Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

Aportacions a un pressupost de crisi

Imatge
La greu crisi i la gestió econòmica de l'equip de govern, bastant discutible per l'elevat endeutament i amb uns impostos exageradament cars per una ciutat mitjana com la nostra, han marcat l'aprovació dels pressupostos de la Paeria per a l'any 2012. Un any que serà dur per a tothom i per al qual necessitem bona disposició per tirar endavant la ciutat remant tots junts cap a bon port, per sobre de discussions partidistes. Malgrat els esforços en aquesta direcció durant la negociació dels comptes, CiU no pot votar a favor dels pressupostos presentats per l'equip de govern socialista i ha optat per l’abstenció. Som absolutament conscients de la situació i per això prioritzem la negociació i la possibilitat d’acords abans que la pura i simple confrontació, actitud tradicionalment atorgada a la feina de l’oposició. El que s’ha vingut fent fins ara i com s’ha vingut actuant fins ara des del govern i l'oposició, haurà de ser revisat de dalt a baix, ja que la situació …

Morir insatisfet

Imatge
Bonnie Ware, una experta en cures pal·liatives a persones a punt de morir, ha fet un estudi sobre les coses que els éssers humans lamentem no haver fet quan ens trobem a les portes de la mort. En el moment en què una persona arriba a un punt de la seva vida en què el temps de què disposa és molt limitat, es té tendència a fer un balanç d'aquelles coses que hauríem hagut de fer i no vàrem fer o aquelles de què ens penedim. El primer lament que surt reflectit al llistat de B. Ware és: "M'agradaria haver tingut el valor de viure una vida fidel als meus conceptes i no una vida pendent del que els altres esperaven de mi." Podríem definir aquesta frase amb el títol d'una pel·lícula alemanya; vivim La vida dels altres . Una vida en què la pressió de l'opinió dels altres, la pressió de ser com agrada als altres, s'imposa sobre la pròpia identitat i sentiments.
El segon lament està vinculat a la vida laboral: "M'hauria agradat no haver treballat tan dur.&q…

Llops esteparis

Imatge
Aquesta setmana he fet una xerrada a l'EOI de Lleida sobre l'escriptor alemany (després nacionalitzat suís) Hermann Hesse. La veritat és que no tenia gaire clar que un dimarts boirós al vespre la figura d'aquest escriptor aixequés massa interès entre la gent. Malgrat això, l'assistència de públic va ser molt bona. Aquest fet constata l'atracció que encara exerceix l'autor de Siddhartha entre la gent. Hi ha públic de tot tipus; lectors més grans que recorden haver-lo llegit de jove i també gent més jove que o bé l'ha descobert fa poc o bé ha sentit a parlar d'ell entre els amics. Per preparar la xerrada vaig actualitzar les dades que tenia i vaig rellegir trossos de la seva obra. Una vegada més vaig tornar a deixar-me seduir per la seva obra i la seva personalitat. Hi ha una dada que per si sola il·lustra el seu èxit: es calcula que cada dia al món es venen 35.000 llibres seus! És a dir, el que un escriptor normal no pot vendre en tota la seva vida, Hess…

Lleida, excel·lent en idiomes

Imatge
Aquest darrer divendres s’ha aprovat al ple del nostre ajuntament una moció per crear el Pla d’Excel·lència d'Idiomes de la ciutat de Lleida. Aquesta moció, que ha sorgit del Grup Municipal de Convergència i Unió, ha rebut el recolzament dels altres dos grups municipals, el qual es d’agrair, perquè demostra que les propostes amb seny tenen possibilitats d’assolir el consens necessari, independentment del color polític del qual provinguin, quan del què es tracta és de millorar la ciutat i fer-la pionera en algun àmbit. D’aquesta manera, quan es tiri endavant, Lleida serà la primera ciutat de Catalunya i també de l’Estat en tenir un Pla d’Excel·lència d’Idiomes. Això, sens dubte, és una molt bona notícia per a la nostra ciutat, ja que obre les portes a una millor formació dels nostres joves, treballadors i científics ja sigui per la recerca de feina, la seva millora dins del seu treball o per implementar coneixements en el seu món laboral o investigador. Així mateix aquesta propost…

Canviarem alguna cosa?

Imatge
Finalment han arribat les eleccions generals! Si no hi ha cap novetat -i esperem que no n'hi hagi cap!-, les properes eleccions no arribaran fins d'aquí a dos anys i seran les europees, que ara mateix no aixequen gaires passions. En poc més d'un any hem viscut tres processos electorals: al Parlament de Catalunya, municipals i, avui, les generals. En tot aquest temps han passat moltes coses que ningú es podia arribar a imaginar, però tan sols una s'ha mantingut inalterable: la litúrgia dels 15 dies de campanya! Malgrat tot el que ha passat i les demandes de la gent del carrer, especialment evidents a través del moviment 15-M, continuem fent la mateixa parafernàlia política de fa 30 anys. Paradetes al mig del carrer donant globus, caramels i alguna altra coseta divertida perquè la gent s'aturi i puguem donar-li les paperetes per anar a votar, visites als mercats i botigues, emprenyant sovint els que compren i venen, debats cara a cara o amb els caps de l…

20-N: frenem la recentralització

Imatge
Catalunya es troba a un a setmana d’una cruïlla decisiva en la seva història. Si el segle XX va ser, després d’una cruenta guerra civil i una asfixiant dictadura, el de la recuperació d’una consciència nacional i de l’autogovern de Catalunya, el segle XXI ha de ser el de la transició cap a la sobirania nacional del nostre país. En aquest camí, accelerat els últims anys, segons mostren les últimes enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que ja situen els partidaris de la independència en més del 40% dels enquestats, les properes eleccions seran determinants per a tota una generació de catalans. L'onada recentralizadora i estatalista que es preveu a partir del dia 21 de novembre no és casual. I de fet aquesta postura ja fa temps que s’ha anat coent des de diferents mitjans de comunicació de la capital que han anat sembrant l’opinió entre la ciutadania que l’estat de les autonomies era inviablei que s’havia de tornar a governar des de los Ministerios. També hem tingut prou mos…

Xarxes influents

Imatge
AQUESTA SETMANA he rebut, a través de les xarxes socials, informació sobre la crisi econòmica i sobre l'espoli fiscal que pateix Catalunya. També m'han enviat correus electrònics dels que es dediquen a denigrar algun polític o partit en concret. En resum, una gamma ben variada de documents de tot tipus, a degustar segons els interessos del consumidor. N'he rebut un, però, que he trobat especialment encertat. Me l'ha enviat Jordi R., un vell amic del col·legi, d'aquells que mantens, malgrat el pas del temps, les circumstàncies i la distància. El document porta per títol: La crisis de Heidi. La crisis financiera explicada de manera sencilla. A partir d'aquí, explica com aquesta noia que es compra un bar a Berlín gràcies a una hipoteca, acaba organitzant un caos econòmic mundial. Ho explica de manera senzilla i divertida, de manera que qualsevol persona pugui entendre de manera planera què ha passat en aquest món per haver d'anar ara tots de corco…

Heidi i la crisi financera

Imatge
LA CRISIS


La crisis financiera explicada de manera sencilla

Heidi es la propietaria de un bar en Berlín, que ha comprado con un préstamo bancario. Como es natural, quiere aumentar las ventas, y decide permitir que sus clientes, la mayoría de los cuales son alcohólicos en paro, beban hoy y paguen otro día. Va anotando en un cuaderno todo lo que consumen cada uno de sus clientes. Esta es una manera como otra cualquiera de concederles préstamos.
Nota: Pero en realidad, no le entra en caja ningún dinero físico.


Muy pronto, gracias al boca a boca, el bar de Heidi se empieza a llenar de más clientes.

Como sus clientes no tienen que pagar al instante, Heidi decide aumentar los beneficios subiendo el precio de la cerveza y del vino, que son las bebidas que sus clientes consumen en mayor cantidad. El margen de beneficios aumenta vertiginosamente.
Nota: Pero en realidad, es un margen de beneficios virtual, ficticio; la caja sigue estando vacía de ingresos contantes.

Un empleado del banco más…

Lleida i el mapa de les infraestructures

Imatge
Què el corredor ferroviari del Mediterrani i l’aeroport de Lleida-Alguaire són dos dels projectes estratègics més importants per a la Lleida del present i del futur és una obvietat. Ja tots hem explicat abastament que la connexió de la ciutat i el territori amb la resta del món, sense necessitat de fer escala a Madrid ni a Barcelona és absolutament imprescindible. Però tant o més important que disposar d’aquestes infraestructures que ens situen al mapa és plantejar-se per a què les volem. No com una justificació victimista de la inversió (ningú no ens pot negar allò que és nostre com a lleidatans), sinó per preparar-se a treure-li tot el suc que puguem.
Hem arribat tard a la reivindicació de la connexió a l’eix ferroviari, del famós ramal del qual ningú se’n va preocupar fins veure que Lleida no hi era al mapa de la xarxa d’infraestructures prioritàries de la Unió Europea, el dia que es prenien les decisions definitives. El passat 19 d’octubre vam rebre una notícia agredo…

Primer gran pas

Imatge
QUAN JA TENIA ben esbossat l'article per aquest diumenge, els mitjans de comunicació han llençat als quatre vents la notícia esperada durant tant i tant de temps: ETA abandona definitivament la lluita armada! No podia tenir millor motiu per canviar a corre-cuita el tema del meu article d'avui. Considero que aquest és el gran primer pas que havia de fer ETA i que de fet significa el veritable començament del seu final. De totes maneres hem de tenir també clar que encara queden coses molt importants pendents. En primer lloc no podem, ni hem d'oblidar les víctimes. Després també s'ha de parlar de com i quan es tornen les armes, de la situació dels presoners etarres, etc. Amb aquesta declaració per part d'ETA hem començat a tancar una ferida oberta des de fa molt temps, queden però encara altres ferides que necessitaran un llarg període de cicatrització per poder tornar a la total normalitat de la vida política al País Basc. Això requerirà molta comprensió…

"Va pensiero" reivindicatiu.

He rebut aquesta emotiva notícia sobre el món de la cultura i la situació que viu actualment Itàlia. Per prendre nota!!!El pasado 12 de marzo, Silvio Berlusconi debió enfrentarse a la realidad. Italia festejaba el 150 aniversario de su creación y en esta ocasión se representó en Roma la ópera Nabucco, de Giuseppe Verdi, dirigida por el maestro Ricardo Muti.>> Nabucco evoca el episodio de la esclavitud de los judíos en Babilonia, y el famoso canto "Va pensiero" es el canto del coro de esclavos oprimidos. En Italia, este canto es un símbolo de la búsqueda de la libertad (en los años en que se escribió la ópera, Italia estaba bajo el imperio de los Habsburgo).>> Antes de la representación, Gianni Alemanno, alcalde Roma, subió al escenario para pronunciar un discurso en el que denunciaba los recortes del presupuesto de cultura que estaba haciendo el Gobierno, a pesar de que Alemanno es miembro del partido gobernante y había sido ministro de Ber…

Tougher than the rest. B. Springsteen. Cançó recomenada

Imatge
Aquesta és la cançó - Tougher than the rest de Bruce Springsteen - que vaig triar quan durant la campanya electoral em van demanar escollir-ne una. Espero que us agradi. Dedicada a tots els/les meus /meves seguidors/es al Facebook i al meu Blog!


Well It's Saturday night
You're all dressed up in blue
I been watching you awhile
Maybe you been watching me too
So somebody ran out
Left somebody's heart in a mess
Well if you're looking for love
Honey I'm tougher than the rest

Some girls they want a handsome Dan
Or some good-lookin' Joe 
On their arm some girls like a sweet-talkin' Romeo
Well 'round here baby
I learned you get what you can get
So if you're rough enough for love
Honey I'm tougher than the rest

The road is dark
And it's a thin thin line
But I want you to know I'll walk it for you any time
Maybe your other boyfriends
Couldn't pass the test
Well if you're rough and ready for love
Honey I'm tougher than the rest

Well it ain't no secret
I&#…

Apple

Imatge
LA MORT aquesta setmana del fundador d'Apple, Steve Jobs, ha obert tot un debat a escala mundial sobre l'impacte de tots els seus invents i la seva tecnologia en les nostres vides. Curiosament, jo sóc una persona que ha arribat al món Apple fa tan sols un parell de mesos, quan vaig decidir adquirir la seva iPad 2, aparell que haig de reconèixer que ara m'acompanya pràcticament a tot arreu.
Malgrat ser un nouvingut al món d'Apple, la veritat és que havia escoltat meravelles dels amics i companys de feina que feien servir els seus ordinadors, els seus mòbils iPhone o els seus reproductors iPod. És realment espectacular veure l'evolució tecnològica que s'ha produït des dels primers aparells creats al garatge del número 2.066 del Crist Drive a Palo Alto, Califòrnia, l'any 1976 juntament amb el seu amic d'adolescència Steve Wozniak, fins a arribar a les noves versions dels iPad o iPhone. Si aquest canvi era pràcticament impensable fa 35 anys, ar…

No és cap sorpresa

Imatge
LLEGEIXO ELS DIARIS digitals d'aquest darrer dijous i em trobo amb la sorpresa de llegir en diversos la següent informació: «Dos nens de 8 i 9 anys boxegen mentre els adults els inciten amb crits a pegar-se. El ministre britànic d'Esports, Jeremy Hunt, ha qualificat les imatges de "barbàriques"». La notícia anava acompanyada d'un breu vídeo amb imatges de la lluita dels dos nens i, segons els mateixos diaris digitals, havia corregut per la xarxa i havia aixecat la sorpresa de moltes persones i la irritació de moltes associacions.
Si em permeten la broma els diré que tant el ministre britànic Jeremy Hunt com totes aquestes associacions que posen el crit al cel per aquesta notícia haurien de llegir més premsa internacional i, en concret, SEGRE. M'explico. Títol de l'article La Talaia del 17 d'agost de 2008!! al diari SEGRE: Boxejadors de 5 anys. Com a frase destacada del meu article, es publica amb lletra més gran el següent comentari: "…

Passió per la feina

Imatge
AQUEST DIJOUS estava en una reunió quan vaig començar a rebre missatges al mòbil: "Pep, president!", "Pep, fantàstic!" Evidentment feien referència al discurs de Pep Guardiola al Parlament de Catalunya. L'entrenador del Barça va rebre la Medalla d'Honor de la cambra catalana, tot un reconeixement a la seva brillant i encara jove trajectòria i a tota una manera d'entendre l'esport i els seus valors. També cal destacar en ell una actitud constant en defensa d'un catalanisme sense complexos. Els discursos que van acompanyar l'atorgament d'a-questa medalla van ser força emotius. Mònica Terribas va glossar de manera magnífica la figura del Pep. També ho va fer Evarist Murtra, en David Trueba, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el president de la Generalitat, Artur Mas. Tots els parlaments van ser remarcables i en general força emotius, però sens dubte el que va fer el Pep va impressionar a tota l'audiència prese…

La Diada del compromís

Imatge
La celebració de la Diada d’enguany s’emmarca dins d’una conjuntura de nous factors socials, econòmics i polítics absolutament impensables fa només un any. Uns factors que de ben segur determinaran el futur de Catalunya, del seu autogovern i de la seva gent. La crisi econòmica que ja s’havia anat anunciant feia temps, i que alguns negaven per interessos partidistes, ha sacsejat de manera molt dura la realitat de la nostra vida quotidiana. Aquesta gravíssima crisi i l’amenaça constant des de fa uns mesos de ser intervinguts pel Banc Central Europeu, malgrat les mesures que anava improvisant el President del Govern, han portat fins i tot a reformar la Constitució espanyola de la nit al dia amb la connivència dels dos grans partits estatals, PP i PSOE. La possibilitat de reformar la Constitució que durant anys se’ns havia anat venent com un fet impossible de dur a terme, ara ha estat factible fer-ho a corre cuita per poder calmar la pressió dels mercats financers i donar satisfacció als …

Prendrem mal

Imatge
EL PARTIT DE TORNADA de la Supercopa entre Barça i Madrid segur que passarà a la memòria històrica del futbol. Si bé aquesta competició està considerada de segona línia, ja que se celebra a principis de temporada amb els equips poc preparats, aquesta vegada tot això ha passat a segon terme. La tensió acumulada entre el Barça i el Madrid des que Mourinho va arribar al Reial Madrid fa que cada partit entre aquests dos equips se segueixi com si fos una autèntica final de transcendència històrica. Sens dubte, en aquest darrer partit hi va haver més intensitat, bon joc, passió i agressivitat que en moltes finals de competicions més prestigioses. L'actitud final de Mourinho ficant el dit a l'ull a Tito Vilanova resumia tota aquesta tensió. La imatge va donar la volta al món, com a escarni del futbol espanyol. És inaudit que un entrenador tingui aquesta actitud, però encara trobo més inaudita l'actitud del mateix entrenador després del partit -sense la valentia de reconèixer els …

Sexe de vacances

Imatge
UN ANY MÉS, els faig arribar la proposta d'una sèrie de llibres vinculats amb el món del sexe i l'erotisme que sempre ajuden a fer la lectura estiuenca una mica més agradable i motivant. El primer llibre és un clàssic que havia estat oblidat fa molt de temps. Ara, l'editorial Valdemar l'ha repescat de l'oblit i ens els presenta en una bona edició. La Venus de las pieles y otros relatos, de Leopold von Sacher-Masoch (1836-1895). Aquest escriptor austríac va donar nom a una variant de la sexualitat molt coneguda i controvertida: el masoquisme. El llibre consta de deu relats i en el que porta el títol del llibre es descriu la masoquista relació entre Severin von Kusiemski i Wanda von Dunajew. L'obsessió de Severin per arribar a ser l'esclau de Wanda -amb contracte signat inclòs- ens revelarà els detalls de tot aquest procés de submissió que va deixar tan impressionats molts escriptors posteriors.
Un llibre absolutament diferent és La caricia desnud…

L'alemany: valor afegit

Imatge
Vídeo de promoció de la llengua alemanya creat per Goethe Institut. Al minut 6:11 surto parlant sobre aquesta important llengua europea.


Bogeria a Noruega

Imatge
ELS ATEMPTATS que ha patit la ciutat noruega d'Oslo han deixat tothom consternat. Fa pocs dies ningú hauria donat el nom d'aquesta ciutat com a possible lloc on una persona pogués matar a sang freda desenes de persones. Els països nòrdics sempre han estat un exemple de qualitat de vida, respecte democràtic i cohesió social. Han sigut països on emmirallar-se i aprendre coses per millorar la nostra societat. Ningú es podia pensar que un noruec educat i criat sota els valors d'una societat exemplar fos capaç de matar un darrere l'altre desenes d'adolescents. Aquest fet ens demostra que en el món actual, cap país ni cap ciutat està lliure de patir la bogeria sanguinària d'una o més persones disposades a tot per fer realitat les seves obsessions. En aquest cas ha estat Anders Breivik qui des de la seva ideologia d'extrema dreta en contra de la immigració i la multiculturalitat ha commocionat tot el món amb el seu atemptat. Breivik es considera un nou cavaller te…

Eleccions anticipades?

Imatge
LA VIDA POLÍTICA i econòmica espanyola està pendent de si hi ha un avançament electoral o no. Algunes veus diuen des de Madrid que aquest avançament és absolutament inevitable si es vol calmar al més aviat possible la pressió sobre l'economia espanyola que exerceixen la Unió Europea i el Banc Central Europeu. Un nou govern que sortís reforçat de les urnes tindria 4 anys de marge per redreçar un rumb que ara mateix molta gent defineix com erràtic. Aquesta sensació de no saber cap a on anem no és la millor medicina per donar confiança a la gent del país, als inversors estrangers o als compradors del nostre deute. El PP fa dies que clama per aquest avançament, però ZP continua sense moure fitxa i negocia, ara amb uns, ara amb uns altres, les diferents mesures per fer front a la crisi. Tampoc ajuda gens a apaivagar aquest ambient d'angoixa econòmica escoltar com els responsables dels nous governs municipals i autonòmics diuen les xifres dels deutes que tenen els seus ajuntaments i…

Paeria de Lleida. Fotos de la pressa de possessió

Imatge
Fotos de la pressa de possessió del càrrec de regidors a la Paeria de Lleida el 11 de juny de 2011.

Uf!

Imatge
FINALMENT, EL PARLAMENT grec ha aprovat la implementació de les retallades que han de permetre el segon rescat de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional. No ha estat un procés gens fàcil i encara s'ha de veure fins a quin punt la societat grega en general anirà dirigint i acceptant aquestes mesures draconianes. Cal recordar que el pagament del deute extern s'emporta el 50% del pres-supost de l'Estat i que hi ha mesures previstes com les de tancar o fusionar quasi 2.00 escoles, retallar la despesa sanitària en més de 2.000 milions d'euros o augmentar l'IVA de productes de consum, bars i restaurants d'un 13 a un 23%. Aquestes són algunes de les mesures que es trobarà la població grega en els propers mesos i em temo que en anys. La situació econòmica, però, no ha afectat tan sols els ciutadans grecs. Les pors de si s'aprovarien aquestes mesures o no han fet ballar les borses de mig món i han posat en un ai al cor les economies d'alguns països eu…

Jorge Semprún

Imatge
EL PASSAT 7 de juny va morir a París el polític i escriptor Jorge Semprún. Semprún és un personatge del món polític i intel·lectual d'aquest país que m'havia impactat força després de llegir el seu llibre La escritura o la vida (originàriament escrit en francès) i d'haver seguit la seva trajectòria personal i política. Vaig tenir l'ocasió de poder xerrar amb ell una estona un dia d'abril de 1995 mentre em signava, precisament, el llibre que comento. Una persona amb una trajectòria personal que va des de la seva entrada al Partit Comunista l'any 1942, fins a ostentar el càrrec de ministre de Cultura al Govern de Felipe González, entre 1988 i 1991, passant per l'experiència de viure - i sobreviure- al camp de concentració de Buchenwald, no pot deixar ningú indiferent quan es dedica a expressar les seves opinions. Va ser sempre un personatge controvertit: va ser expulsat del PCE el 1964 per divergències amb la línia oficial del partit, dins del camp de concent…

Sentiments o diners

Imatge
UNA SETMANA ABANS de la final de Wembley entre el Barça i el Manchester United, es va presentar la nova samarreta del Barça. El disseny és força innovador i ha aixecat força polèmica. Aquesta nova indumentària del FC Barcelona té 17 franges blaugranes i un gran logotip al frontal amb el nom Qatar Foundation.

El logotip d'Unicef que ha portat els darrers anys a la samarreta ha quedat relegat ara a l'esquena, sota el número del dorsal. Aquest petit canvi de nom de logotip i d'ubicació té una enorme diferència econòmica. Portar al frontal el nom d'Unicef implicava pagar a aquesta organització 1,5 milions d'euros per temporada. Ara, dur gravat el nom d'aquesta fundació de Qatar equival a cobrar 170 milions d'euros per les pròximes cinc temporades. Des del primer dia, la gent ja va fer cua davant de la botiga del Barça per comprar-la i ja han dit que aquesta nova samarreta és tot un èxit de vendes. Però no a tot-hom li agrada aquesta samarreta i, sobretot, la dec…

Aplec del Caragol 2011.

Imatge
Una bona recepta de caragols pel diumenge de l'Aplec!
Caragols enzeballats!

Gràcies!

Imatge
Moltes gràcies a totes les amigues i amics del meu Blog i de Facebook que meu donat suport, enviat missatges d’ànim i agraïment i també votat en les darreres eleccions municipals. Si bé la política té moments difícils i desagradables, també és ben cert que hi ha moments magnífics, com els que he tingut llegint els vostres missatges. Moltes gràcies !! Abraçades i petons –segons desitgeu – a totes/tots vosaltres !

Festa major a Castellcir

Imatge
AQUEST PASSAT divendres va començar la nostra festa major de maig. És una festa que sempre marca la infantesa de la gent. Es vulgui o no, la festa major que un viu de petit acaba formant part del gran bagul de records que es van acumulant al llarg de la vida. Jo tinc especialment presents les festes majors del meu estimat poble de Castellcir (Moianès), on de petit passava tots els estius amb la família. El fet de veure apropar-se la festa major ja era motiu de nerviosisme. Hi havia dos aspectes bàsics que un afrontava amb expectació: em convocaran per jugar amb els Quadribarrats? (nom popular amb què es coneix l'equip de futbol del Castellcir, que du els colors de la senyera a la samarreta). I si tenies la bona notícia que seria així ja s'apoderaven d'un els nervis per fer un bon partit davant els rivals dels pobles propers, generalment el Castellterçol o el Collsuspina. Els partits eren realment durs, i sempre acabaven amb un grapat de jugadors amb rascades i cops. Tothom…

Fórum Europa Tribuna Catalunya con Joan Ramon Zaballos

Imatge
Vídeo de la meva xerrada al Fórum Europa Tribuna Catalunya el dimarts 26 d'abril.


Espot de campanya de CiU Lleida. Municipals 2011.

Imatge
Vídeo de campanya de CIU gravat en diferents indrets de Lleida.



Sorpresa finlandesa

Imatge
SUPOSO QUE, COM a molts de vostès, els resultats de les darreres eleccions finlandeses m'han deixat bastant sorprès. Un partit d'ultradreta anomenat Els Veritables Finlandesos i liderat per un tal Timo Soini ha sigut la tercera força política més votada. Aquests resultats compliquen molt la formació d'un nou govern a Finlàndia i, a resultes d'això, també el futur de les relacions d'aquest país amb la UE. D'entrada, costa d'entendre que un país que és el paradigma de la qualitat educativa i, per tant, de la formació de la seva gent, tingui un partit anomenat veritables finlandesos i que, a més, tingui aquest important suport electoral. Considerar que la gent que vota altres opcions polítiques no són veritables conciutadans fa una sensació de societat fracturada. Per altra banda, tenim el discurs antieuropeu que cada vegada guanya més adeptes entre la població de diferents països d'Europa. En època de crisi econòmica generalitzada, en molts països europeu…