Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2010

Sexe de vacances 2009

Imatge
NI LA crisi econòmica, ni el finançament, ni les sentències sobre l'Estatut ens poden amargar el sexe i menys de vacances. Així que un any més els porto uns quants suggeriments per fer més calentes les nits d'estiu. Enguany he triat tres llibres escrits per dones. El primer ha estat tota una descoberta: El sabor de la miel de Salwa Al Neimi (Editorial Emecé). Aquesta escriptora siriana que viu a París ens parla del sexe vist i viscut des de la perspectiva d'una dona àrab. El llibre lliga les pròpies experiències i reflexions sobre el sexe al mateix temps que reivindica els oblidats autors clàssics de la literatura eròtica àrab. No cal dir que el llibre ha estat prohibit a alguns països musulmans, ja que com ella mateixa diu: "Albergo un sentido de la moralidad que no tiene nada que ver con los valores del mundo que me rodea ." L'altre llibre és una antologia de relats pornoeròtics , nom que reben per part de la responsable de l'…

Proposta per a les Basses: Museu de la Fruita

Imatge
Fa pocs dies l’alcalde de Lleida ens explicava des d'aquest mateix diari, la situació de les Basses d’Alpicat. Aquest gran equipament que va tenir mol sentit i utilitat en el moment que es va crear i del qual hem gaudit milers de ciutadans de Lleida i els seus voltants, ha quedat ara obsolet i sense una finalitat clara a curt termini. El món de l’oci i l’entreteniment requereixen actualment altres atractius, diferents als que fins fa pocs anys podien oferir les Basses. L’alcalde deixava la porta oberta a possibles propostes de la ciutadania per donar una nova utilitat a aquest gran espai. Fent, doncs, ús de la seva proposta em permeto suggerir un projecte per a aquest espai: el Museu de la Fruita. Les dos premisses que considero bàsiques per a fer una proposta que ofereixi a la ciutat un equipament atractiu de cara als mateixos ciutadans i també com a punt d’atracció turística són: primer, un projecte vinculat a la realitat de l’entorn socio-econòmic de Lleida i sego…

Anècdota a Madrid

Imatge
La setmana passada vaig anar a Madrid per feina. Hi havia una reunió de professorat d’escoles oficials d’idiomes d’arreu d’Espanya per parlar de la implantació del polèmic nivell C a l’Estat espanyol. El nivell C és el més alt en l’ensenyament d’idiomes segons el nou Marc Comú de Referència europeu. A la sala d’actes de l’EOI de Jesús Maestro – l’EOI més gran d’Espanya - ens vàrem aplegar uns 200 professors. La situació actual sobre aquest tema difereix molt segons la comunitat autònoma: unes ja certifiquen aquest nivell, en altres han prohibit a les EOI poder impartir-lo i certificar-lo, i en altres - cas de Catalunya - encara no s’ha pres cap decisió en ferm. A resultes d’aquesta situació la proposta que va sorgir d’aquella sala era demanar que el Ministerio, obligués les autonomies a fer el nivell C amb un Decreto de obligado cumplimento i rebutjar la llibertat que se’ls hi dóna amb la proposta actual perquè es negociï la seva implantació dins de cada comunitat. Dava…

Búnquer nuclear a Berlín

Imatge
Si s’acosten a Berlín els recomano visitar el museu Story of Berlin. No tant pel museu en si, que no està gens malament, com pel fet de poder visitar un búnquer construït al 1974 amb l’objectiu de suportar un possible atac nuclear per part dels soviètics. El búnquer es troba en un dels carrers més cèntrics de Berlín, la Kurfürstendamm - més coneguda per Ku’dam – a l’altura del número 207. La construcció subterrània té un primer espai on estava prevista la desinfecció de persones que arribessin amb símptomes de radioactivitat. Després ens trobem amb una gran sala amb lliteres metàl·liques per a 3.600 persones. L’espai disposa de dos cuines i una petita infermeria, a part del generador que donaria llum en cas necessari. Als lavabos no hi ha miralls per por –segons el guia - que la gent fes servir el vidre per suïcidar-se davant d’una situació tan angoixant com un atac nuclear. El búnquer estava planificat per poder- se posar en funcionament en dues setmanes. És a dir, …

Por a volar

Imatge
Tot just dos dies després de tornar de vacances i haver-me passat més de deu hores dins d’un avió, veig per televisió els resultats de l’accident aeri de Barajas. Més de 150 persones han perdut la vida a l’estavellar-se un avió d’Spanair quan intentava aixecar el vol des d'una pista de l’aeroport madrileny de Barajas. El fet que l’avió anés ple de combustible, ja que tot just s’enlairava, va transformar l’aparell en una autèntica bomba incendiària. Per moments m’han vingut a la ment les imatges del terrible accident de Los Rodeos de fa uns quants anys a les Canàries. Tot i que volar és un dels sistemes de transport més segurs, cada vegada que hi ha un accident d’aquest tipus, amb tot el seguiment mediàtic que es produeix, fa que a un se li treguin les ganes de tornar a agafar un avió. El fet que m’agradi viatjar m’ha obligat a haver d’agafar infinitat d’avions de tot tipus. Això també ha comportat la meva part d’ensurts, que afortunadament puc explicar. Un parell de…

Sexe de vacances 2008

Imatge
Amb crisi o sense el sexe sempre és un valor en alça, i per sort no depèn dels polítics! En l’edició de “sexe de vacances” d’enguany els he triat tres llibres de diferent tipologia. El primer de tots parla precisament dels aspectes més econòmics del sexe o, millor dit, de la bellesa que incita al sexe. La primera obra és una novel·la del francès Frédéric Beigbeder: Auxili, perdó (Editorial La Campana i Anagrama. Octave, el protagonista, ens introduirà en el món de les models per a l’alta costura i la cosmètica. Octave sempre està a la recerca d’una bellesa que transformi en diners qualsevol mirada dirigida a ella. Això el portarà a conèixer la nit de disbauxa i sexe de Moscou per intentar trobar la noia perfecta perquè sigui la imatge d’una empresa disposada a pagar molts diners per una cara d’àngel amb mesures perfectes que sedueixi a milions de dones del món que pretenen assemblar-s’hi. Les descripcions i opinions que dóna sobre les belleses de l’est poden ajudar a en…

Kehlsteinhaus (Niu d'Àligues). Berchtesgaden (Alemanya)

Imatge
Durant el curs sobre el Nacionalsocialisme fet a Linz, vaig aprofitar per visitar l’Obersalzberg, zona situada prop de Berchtesgaden i a tocar de la frontera austríaca. Aquest racó de Baviera ja era conegut com a zona balneària abans que Hitler hi fixés la seva casa d’estiueig. El 1933 va començar a dissenyar-se tota la nova urbanització de l'Obersalzberg. Les antigues cases de pagès i altres edificacions van donar pas a nous edificis ocupats per la jerarquia nazi. 



Es va crear tota una colònia nazi en una zona privilegiada i amb unes vistes espectaculars de tota la vall i les muntanyes alpines que l’envolten. Es van construir cases per a Hitler, Martin Bormann, Albert Speer, Hermann Göring o Rudolf Hess entre altres. Es van fer casernes per a les SS que custodiaven la zona i altres edificacions necessàries per donar servei a tota la gent que hi vivia. Les edificacions estaven totes interconectades per una llarga xarxa de túnels i també hi havia com una segona ciutat …

Àustria i el nazisme

Imatge
Finalment la vaig aconseguir la beca a Linz que havia comentat en un article anterior i ara compleixo la promesa d'explicar com va anar. Vaig arribar-hi justament la setmana abans que es descobrís el drama del pare que va segrestar durant 24 anys la seva pròpia filla. M’hauria agradat poder parlar d’aquest tema amb els companys del seminari, però evidentment no va ser possible. El curs portava per títol Ideologia i realitat del Nacionalsocialisme Els assistents érem 30 professors d’història d’instituts d’arreu d’Àustria, i tres de foranis, entre ells jo. La veritat és que m’interessava molt poder comprovar com el professorat austríac enfocava un tema d’aquesta magnitud davant de companys seus que després ho han d’explicar al seu alumnat. Sabent la vinculació d’Àustria amb el nazisme, es podia caure en excuses, justificacions o cert distanciament, però basicament va haver-hi objectivitat i autocrítica. El seminari constava de conferències amb professorat de diverses …

El Tibet i la Xina, algunes anècdotes

Imatge
L’estiu del 2000 vaig visitar el Tibet. Des de la capital del Nepal, Katmandu, vàrem fer l’anomenada Friendship Higway (Autopista de l’Amistat). És una carretera de 920 km que connecta la capital del Nepal fins a Lhasa, capital del Tibet. Abans de sortir ja ens reuniren per avisar-nos de les peculiaritats del viatge organitzat sota el control de les autoritats xineses. Les normes eren estrictes; res de samarretes amb inscripcions tipus Free Tibet, res de fotos ni papers vinculats al Dalai Lama que es poguessin repartir entre la població, res de visitar poblacions o llocs que no estiguessin al programa previst, etc. En el primer poble on vam fer nit, ja comprovàrem la poca sintonia entre els xinesos i els tibetans; el pagament de la reparació del nostre vehicle que no funcionava va acabar en una discussió a pedrades entre l’amo del taller i el guia xinès. Durant els dies que durà el viatge notàrem la imposició cultural xinesa arreu. En els pobles es veia sempre el mateix …

Dia de Reis

Imatge
El dia de Reis per a mi era magnífic, però el dia després encara era millor. Reis era divertit per la novetat, per saber si els tres Mags t’havien portat tot allò que havies demanat o –cosa curiosa – si arribaven joguines que no sabies ni què existissin. Aquell dia s’havien de visitar cases de parents on els Reis també havien deixat regals i dir que tot era molt bonic i t’agradava molt. Si no ho feies així, queien una sèrie d’amenaces que feien referència a Reis Mags molts enfadats que ja no portarien res més a nens tan primmirats. Però l'endemà ja era tot una altra cosa. Aquell dia ja podies jugar amb allò que realment t’agradava i deixar de banda aquells incomprensibles regals que no havies demanat i que no t’agradaven. En la solitud de la teva habitació ja no feia falta fer bona cara, ja es podia jugar amb allò que havies desitjat tant i que ara ja tenies a les mans. Per desgràcia no sempre arribava tot allò que un més desitjava. Hi havia regals que es resistien …

Fruita (Colorado) Estats Units

Imatge
No, no es creguin que els parlaré de la propera Fira de Sant Miquel o d’una campanya de promoció de la fruita lleidatana. Fruita és, ni més ni menys, que un petit poble mormó enclavat dins del Parc Nacional Capitol Reef a l’estat de Utah (EEUU). És una autèntica sorpresa visual arribar a la petita vall que formen el riu Fremont i el Sulphur Creek, quan s’arriba per la carretera estatal 24 procedent de Hanksville. Es tracta d’un petit oasi verd, ple d’arbres fruiters, hortalisses i flors. Fins i tot els cérvols semblen sentir-se còmodes, tot passejant pels seus prats de gespa. Aquest territori del tot inhòspit va ser colonitzat per famílies mormones que, procedents del nord de Utah, van decidir al 1872 anar cap al sud a cercar nous terrenys on poder cultivar i establir-se. Tot i que els orígens d’aquesta comunitat no estan ben documentats, hi ha la confirmació que al 1879, un tal Niels Johnson ja s’hi havia establert. Aquell any el poble es va batejar amb el nom de Junct…

Sexe de vacances 2007

Imatge
Una vegada més durant l’època estival, unes recomanacions sensuals per ajudar a passar l’estiu i les vacances. Aquesta vegada, però, no parlaré de llibres, sinó de pel·lícules. Això sí, sense deixar de recomanar que igualment llegeixin bons llibres durant les vacances. Enguany entrarem en el fascinant món del bon cinema i el sexe. Quatre són les pel·lícules que he triat per comentar i que poden trobar en qualsevol vídeoclub. La primera pel·lícula és: En la cama de Matias Bize, una coproducció entre Xile i Alemanya, en què destaca el dol interpretatiu dels dos únics personatges que surten en pantalla: Blanca Lewin i Gonzalo Valenzuela. L’intens diàleg al llit entre els dos protagonistes que acaben de conèixer-se en un local anirà descobrint la vida dels dos i també el que s’amaga entre ells després del sexe ràpid que acaben de practicar. Excel·lents diàlegs amb accent sudamericà al servei d’una relació sentimental. L’altra pel·lícula és: A nuestros amores de Maurice Piala…

Bodes d’or

Imatge
Aquest proppassat dimecres a les 12 del migdia, a l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona – a tocar de l’ajuntament – , els meus pares: Pere i Antònia, van celebrar les seves noces d’or. No sóc jo la persona més adient per explicar tot el que ha passat durant aquests 50 anys, de fet jo vaig arribar un temps després. En tot cas, sí que puc transmetre tot allò que he vist i viscut tots els meus anys al seu costat. En un món actual, on el nivell de compromís entre les persones, la capacitat de saber estar al costat d’algú en els mals moments no són precisament qualitats que estiguin gaire esteses, el fet de veure una parella que exercita aquests valors des de fa 50 anys és realment digne de celebració. La realitat demostra que trobar persones per compartir els bons moments que dóna la vida de tant en tant és relativament fàcil, però tenir al costat gent disposada a compartir hores, dies, setmanes o mesos de malaltia o hospitals no ho és tant. En el cas dels meus pares, …

Als 7 viatgers

Imatge
El terrorisme global que estem vivim els darrers anys intenta inocular el verí de la por a qualsevol persona en qualsevol lloc del món. Des de fa temps els objectius dels atemptats ja no són directament els països més o menys vinculats amb la situació bèl·lica a l’Orient Mitjà. Els assassins actuen en qualsevol punt del planeta on hi hagi possibilitats de fet un acte terrorista amb víctimes occidentals per poder tenir el ressò mediàtic que això implica. Egipte ha patit atemptats diverses vegades, Balí també, Turquia, Marroc, etc. Tots ells han vist com morien estrangers i també conciutadans. Aquesta vegada ha estat al Iemen i ha afectat viatgers bascos i catalans. I parlo de viatgers i no de turistes en aquest cas, perquè crec que s’ha de diferenciar. Les persones que han perdut la vida al Iemen havien decidit voluntàriament gastar el seu temps lliure i els seus diners per veure i viure un país i una cultura diferents a la seva. Aquests viatgers són persones que s’allun…

Els altres que es fotin

Imatge
Avui acaba una campanya electoral més, amb el seu seguit de promeses i més promeses. Crec que les reiterades campanyes que vivim gairebé cada any, en què els partits polítics prometen resoldre-ho tot i donar tot allò que la gent demana, fan que un s’acabi creient que té dret a exigir-ho tot. Costa trobar algun partit que en les seves promeses i/o programes, digui “no” a les exigències d’algun col·lectiu o que anunciï retallades d’ajuts o subvencions. Vivim uns temps en què sempre esperem que el “Papà Estat” o la “Mare Administració” ens resolguin tots els nostres problemes, necessitats i desigs. En els darrers temps es pot comprovar com les mateixes persones que exigeixen els seus drets com a ciutadà o contribuent, per demanar la solució a un problema, volen per altra banda solucions que vulneren els drets dels altres ciutadans o contribuents. És a dir, ens trobem amb una part de la ciutadania molt curosa del seus drets, però absolutament impermeable als drets del …

Egipte per descobrir

Imatge
Aquesta Setmana Santa, junt amb una vintena d’alumnes de l’EOI he visitat Egipte. Un creuer de quatre dies pel Nil i tres més al Caire m’han apropat a una cultura que em fascina des de petit. Faraons, piràmides, mòmies, jeroglífics i les imatges d’un sol abrasador s’havien anat barrejant en el meu cervell durant tot aquest temps. Ara, en viu i en directe, he quedat meravellat davant dels temples de Luxor, Kom Ombo, Abu Simbel o Philae, per dir-ne alguns dels més representatius. Les piràmides també em van impressionar i angoixar al mateix temps. Una angoixa que vàrem patir més d’un a l’hora d’entrar dins de l'estretíssim passadís que dóna excés a l’interior de la piràmide de Kefrén, on la manca d’aire i l'excés de turistes col·lapsant algunes parts del recorregut et suggerien una de les pitjors tortures a què et poden sotmetre: enterrar-te en vida. Tan sols la coctelera en què es va transformar durant 20 minuts l’avió que ens portava d’Aswan al Caire va exigir …

Compromís per Lleida

Imatge
El dijous es va celebrar a la UdL la primera xerrada del programa “Lleida, compromís de futur” que ha organitzat SEGRE amb motiu del seu 25è aniversari. Amb aquest programa, que inclou diferents xerrades i taules de debat sobre el territori, l’agroindústria, l’aigua o el paisatge entre altres, es vol obrir un ampli debat sobre el futur de les nostres terres i la seva gent. Trobo que aquesta iniciativa és molt important tant pel moment en què es fa com per la gent que hi ha darrera que ho està impulsant. En una societat actual que acostuma a esperar sempre que siguin els polítics i l’administració els que solucionin els nostres problemes, és digne d’admiració que un grup de gent motivada per la preocupant situació del territori es decideixi a afrontar els problemes amb coherència, fermesa i formulant propostes de millora i de futur. Els impulsors del Manifest de Vallbona que recullen representats de diferents sectors de la societat civil van donar el primer pas i van …

20 anys d’EOI

Imatge
Fa 20 anys una EOI petita i amb moltes mancances, ubicada al col·legi Joan XXIII, començava la seva tasca docent. Malgrat aquella difícil situació, un grup de gent format per professorat, PAS i alumnat que anhelava aprendre idiomes des de feia temps va anar formant els sòlids fonaments d’un projecte educatiu del qual enguany celebrem el 20 aniversari. En aquells moments els nostres somnis eren poder tenir edifici propi dotat amb tot allò que facilités l’aprenentatge. 20 anys més tard podem parlar d’importants fites aconseguides, després de grans esforços i lluites per aconseguir-ho. Ara tenim edifici propi, laboratori d’idiomes, ordinadors i beques de recerca per l’alumnat de la mateixa EOI, biblioteca amb 20.000 documents i amb un conveni signat amb l’IMAC - pioner a l’Estat espanyol - que l’ajudarà a ser un referent de biblioteca especialitzada per a la resta d’EOI. I també, pensant en la gran influència que té el món televisiu, hem creat un concurs - conjuntament …

Una carta de Berlín est

Imatge
La pel·lícula alemanya Das Leben der Anderen (La vida dels altres) ha guanyat l’Óscar a la millor pel·lícula estrangera. Tant l’argument, com la reproducció de l’ambient social que es vivia a l’antiga RDA, juntament amb el magnífic treball de Ulrich Mühe, fan que aquesta cinta no deixi indiferent l’espectador. Curiosament al començament i al final de la pel·lícula surt la presó de Hohenschönhausen, de la que ja els havia parlat des d'aquesta mateixa columna en un article que duia el nom de la presó. Fins i tot l’anècdota del camió de peix fresc, traslladant els detinguts que comentava en l’article queda reproduïda a la part final de la pel·lícula. Durant tota la cinta es palpa el sentiment de control total que s’exerceix per part de l’Estat. La policia secreta (Stasi) ho ha de saber tot i ho ha de controlar tot. Qualsevol ciutadà és potencialment un enemic de l’estat i per tant un sospitós. Per aconseguir aquest control total, a part de la tecnologia, l’Stasi es nod…

Vol aprendre idiomes a l’EOI, senyor Montilla?

Imatge
Aquesta setmana vaig escoltar l’entrevista que de manera informal li feien al senyor Montilla al programa de TV3 dirigit per Albert Om. La veritat és que em vaig quedar de pedra a l'escoltar la seva resposta a la pregunta de a quina escola portava els seus fills. Resulta que el candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat, que treballa sota el lema “d’un govern progressista i d’esquerres”, porta els seus fills al Col·legi Alemany de Barcelona. Ni pública, ni concertada: privada pura. Els seus arguments foren que així els seus fills poden aprendre llengües estrangeres, que són molt importants. No tinc res en contra dels centres privats i coincideixo amb el senyor Montilla plenament pel que fa a la importància de les llengües estrangeres. El que no puc acceptar de cap manera és la idea que anar a l’escola privada sigui la millor manera d’aprendre una llengua estrangera. ¿Sap quanta gent d’aquest país ha après idiomes gràcies als esforços del professorat de l’en…

Curiositats canadenques

Imatge
Aquest estiu he viatjat per Canadà. Concretament des de Toronto fins a Vancouver. Han estat més de 6.000 km creuant magnífics paisatges. Els seus parcs nacionals són impressionants per la seva bellesa i també per la seva organització. Hi ha però altres aspectes que també són ressenyables i curiosos. Exemples: és interessant comprovar com malgrat entrar per una província que no és de parla francesa (Ontàrio) puguis passar per un control de duana a l aeroport on indiquen que hi ha policia de duanes bilingüe. ¿S’imaginen arribar a Barajas podent parlar en català al control de passaports?. També és curiós veure com tot l’etiquetatge dels productes és bilingüe també en les províncies anglòfones. ¿S’imaginen trobar tots els productes retolats en català a Extremadura o Múrcia?. Als museus i centres d’interpretació històrica a les províncies de parla anglesa, quasi sempre hi ha guies i explicacions en francès. Durant la parada militar de la Guàrdia Muntada del Canadà a Regina, …

Sexe de vacances 2006

Imatge
Com que les vacances i el sexe combinen força bé, un any més els porto la ressenya d’uns quants llibres en què el sexe hi és força present. El primer llibre absolutament recomanable és Tòquio Blues de Haruki Murakami (Empúries). En aquest cas estem parlant de literatura de gran qualitat. En el llibre el sexe és un element més de la narració que s’integra perfectament en el complicat triangle amorós del protagonista; un jove estudiant de Tòquio dels anys seixanta. Seguir la complicada relació de Toru amb Naoko i la vitalitat de la nova noia que coneix, Midori, captivarà el lector més exigent. De molt menys nivell literari tenim Cómeme de Linda Jaivin (Emecé). Aquí les quatre amigues protagonistes s’alternen a l’hora d’explicar la seva vida sexual, que va des de l’obsessió pels nois jovenets fins als jocs sadomasoquistes. La vida secreta de Marta de Franca Nera (Egales Editorial) té bastant més voltatge sexual que l’anterior, però no millora massa la qualitat literària. …

Hohenschönhausen

Imatge
En la meva darrera visita a Berlín vaig visitar un centre penitenciari, antic camp especial soviètic i presó preventiva del ministeri per la Seguretat de l’Estat (STASI) de l’antiga RDA: Berlin-Hohenschönhausen. Aquest centre penitenciari em va impressionar especialment per la manera com s’organitza la visita: la guia per dins de la presó la fan expresos del règim comunista de la RDA. L’avi amb pinta de bona persona que em va tocar va fer la guia per a un grup d’alemanys de diversa procedència. La situació era realment interessant: un alemany parlava a altres alemanys de les tortures i humiliacions que li havien fet patir altres alemanys fa molts pocs anys. Tots ells en l’actualitat convivint junts. L’avi, a part d’explicar els aspectes més sanguinaris, també va relatar anècdotes i curiositats. Va comentar, per exemple, com un dels visitants s’havia posat a plorar a mitja visita, tot demanant-li perdó; es tractava d’un antic guàrdia de la presó. També va explicar com la g…

Lebensborn

Imatge
Dimarts a l’EOI vàrem tenir l’oportunitat d’escoltar el colpidor testimoni de dos dones que van néixer a Alemanya sota el projecte nazi; Lebensborn. Gisela Heidenreich i Ursula Jaeckel varen explicar la seva experiència com a dones que van patir el fet d’haver nascut sota les directrius d’un projecte nazi per crear una gran raça ària.
Lebensborn ( Font de vida) fou un programa creat a l’Alemanya nazi per Heinrich Himmler amb la finalitat d’expandir la raça ària. El pla fomentava que oficials de les SS tinguessin relacions amb dones “racialment pures “ (rosses amb ulls blaus) per així tenir fills aris. El mateix programa preveia que cada oficial arribes a ser pare de com a mínim 4 fills. Les mares solteres afectades tenien l’oportunitat de donar a llum els seus fills en llars especialitzades i viure-hi amb suport econòmic per part de l’Estat i si volien podien donar els infants en adopció. Durant la guerra, necessitats d’incrementat la població, es van segrestar nens del…

"Entnazifizierung"

Imatge
Portem un parell de setmanes en què l’aigua de la política estatal baixa molt tèrbola. En plena negociació de l'Estatut per a Catalunya, alguns militars han fet declaracions polítiques i molt sectàries en públic sobre la unitat territorial i la defensa de la constitució. Opinions que volen fer de contrapès a les democràtiques aspiracions polítiques d’una gran majoria del parlament català. El president del Tribunal Suprem també ha posat cullerada i opina que parlar català és com ballar sevillanes. Veient tot això, tinc la sensació que en un moment tan peculiar com el que estem vivint – un govern d’esquerres a l’Estat i un nou Estatut ambiciós negociant-se a Madrid - afloren sentiments i actituds que haurien d’haver desaparegut durant la transició. A Espanya, però, vàrem decidir no actuar com a l’Alemanya de la postguerra aplicant la Entnazifizierung (desnazificació). Els alemanys es van veure obligats a seguir un procés per apartar dels poders públics aquelles perso…

Bon Nadal!

Imatge
Aprofitant que el meu dia d’article coincideix en diumenge i festa de Nadal – fet que tardarà temps a tornar-se a repetir – permetin-me dedicar-lo a aquesta festa tan especial. Enguany la festa de Nadal cau en diumenge i això per a mi implica un doble sentiment de tradició familiar i culinària. Els diumenges de can Zaballos sempre intentem celebrar-los junts a casa els pares. L’alegre irrupció a casa dels néts - Àlex i l’Edu – marca l’inici de la cerimònia. Saludats avis i “tiet”, tots ens adrecem a taula per gaudir de la paella de l’àvia o el seu afamat llom a la riojana amb puré de patates. Els diumenges la tradició marca que s’ha de menjar bé i amb tranquil·litat. Vivim un petit oasi temporal dins de la setmana en què hom té la sensació que el temps queda una mica aturat. Per un dia, la tradició s’imposa a la dictadura de la pressa quotidiana. La sobretaula, amb cafè i copa, és l’afegitó indispensable per arrodonir un diumenge familiar. La tradicional festa de …

"Heimat"

Imatge
El debat dialèctic del 2 de novembre al Congrés serà interessant des del punt de vista lingüístic. Els matisos de la llengua han estat ja bàsics per aquest nou Estatut des de fa temps. Els diaris comentaven que en la darrera part de la negociació, els representats polítics es van fer portar diferents diccionaris per aconseguir trobar la paraula que els poses d’acord. A Madrid tindrem com uns dels problemes bàsics la definició de Catalunya com a nació. La llengua tornarà a ser-hi present en forma del famós joc Tabú. En aquest joc està prohibit fer servir una paraula i la resta de jugadors ha d’endevinar-la a través de sinònims o exemples. Nació és la paraula tabú - produeix al·lèrgia convulsiva al PP i a força gent del mateix PSOE - i ZP provarà sort amb: “comunitat nacional”, “entitat nacional”, “realitat nacional” i unes quantes més per veure si els partits catalans li donen per bona la resposta. Ens trobarem davant d’un joc lingüístic – amb un indubtable rerefons po…

Sexe de vacances 2005

Imatge
Un any més els porto uns quants suggeriments de lectura eròtica per a passar millor aquests dies de vacances. Enguany per fer companyia al progressisme sexual del Govern destaco 4 llibres de sexe atípic. De fet en cap d’ells la persona que els ha escrit o inspirat ha volgut dir el seu veritable nom. Per alguna cosa serà! Un dels més polèmics ha estat Dómina Zara. Soy un sueño (Plaza&Janés), es tracta d’unes memòries escrites per Antonio Gómez, sobre una de les principals muses del sadomasoquisme espanyol. En el llibre se’ns explica - i a vegades se’ns descriu - un món on el sexe entre les persones requereix d’un alt nivell de comprensió i compenetració. En aquesta linía, però en vocació més literària, tenim un llibre que ens arriba de França; Entre sus manos (Grijalbo), darrera el nom de Marthe Blau, s’amaga una jove advocada que gaudeix d’una relació sadomasoquista amb un home de qui depèn gairebé les 24 hores del dia. Es tracta d’una dependència que arriba a ser…