otra vuelta de tuerca. Aquesta obra és considerada un model de la literatura fantàstica i crec que serveix per descriure força la situació política que vivim darrerament. Com passa a l'obra, els fantasmes de la dreta política i centralista espanyola han tornat a cobrar vida amb els pactes entre el PSOE i el PNB. La permanència de Zapatero al Govern s'ha aconseguit amb importants cessions als nacionalistes bascos del PNB. Unes concessions que si s'haguessin fet als nacionalistes catalans i no als bascos, ara mateix tindríem una altra campanya contra Catalunya. Les cessions que es fan al País Basc o Catalunya pateixen a nivell estatal paràmetres d'anàlisi i de malestar molt diferents. Fa temps que ens toca patir aquesta diferència. La dreta de Madrid declara des de fa dies que això no pot continuar així. Diuen que el Govern central no pot anar perd…

Hotel Viura a La Rioja

Imatge
L’hotel Viura està a la ciutat de Villabuena de Álava ( Eskuernaga és el nom en basc). Es tracta d’un hotel nou de 4 estrelles de disseny molt innovador. Està situat a 40 km de Logronyo i molt a prop de pobles bonics com Laguardia i Labastida. Tampoc està lluny de la bodega i el Museo de la Cultura del Vino de Dinastía Vivanco al poble de Briones. És per tant un bon lloc per pernoctar i fer excursions per la zona de la Rioja alabesa. Té un bon restaurant i una bona bodega.
La relació qualitat preu és força bona.

Pàgina web: http://www.hotelviura.com/

20/10/2010

Qui gasta pitjor?

Imatge
L'ALTRE DIA el governador del Banco de España feia una crida a controlar els pressupostos de les comunitats autònomes. Evidentment, a la dreta més radical li va faltar temps per treure de nou l'argument de la insuportable despesa i malbaratament que suposa mantenir les CA, opinió que en època de crisi cada vegada agrada a més gent. Sembla com si aquest malbaratament fos només d'una part de l'Estat -les autonomies- i no de l'altra -el Govern central-, tot i que aquest Govern central té transferides gran part de les seves competències.

Tot i així, es dedica a gastar diners de manera absurda per recordar el seu poder i obligant les comunitats a gastar-los en allò que ell vol, sota l'epígraf de: "partides finalistes". Un concepte que vol dir que t'has de gastar els diners en allò que vol el Govern central o te'ls treuen. Així ha passat amb el conegut tema d'ordinadors a les aules però també en altres menys coneguts dins de l'ensenyament de …

Els nous esclaus

Imatge
ELS ESCLAUS no tenen llibertat i depenen en tot moment de la bona o mala disposició del seu amo per poder continuar vivint més o menys còmodament. Així em sento jo -i molts milions de persones més- davant de les companyies de telecomunicacions. La vida quotidiana d'un ciutadà o un professional de qualsevol àmbit està sotmesa a la tirania de les companyies que tenen les xarxes de comunicació. La gent és comunica via e-mail, Facebook, Skype, Twitter... Els bancs et diuen que ho consultis tot per internet o et toca pagar comissions per les cartes. Hi ha empreses que tenen les millors ofertes únicament a internet. També companyies aèries i agències de viatge només et deixen comprar a través de la xarxa. L'Administració pública t'obliga a fer moltes gestions i consultes per via telemàtica. Molts cursos de formació ja només són a distància i a través d'ordinador. En el mateix món de l'ensenyament d'idiomes cada vegada agafa més força l'ensenyament via internet i …

Davant dos cruïlles

Imatge
COINCIDEIXO AMB el president Montilla que les properes eleccions tindran gran importància per al futur de Catalunya. Aquest futur està davant de dos cruïlles que marcaran el rumb del país les properes dècades. La primera cruïlla són les eleccions catalanes. L'oferta electoral serà àmplia i les propostes polítiques aniran des de defensar la declaració d'independència unilateral fins a la defensa numantina de la Constitució, passant per tot tipus de federalismes. A. Mas vol centrar la campanya en la reivindicació del concert econòmic. Tot i que és un plantejament necessari, ja que la situació actual de Catalunya té en l'aspecte econòmic la seva ferida més sagnant, serà la relació amb Espanya el tema que farà vessar més tinta. D'aquestes eleccions sortirà una majoria de votants que es pot decantar cap a diferents processos i nivells d'autodeterminació o cap a postures defensores de la Constitució i el sistema autonòmic. En aquesta primera cruïlla, el poble català ja a…

John Adams

Imatge
SI ENCARA TENEN uns dies de vacances i ganes de veure una bona minisèrie en DVD, els recomano John Adams. Es tracta de la versió cinematogràfica del llibre de David McCullough que va rebre el premi Pulitzer. La sèrie, que consta de 3 DVD i més de 500 minuts de duració, està feta per la prestigiosa HBO i va rebre 13 premis Emmy. Els actors principals són Paul Giamatti, en el paper del mateix Adams, i Laura Linney, que interpreta la seva genial dona, Abigail.

La sèrie descriu de manera molt detallada la vida del que fou segon president del Estats Units després de George Washington, de qui va ser vicepresident. La seva presidència va durar de 1797 a 1801 i uns anys després un fill seu, John Quincy Adams, seria el sisè president del Estats Units. He trobat la sèrie molt interessant tant des del punt de vista històric, i per tant per entendre millor el procés d'independència dels Estats Units, com per l'actualitat del debat polític que es mostra en els diferents capítols.

Tot i les e…

Sexe de vacances 2010

Imatge
Com ja és habitual durant el mes d’agost de cada any, els porto una selecció de llibres vinculats al complicat i apassionant món del sexe. Per aquest més d’agost he triat quatre llibres. L’obra més curiosa de totes és Zones humides de Charlotte Roche (Ed. Proa) . Helen, una noia de 18 anys ens explica les seves intimitats i desigs sexuals mentre fa llit en un hospital per recuperar-se d’una fissura anal que s’ha fet mentre es depilava l’entrecuix. Ens parla d’un sexe íntim i molt escatològic, que explica de manera tan natural i directa que sens dubte impacta al lector en més d’una escena. La segona obra és Deseo, placer de Beatriz Gimeno (Ed. Inéditor). El llibre és dens en reflexions i descripcions acurades de les actituds dels personatges. En alguns moments la narració es pot fer farragosa, però l’interès en veure si la directora general, aconsegueix el seu desig de penetrar a un home, en aquest cas l’empleat més atractiu de l’empresa, fa anar avançant pàgines. És un llibre que s…

Des d'Alguaire (IV). Wiesbaden i Rüdesheim (Alemanya)

Imatge
APROFITANT els vols a Frankfurt-Hahn des d'Alguaire, els proposo una nova ruta: Rheingau. Des de l'aeroport podem anar directament a la ciutat de Wiesbaden, que la tenim a 89 km. Wiesbaden és la capital del Land de Hessen i té aproximadament el doble d'habitants que Lleida. Agost és un bon mes per visitar aquesta ciutat, ja que celebren la Weinfest (festa del vi). Diuen que creen la barra de vi més llarga del món, ja que formen una filera amb 100 estands on tan sols s'ofereixen vins de la zona del Rheingau. Després de beure tant vi d'aquesta zona del Rin, es pot anar a dormir a l'hotel Schwarzer Bock (boc negre). Ara és un hotel luxós de la cadena Radisson, però guarda l'encant de ser el primer hotel d'Alemanya creat el 1486. Si van a l'hotel, no oblidin visitar el Bar 1486 i la Ingelsheimer Zimmer, sala per a festes. A partir de la capital de Hessen, podem anar vorejant el Rin i gaudint de les vistes del riu i dels castells i vinyes. Prop de Rüdesh…

Unitat?

Imatge
LA MULTITUDINÀRIA manifestació de la setmana passada crec que va aplegar gent molt diversa des del punt de vista de plantejament polític. Hi havia, però, un denominador comú. Una espècie de sentiment general de Ja n'hi ha prou! Hi hem de fer alguna cosa!
En relació amb aquesta manifestació, també s'ha parlat durant la setmana de l'exigència de la gent d'una actitud i postura comunes dels partits catalans envers Madrid. Mentre escric aquest article encara no és gens clar que s'arribi a cap postura comuna dins del Parlament, tot i que evidentment seria el més desitjable. Aquest anhel d'unitat que es palpa en gran part de la ciutadania catalana té, però, un futur força complicat. Molts demanem aquesta unitat política, però ens trobem a les properes eleccions amb el panorama de partits catalanistes/nacionalistes -triïn l'adjectiu que els agradi- més ampli que ens podríem imaginar. I tots ells -segons diuen- amb possibilitats de tenir representació parlamentària.…

I ara, què fem?

Imatge
NI L'EQUILIBRI, ni la prudència, ni la moderació van ser les actituds que van imperar dins del PP quan van decidir portar l'Estatut de Catalunya davant el Tribunal Constitucional. Ara són precisament ells els que demanen als catalans aquestes tres virtuts. Ara es demana que els catalans tinguem seny i recuperem la nostra virtut pactista. Com a molt se'ns accepta que fem una mica de soroll per salvar la cara de les nostres reivindicacions estatutàries. No passarà res de res, diuen molts. I és molt possible que tinguin raó. Les declaracions que hem escoltat des del primer dia que es va saber la sentència fins avui ja s'ha comprovat que han anat derivant cap a una acceptació tàcita dels fets. Acceptació amb una sordina d'acompanyament que diu: no us queixeu que podia haver estat pitjor! Segurament tot vagi en aquest sentit i s'imposi -o ens imposin- aquesta valoració dels fets. I ara, què fem?, es preguntaran molts una vegada dinamitat l'aspecte federalista d&…

La recepta del futbol

Imatge
EL BON AMIC A. Balada em comenta al meu bloc -aprofitant la meva crítica a les primes dels jugadors de la Roja- que a ell no li agrada el futbol. Haig de reconèixer que a mi sí. Haig de reconèixer també, però, que trobo absolutament desmesurats els temes econòmics que l'envolten i el nivell de saturació informativa que fan tots els mitjans en general i les televisions públiques en especial. M'agrada el futbol per la barreja de qualitat i esforç personal amb la coordinació i esforç col·lectiu i el plantejament tàctic que exigeix. Quan aquests aspectes funcionen bé, veure un partit és per a mi un plaer. Aquesta primera setmana del Mundial ja ha donat unes quantes sorpreses. Equips sobre el paper molt superiors s'han vist amb dificultats o vençuts per equips més modestos que han sabut conjuminar bé aquests aspectes. Aquests casos els trobo magnífics, perquè demostren que ni els diners, ni el nom, ni la fama són elements bàsics del triomf. Em comenta una amiga txeca que al dar…

3 euros i 14 milions

HA COMENçAT DE manera eficaç el bombardeig per sensibilitzar la gent de la pèssima situació econòmica que patim. Ja tenim retallades salarials, congelacions de pensions, reformes laborals i un llarg llistat de mesures, totes elles enfocades a millorar la situació econòmica. Els efectes d'aquesta crisi es noten, i molt. Uns ho patim directament, altres ho veuen a través dels col·lectius que tenen l'opció de queixar-se i veure reflectides les seves queixes en els mitjans de comunicació. I també ho sabem per aquells que donen ajut a la gent més necessitada, com és el cas de Càritas. Càritas, en els seus informes, constata l'augment espectacular de les ajudes i l'empitjorament de la situació de les persones que han de ser ajudades, tant nouvingudes com espanyoles. Ho sabem també pels pagesos, que veuen com han de negar la feina a gent que s'ofereix per treballar al camp a 3 euros l'hora. Pagesos que tenen llistes -com em comentava un d'ells- amb més…

Hotel Laurin. Bozen. Südtirol

Imatge
Si aneu a Bozen (Bolzano) us recomano anar a l'hotel Laurin (4 estrelles superior). Enguany celebra els seus 100 anys. És un hotel molt cèntric i amb decoració Jugendstil (el nostre Modernisme) que li dóna un glamour peculiar, en especial a la zona del bar i sala d'estar.
Té uns jardins amb escultures magnífic. L'esmorzar és generós i el preu si es reserva per internet molt assequible.

Adreça: http://www.laurin.it/
26/05/2010


Des d'Alguaire (III) Bozen - Bolzano (Tirol del Sud)

Imatge
APROFITANT EL PONT de la festa major de Lleida vaig escapar-me cap a la zona del Südtirol -nom en alemany- o Alto Adige -en italià. El vol des d'Alguaire em va deixar a Bèrgam. Després de 235 km s'arriba a Bozen (Bolzano), capital d'aquesta zona del nord d'Itàlia. S'hi pot anar per autopista o aprofitar el trajecte per veure el bonic llac de Garda que ens ve de camí. El Tirol del Sud és una zona culturalment molt interessant i amb força semblances amb Catalunya. La llengua alemanya i la italiana són oficials a tot el territori i també gaudeix de certs drets el laidí a les zones dels dolomites on es parla. La retolació oficial és bilingüe i fins i tot els noms de les poblacions es mostren traduïts. Bozen és un bon lloc per establir-hi l'allotjament i poder fer excursions per la zona. La ciutat és bonica i té un mercat de fruites, verdures i flors a la zona de vianants, que és una autèntica postal vivent. A Bozen és obligatori anar al museu arqueològi…

L'últim, si us plau?

Imatge
SUPOSO QUE han fet servir sovint l'expressió: l'últim/a, si us plau? És una expressió que es fa servir generalment quan hi ha una llarga cua de gent esperant ser atesa. La frase té una certa connotació de sacrifici i acceptació de l'inevitable que em sembla que es pot fer servir més enllà d'una botiga. Podem fer servir la mateixa pregunta i amb les mateixes connotacions negatives a l'hora d'aguantar el seguit de males notícies que ens cauen dia sí i dia també. Cada dia ens despertem preguntant-nos quina és l'última que hem d'esperar amb resignació i bona cara. Amb resignació perquè sabem que la cua de males notícies és llarga i amb bona cara perquè els governants, per una banda, i grans empreses estatals, per l'altra, s'esforcen per convèncer el personal que no estamos tan mal. Fins i tot es gasten un munt de milions per endegar una campanya anomenada estosololoarreglamosentretodos.org per donar moral a la població. Donem una ullada …

Dret a decidir

Imatge
AQUEST DIUMENGE se celebra en moltes poblacions de Catalunya una nova jornada de la consulta popular coneguda com a Dret a decidir. La veritat és que el camí que han hagut de seguir aquestes consultes populars no ha estat gens fàcil des del seu inici. Hi ha hagut problemes i dificultats tant externes com internes, però amb penes i treballs les consultes han anat fent via. La jornada d'avui és la més ambiciosa de les celebrades fins ara. Ho és tant per la quantitat de consultes com per la dimensió d'alguna de les ciutats on es duran a terme, com és el cas de Lleida. És molt possible que tinguin raó els que opinen que les coses es podrien haver organitzat millor, que hi ha hagut massa baralles internes o que els resultats de participació no han sigut fins ara els que s'esperaven. Possiblement tot això sigui veritat, però no ho és menys que l'anomenat establishment no els ho ha posat gens fàcil. Evidentment, no els han facilitat les coses els de fora de Catalu…

Comunicar malament

Imatge
FA UNES SETMANES vaig gaudir de la possibilitat d'escoltar Manuel Campo Vidal en una conferència que portava per títol: ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal? El títol coincidia amb el seu llibre publicat a l'editorial Plaza & Janés i que és absolutament recomanable. L'actual president de la Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión va donar un seguit d'exemples de com de malament comuniquem per regla general els espanyols. Després d'escoltar-lo atentament, està clar que encara ens queda molta feina per fer, a l'hora de saber comunicar correctament. Els dubtes, però, que em sorgeixen una vegada haver-lo escoltat a ell i escoltat com comuniquen els missatges alguns polítics davant els mitjans i l'opinió pública, és si no hi ha una voluntat expressa a "comunicar malament". He detectat, fa ja algun temps, una mena de pràctic comodí a l'hora de justificar per qualsevol membre d'un govern la seva mala gestió. Gener…

Sexe de vacances 2009

Imatge
NI LA crisi econòmica, ni el finançament, ni les sentències sobre l'Estatut ens poden amargar el sexe i menys de vacances. Així que un any més els porto uns quants suggeriments per fer més calentes les nits d'estiu. Enguany he triat tres llibres escrits per dones. El primer ha estat tota una descoberta: El sabor de la miel de Salwa Al Neimi (Editorial Emecé). Aquesta escriptora siriana que viu a París ens parla del sexe vist i viscut des de la perspectiva d'una dona àrab. El llibre lliga les pròpies experiències i reflexions sobre el sexe al mateix temps que reivindica els oblidats autors clàssics de la literatura eròtica àrab. No cal dir que el llibre ha estat prohibit a alguns països musulmans, ja que com ella mateixa diu: "Albergo un sentido de la moralidad que no tiene nada que ver con los valores del mundo que me rodea ." L'altre llibre és una antologia de relats pornoeròtics , nom que reben per part de la responsable de l'…

Proposta per a les Basses: Museu de la Fruita

Imatge
Fa pocs dies l’alcalde de Lleida ens explicava des d'aquest mateix diari, la situació de les Basses d’Alpicat. Aquest gran equipament que va tenir mol sentit i utilitat en el moment que es va crear i del qual hem gaudit milers de ciutadans de Lleida i els seus voltants, ha quedat ara obsolet i sense una finalitat clara a curt termini. El món de l’oci i l’entreteniment requereixen actualment altres atractius, diferents als que fins fa pocs anys podien oferir les Basses. L’alcalde deixava la porta oberta a possibles propostes de la ciutadania per donar una nova utilitat a aquest gran espai. Fent, doncs, ús de la seva proposta em permeto suggerir un projecte per a aquest espai: el Museu de la Fruita. Les dos premisses que considero bàsiques per a fer una proposta que ofereixi a la ciutat un equipament atractiu de cara als mateixos ciutadans i també com a punt d’atracció turística són: primer, un projecte vinculat a la realitat de l’entorn socio-econòmic de Lleida i sego…

Anècdota a Madrid

Imatge
La setmana passada vaig anar a Madrid per feina. Hi havia una reunió de professorat d’escoles oficials d’idiomes d’arreu d’Espanya per parlar de la implantació del polèmic nivell C a l’Estat espanyol. El nivell C és el més alt en l’ensenyament d’idiomes segons el nou Marc Comú de Referència europeu. A la sala d’actes de l’EOI de Jesús Maestro – l’EOI més gran d’Espanya - ens vàrem aplegar uns 200 professors. La situació actual sobre aquest tema difereix molt segons la comunitat autònoma: unes ja certifiquen aquest nivell, en altres han prohibit a les EOI poder impartir-lo i certificar-lo, i en altres - cas de Catalunya - encara no s’ha pres cap decisió en ferm. A resultes d’aquesta situació la proposta que va sorgir d’aquella sala era demanar que el Ministerio, obligués les autonomies a fer el nivell C amb un Decreto de obligado cumplimento i rebutjar la llibertat que se’ls hi dóna amb la proposta actual perquè es negociï la seva implantació dins de cada comunitat. Dava…

Búnquer nuclear a Berlín

Imatge
Si s’acosten a Berlín els recomano visitar el museu Story of Berlin. No tant pel museu en si, que no està gens malament, com pel fet de poder visitar un búnquer construït al 1974 amb l’objectiu de suportar un possible atac nuclear per part dels soviètics. El búnquer es troba en un dels carrers més cèntrics de Berlín, la Kurfürstendamm - més coneguda per Ku’dam – a l’altura del número 207. La construcció subterrània té un primer espai on estava prevista la desinfecció de persones que arribessin amb símptomes de radioactivitat. Després ens trobem amb una gran sala amb lliteres metàl·liques per a 3.600 persones. L’espai disposa de dos cuines i una petita infermeria, a part del generador que donaria llum en cas necessari. Als lavabos no hi ha miralls per por –segons el guia - que la gent fes servir el vidre per suïcidar-se davant d’una situació tan angoixant com un atac nuclear. El búnquer estava planificat per poder- se posar en funcionament en dues setmanes. És a dir, …

Por a volar

Imatge
Tot just dos dies després de tornar de vacances i haver-me passat més de deu hores dins d’un avió, veig per televisió els resultats de l’accident aeri de Barajas. Més de 150 persones han perdut la vida a l’estavellar-se un avió d’Spanair quan intentava aixecar el vol des d'una pista de l’aeroport madrileny de Barajas. El fet que l’avió anés ple de combustible, ja que tot just s’enlairava, va transformar l’aparell en una autèntica bomba incendiària. Per moments m’han vingut a la ment les imatges del terrible accident de Los Rodeos de fa uns quants anys a les Canàries. Tot i que volar és un dels sistemes de transport més segurs, cada vegada que hi ha un accident d’aquest tipus, amb tot el seguiment mediàtic que es produeix, fa que a un se li treguin les ganes de tornar a agafar un avió. El fet que m’agradi viatjar m’ha obligat a haver d’agafar infinitat d’avions de tot tipus. Això també ha comportat la meva part d’ensurts, que afortunadament puc explicar. Un parell de…

Sexe de vacances 2008

Imatge
Amb crisi o sense el sexe sempre és un valor en alça, i per sort no depèn dels polítics! En l’edició de “sexe de vacances” d’enguany els he triat tres llibres de diferent tipologia. El primer de tots parla precisament dels aspectes més econòmics del sexe o, millor dit, de la bellesa que incita al sexe. La primera obra és una novel·la del francès Frédéric Beigbeder: Auxili, perdó (Editorial La Campana i Anagrama. Octave, el protagonista, ens introduirà en el món de les models per a l’alta costura i la cosmètica. Octave sempre està a la recerca d’una bellesa que transformi en diners qualsevol mirada dirigida a ella. Això el portarà a conèixer la nit de disbauxa i sexe de Moscou per intentar trobar la noia perfecta perquè sigui la imatge d’una empresa disposada a pagar molts diners per una cara d’àngel amb mesures perfectes que sedueixi a milions de dones del món que pretenen assemblar-s’hi. Les descripcions i opinions que dóna sobre les belleses de l’est poden ajudar a en…

Kehlsteinhaus (Niu d'Àligues). Berchtesgaden (Alemanya)

Imatge
Durant el curs sobre el Nacionalsocialisme fet a Linz, vaig aprofitar per visitar l’Obersalzberg, zona situada prop de Berchtesgaden i a tocar de la frontera austríaca. Aquest racó de Baviera ja era conegut com a zona balneària abans que Hitler hi fixés la seva casa d’estiueig. El 1933 va començar a dissenyar-se tota la nova urbanització de l'Obersalzberg. Les antigues cases de pagès i altres edificacions van donar pas a nous edificis ocupats per la jerarquia nazi. 



Es va crear tota una colònia nazi en una zona privilegiada i amb unes vistes espectaculars de tota la vall i les muntanyes alpines que l’envolten. Es van construir cases per a Hitler, Martin Bormann, Albert Speer, Hermann Göring o Rudolf Hess entre altres. Es van fer casernes per a les SS que custodiaven la zona i altres edificacions necessàries per donar servei a tota la gent que hi vivia. Les edificacions estaven totes interconectades per una llarga xarxa de túnels i també hi havia com una segona ciutat …

Àustria i el nazisme

Imatge
Finalment la vaig aconseguir la beca a Linz que havia comentat en un article anterior i ara compleixo la promesa d'explicar com va anar. Vaig arribar-hi justament la setmana abans que es descobrís el drama del pare que va segrestar durant 24 anys la seva pròpia filla. M’hauria agradat poder parlar d’aquest tema amb els companys del seminari, però evidentment no va ser possible. El curs portava per títol Ideologia i realitat del Nacionalsocialisme Els assistents érem 30 professors d’història d’instituts d’arreu d’Àustria, i tres de foranis, entre ells jo. La veritat és que m’interessava molt poder comprovar com el professorat austríac enfocava un tema d’aquesta magnitud davant de companys seus que després ho han d’explicar al seu alumnat. Sabent la vinculació d’Àustria amb el nazisme, es podia caure en excuses, justificacions o cert distanciament, però basicament va haver-hi objectivitat i autocrítica. El seminari constava de conferències amb professorat de diverses …

El Tibet i la Xina, algunes anècdotes

Imatge
L’estiu del 2000 vaig visitar el Tibet. Des de la capital del Nepal, Katmandu, vàrem fer l’anomenada Friendship Higway (Autopista de l’Amistat). És una carretera de 920 km que connecta la capital del Nepal fins a Lhasa, capital del Tibet. Abans de sortir ja ens reuniren per avisar-nos de les peculiaritats del viatge organitzat sota el control de les autoritats xineses. Les normes eren estrictes; res de samarretes amb inscripcions tipus Free Tibet, res de fotos ni papers vinculats al Dalai Lama que es poguessin repartir entre la població, res de visitar poblacions o llocs que no estiguessin al programa previst, etc. En el primer poble on vam fer nit, ja comprovàrem la poca sintonia entre els xinesos i els tibetans; el pagament de la reparació del nostre vehicle que no funcionava va acabar en una discussió a pedrades entre l’amo del taller i el guia xinès. Durant els dies que durà el viatge notàrem la imposició cultural xinesa arreu. En els pobles es veia sempre el mateix …