Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2012

Desitjos pel 2013

Imatge
Aquest és el darrer article d'aquest any 2012 que va començar força estrany i complicat i acaba igual de complicat però amb un nou projecte polític sobre la taula que ha creat tensió i una gran expectació des de les darreres eleccions de novembre. Per aquest motiu m'agradaria fer la llista de desitjos per aquest proper any i deixar el balanç del 2012 pels cronistes. Doncs aquí va la meva llista. Que hi hagi recursos suficients perquè ningú passi gana. Que tinguem lleis que resolguin de manera clara i definitiva el drama dels desnonaments. Que la societat es doti de sistemes per controlar els bancs i que no siguin els bancs els que controlin la societat. Rebaixar de manera dràstica el nivell d'atur que patim. Que el poder del coneixement dels nostres joves es quedi a la nostra terra per fer-la prosperar i que no hagin de marxar forçats per la realitat laboral de casa nostra. Que tinguem els diners suficients per mantenir una sanitat i educació de qualitat, que ens hem guany…

Pressupost 2013: realitat, desig i compromís

Imatge
Des del grup de CiU no estem gens satisfets de votar en contra del pressupost de la Paeria per al 2013. Gens. És un moment greu i és necessari l'esforç del consens polític perquè les lleidatanes i els lleidatans se sentin recolzats pels seus representants polítics a l'uníson. Però no ens han donat cap altra opció i així ho hem posat en evidència al ple extraordinari de pressupostos.No hi ha res més difícil que pactar amb aquell que no posa voluntat a fer-ho. I aquesta és la situació amb què ens hem trobat enguany i a la qual se sumen uns comptes poc reals, amb informació parcial i encotillats per l'elevat endeutament.Per acció i per omissió, el govern municipal ha ignorat l'oposició. No és només la manca d'informació i la sensació que la participació directa de l'alcalde de Lleida en les eleccions al Parlament ha deixat en suspens l'elaboració dels comptes de l'any que ve. Els grans obstacles per a l'acord són la falta de voluntat d'…

Nazis i catalans

Imatge
Els darrers dies he comprovat en el meu bloc que un article publicat el 21 juny del 2006 torna a tenir força visites. L'article sota el títol Entnazifizierung (desnazificació) explica el procés que es va seguir a Alemanya després de la II Guerra Mundial per detectar totes aquelles persones que havien tingut vinculacions directes amb el nazisme i que, per tant, s'havien d'apartar dels llocs de responsabilitat social i administrativa. El nou projecte de país que es volia crear havia d'estar net d'antics nazis. Aquest procés no es va seguir a Espanya després del franquisme i, per tant, una gran part dels òrgans de la judicatura, l'exèrcit i el món polític durant la dictadura van mantenir els seus llocs de poder sense problema en la nova democràcia espanyola. Però ara, el tema dels nazis s'ha tornat a posar de moda en la nostra política quotidiana. I se'n parla, no per revisar els tics dictatorials que sorgeixen dia sí i dia també des del Gover…

El pressupost i la vareta màgica

Imatge
El pressupost d’un ajuntament quantifica econòmicament la voluntat política de la majoria del consistori. És una eina molt important per als ciutadans perquè marca com s’ingressaran i es gastaran els recursos públics, però, per molt que ens pesi, no és una vareta màgica amb la qual solucionar tots els problemes de la ciutat, com sovint es vol fer creure.  
Per començar, un any més i espero que sigui l’últim, la negociació del pressupost municipal ha arrencat amb el menyspreu de l’equip de govern cap als regidors de l’oposició, que ens hem d’assabentar dels plans del govern per al 2013 pels mitjans de comunicació i per altres agents socials i econòmics, abans que per boca del propi alcalde i la tinent d’alcalde d’Economia. No és aquesta la millora manera de cercar al consens que tan falta fa en aquest moments de decisions difícils i impopulars.   A banda de les qüestions merament formals, el pressupost que planteja l’Ajuntament és una nova mostra de les bones intencions i …

Mullar-se i perdre

Imatge
La manifestació de l'11-S va avançar el calendari electoral i va posar el tema de l'Estat propi i el referèndum sobre la taula. Mas va decidir mullar-se i, una vegada fracassat el pacte fiscal, va avançar les eleccions amb un programa nou més sobiranista per comprovar si el poble el validava a les urnes. Mas se la va jugar fent girar la gran massa social de CiU cap al sobiranisme i assumint el lideratge de tot el procés. Mas es va mullar i va dir públicament que necessitava una gran majoria per poder fer front a les dificultats brutals que es trobaria en tot aquest procés i que ja s'ha demostrat abastament que hi són. També P. Navarro, fins a cert punt, es va mullar i va apostar per una tercera via com el federalisme per fer front a l'Estat propi de Mas i a l'immobilisme del PP. Però el resultat de les eleccions va castigar els que es van mullar més i va deixar com a grans guanyadors els que precisament s'han mullat menys o gens. ERC i ICV, amb el …