Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2018

Les meves 15 millors fotos d'Instagram escollides per altres Igers

Imatge

Jugant amb foc

Imatge
Noto que després de les eleccions del 21-D les coses s’han enrarit més que no pas s’han arreglat i també un augment de l’emprenyament de molts catalans. Les eleccions del 21-D, orquestrades des de mil bandes per fer que Cs, amb PP i PSC, pogués governar els propers anys i així desmantellar peça a peça tota la Catalunya construïda els darrers anys, no els van sortir bé. I per a sorpresa de molts, els independentistes tornaven a guanyar i proposaven l’exiliat Puigdemont de nou com a President de la Generalitat. Així va arribar el famós “bany de realitat” de què parlaven els constitucionalistes. Però el bany els va deixar més glaçats a ells que als independentistes. La majoria silenciosa havia votat, la participació era altíssima, s’havia pressionat els votants per terra, mar i aire de l’infern que suposaria votar els independentistes, però malgrat tot, la majoria de gent va tornar a votar independentisme i es va tornar a tenir majoria absoluta. Però per a gran part del poder polític, ec…

Tertúlia de ràdio UA1. Dia 12 gener 2018

Imatge
Avui a la tertúlia de UA1 hem parlat sobre la violència contra les dones, la renúncia de Carme Forcadell a la presidència de la mesa del Parlament i de política actual. Els contertulians: Tere Cunillera (PSC),  Txema Muñoz i César Béjar (Advocat).  
Enllaç a la tertúlia

Equidistància fracassada

Imatge
Crec que en aquestes darreres eleccions la principal víctima ha estat la famosa “equidistància” que predicaven alguns partits i votants. Les expectatives del PSC, fent un esforç per sumar diferents sensibilitats, ha decebut totalment i sembla continuar sense trobar el seu lloc en el trencaclosques català. Els Comuns-Podem, l’altre partit dels equilibris forçats, tampoc han tingut un resultat que obri l’esperança a un futur de negociacions estables. Fins i tot persones que conec que varen votar Cs, creient que era una opció bona per una possible “equidistància” entre el món català i espanyol, es van quedar de pedra quan ja a la nit electoral van veure la veritable cara de Cs: discurs en castellà i crits de “¡yo soy español, español!”, el crit més nacionalista que es pot fer, i fet precisament per una gent i partit que prediquen que no són gens nacionalistes! El resultat electoral demostra que la gent s’ha refugiat principalment en dos blocs amb una idea bàsica, però determinant i enten…