Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

Desitjos pel 2013

Imatge
Aquest és el darrer article d'aquest any 2012 que va començar força estrany i complicat i acaba igual de complicat però amb un nou projecte polític sobre la taula que ha creat tensió i una gran expectació des de les darreres eleccions de novembre. Per aquest motiu m'agradaria fer la llista de desitjos per aquest proper any i deixar el balanç del 2012 pels cronistes. Doncs aquí va la meva llista. Que hi hagi recursos suficients perquè ningú passi gana. Que tinguem lleis que resolguin de manera clara i definitiva el drama dels desnonaments. Que la societat es doti de sistemes per controlar els bancs i que no siguin els bancs els que controlin la societat. Rebaixar de manera dràstica el nivell d'atur que patim. Que el poder del coneixement dels nostres joves es quedi a la nostra terra per fer-la prosperar i que no hagin de marxar forçats per la realitat laboral de casa nostra. Que tinguem els diners suficients per mantenir una sanitat i educació de qualitat, que ens hem guany…

Pressupost 2013: realitat, desig i compromís

Imatge
Des del grup de CiU no estem gens satisfets de votar en contra del pressupost de la Paeria per al 2013. Gens. És un moment greu i és necessari l'esforç del consens polític perquè les lleidatanes i els lleidatans se sentin recolzats pels seus representants polítics a l'uníson. Però no ens han donat cap altra opció i així ho hem posat en evidència al ple extraordinari de pressupostos.No hi ha res més difícil que pactar amb aquell que no posa voluntat a fer-ho. I aquesta és la situació amb què ens hem trobat enguany i a la qual se sumen uns comptes poc reals, amb informació parcial i encotillats per l'elevat endeutament.Per acció i per omissió, el govern municipal ha ignorat l'oposició. No és només la manca d'informació i la sensació que la participació directa de l'alcalde de Lleida en les eleccions al Parlament ha deixat en suspens l'elaboració dels comptes de l'any que ve. Els grans obstacles per a l'acord són la falta de voluntat d'…

Nazis i catalans

Imatge
Els darrers dies he comprovat en el meu bloc que un article publicat el 21 juny del 2006 torna a tenir força visites. L'article sota el títol Entnazifizierung (desnazificació) explica el procés que es va seguir a Alemanya després de la II Guerra Mundial per detectar totes aquelles persones que havien tingut vinculacions directes amb el nazisme i que, per tant, s'havien d'apartar dels llocs de responsabilitat social i administrativa. El nou projecte de país que es volia crear havia d'estar net d'antics nazis. Aquest procés no es va seguir a Espanya després del franquisme i, per tant, una gran part dels òrgans de la judicatura, l'exèrcit i el món polític durant la dictadura van mantenir els seus llocs de poder sense problema en la nova democràcia espanyola. Però ara, el tema dels nazis s'ha tornat a posar de moda en la nostra política quotidiana. I se'n parla, no per revisar els tics dictatorials que sorgeixen dia sí i dia també des del Gover…

El pressupost i la vareta màgica

Imatge
El pressupost d’un ajuntament quantifica econòmicament la voluntat política de la majoria del consistori. És una eina molt important per als ciutadans perquè marca com s’ingressaran i es gastaran els recursos públics, però, per molt que ens pesi, no és una vareta màgica amb la qual solucionar tots els problemes de la ciutat, com sovint es vol fer creure.  
Per començar, un any més i espero que sigui l’últim, la negociació del pressupost municipal ha arrencat amb el menyspreu de l’equip de govern cap als regidors de l’oposició, que ens hem d’assabentar dels plans del govern per al 2013 pels mitjans de comunicació i per altres agents socials i econòmics, abans que per boca del propi alcalde i la tinent d’alcalde d’Economia. No és aquesta la millora manera de cercar al consens que tan falta fa en aquest moments de decisions difícils i impopulars.   A banda de les qüestions merament formals, el pressupost que planteja l’Ajuntament és una nova mostra de les bones intencions i …

Mullar-se i perdre

Imatge
La manifestació de l'11-S va avançar el calendari electoral i va posar el tema de l'Estat propi i el referèndum sobre la taula. Mas va decidir mullar-se i, una vegada fracassat el pacte fiscal, va avançar les eleccions amb un programa nou més sobiranista per comprovar si el poble el validava a les urnes. Mas se la va jugar fent girar la gran massa social de CiU cap al sobiranisme i assumint el lideratge de tot el procés. Mas es va mullar i va dir públicament que necessitava una gran majoria per poder fer front a les dificultats brutals que es trobaria en tot aquest procés i que ja s'ha demostrat abastament que hi són. També P. Navarro, fins a cert punt, es va mullar i va apostar per una tercera via com el federalisme per fer front a l'Estat propi de Mas i a l'immobilisme del PP. Però el resultat de les eleccions va castigar els que es van mullar més i va deixar com a grans guanyadors els que precisament s'han mullat menys o gens. ERC i ICV, amb el …

L'avís de Gorbatxov

Imatge
El 6 d'octubre del 1989, M. Gorbatxov va pronunciar unes paraules davant els periodistes: "La vida castiga qui arriba tard." Aquesta frase va donar la volta al món i, setmanes després, va caure el mur de Berlín. El comentari va ser un avís al Govern de la RDA, que en aquells moments no sabia donar resposta a les demandes dels seus ciutadans, que dia sí i dia també es manifestaven al carrer o demanaven asil polític a les ambaixades de la RFA de Praga i Budapest. La frase que va dir, però, no era ben bé aquesta i la traducció que va fer in situ el traductor ho deixa ben clar a les imatges televisives.
Gorbatxov va dir: "Crec que només a aquells que no reaccionen davant de la vida els esperen els perills. Tot aquell que capta els impulsos que sorgeixen de la vida i de la societat i dissenya la seva política en conseqüència no hauria de tenir cap problema. Aquest és un fenomen normal."
És evident que la cita encaixa perfectament amb tot el que està pas…

Pors i certeses

Imatge
A mesura que s'acosten les eleccions la pressió sobre el votant es fa més forta. Els missatges que ens arriben per terra, mar i aire són catastrofistes i intenten que el ciutadà no hagi de reflexionar gaire. En aquest sentit, anar introduint missatges de por dóna una gran rendibilitat i avantatge. La por és intangible, impalpable, indemostrable i absolutament personal. Lluitar contra això es fa extremament difícil, ja que s'hi han de contraposar dades objectives, fets demostrables, arguments sòlids... I tot això no és gens fàcil i porta temps aconseguir-ho. És a dir, davant la facilitat de crear por es contraposa l'extrema dificultat per fer-la desaparèixer. En la situació política que estem vivint, aquesta dificultat, a més a més augmenta, ja que els elements que poden ajudar a fer desaparèixer aquesta por o com a mínim a dissipar-la, no tenen referents a l'Europa actual. Els que tenen por d'una Catalunya com un Estat dins la Unió Europea exigeixen s…

Les ordenances fiscals compliquen el 2013

Imatge
El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha aprovat, gràcies a la majoria absoluta socialista, i amb el vot en contra dels sis regidors de CiU, les Ordenances Fiscals per al 2013. Són, en poques paraules, l'instrument directe de l'Ajuntament per finançar-se i és el que, en definitiva, pagarem tots els lleidatans i lleidatanes l'any que ve per sufragar els serveis i les despeses del nostre consistori.  
I, en resum: vostè, senyor/a lector/a, i la resta de lleidatans i lleidatanes pagarem més. Força més en impostos i taxes municipals que aquest any, en contra de la nostra voluntat, que era abaratir la pressió fiscal i facilitar al màxim el fraccionament dels deures tributaris municipals, mitjançant el pagament en 12 mesos sense interessos de tota la cistella d'impostos locals, entre d'altres mesures.   L'expedient presentat per l'equip de govern preveu augmentar l'IBI, la taxa d'escombraries un 16%, la d'escoles bressol... I així un llarg …

Tots som de Fuentealbilla

Imatge
El meu darrer article, La meva Espanya , m'ha comportat una bona quantitat de comentaris. De fet, ha passat a ser en pocs dies el quart article més llegit del meu bloc. Els comentaris en general van ser molt positius, però hi ha persones que encara continuen sense entendre que algú que parla bé d'Espanya, de la seva gent i de la seva cultura pugui plantejar-se el projecte d'un Estat propi.
És més, com vaig pronosticar, en aquestes dues setmanes ja han augmentat les crítiques desmesurades a aquesta proposta democràtica. Artur Mas ha estat dibuixat com un oficial de les SS i el projecte polític, pacífic i democràtic de gran part del poble català s'ha comparat amb imatges de trens plens de jueus camí d'Auschwitz.
La presidenta del PP ha dit fins i tot a la televisió que Mas vol enviar a l'exili molta gent que viu a Catalunya! Sense comentaris... Afortunadament, però, continua havent-hi gent que s'esforça a mantenir les formes i fer un discurs de n…

Bones notícies a Alguaire, bones notícies per a Lleida

Imatge

Catalunya sense paraules.... però amb imatges!

Imatge
Bonic vídeo sobre Catalunya i la seva gent.

La meva Espanya

Imatge
Abans que la campanya electoral comenci a deixar caure opinions dirigides a fomentar la confrontació més barroera possible entre Catalunya i Espanya, m'agradaria deixar clara la meva relació amb Espanya. És la opinió d'una persona que va entrar a la política per compartir les idees i les maneres de fer i de dir d'Artur Mas i que continua convençut de la seva línia política. Una persona que tampoc renuncia a tenir un Estat propi dins d'Europa.
He viatjat per més de cinquanta països del món i opino que Espanya és un dels països amb més riquesa i diversitat cultural, paisatgística i gastronòmica dels que he conegut. He visitat pràcticament totes les províncies espanyoles i la riquesa de la seva diversitat a tot nivell sempre m'ha seduït. He valorat sempre aquesta diversitat com un dels grans valors afegits que té aquest país en contraposició a molts altres. Per a mi és un dels grans actius d'Espanya i no pas un problema. M'encanta la llengua cast…

Les Basses, el Morera i la participació

Imatge
Lleida, malgrat la gran despesa efectuada en l'època de vaques grasses i que ara han provocat un fortíssim endeutament, encara té pendents de solució qüestions molt importants, com són la recuperació del parc de les Basses i la construcció d'una seu definitiva del Museu d'Art Jaume Morera. Els dos temes han estat objecte aquesta setmana de debat amb la celebració de les primeres audiències públiques de la nostra ciutat, impulsades per un partit polític i una plataforma, després de recollir les més de 200 signatures necessàries per convocar-les.
La posició del grup municipal de CiU és clara i diàfana en les dos qüestions. Respecte al parc de les Basses, l'objectiu, a banda de recuperar un espai al qual tots els lleidatans estem emocionalment lligats, ha de ser generar activitat econòmica i ocupació. En els moments actuals no ens podem permetre el luxe de perdre l'actiu que representen les Basses per dinamitzar l'economia de Lleida i per lluitar con…

Parlem de responsabilitat

Imatge
Estic absolutament d'acord amb la resposta que va donar M. Rajoy a una intervenció de P. Macias aquesta setmana: "Los representantes políticos tenemos un plus de responsabilidad y creo que debemos cuidar muy bien lo que hacemos, lo que decimos y también a dónde vamos, si nos equivocamos o nos excedemos y si las cosas se nos van de las manos. No nos debemos dejar arrastrar por los acontecimientos." Hi estic tan d'acord que no entenc com no va dimitir allà mateix després d'haver-les pronunciat, al reconèixer que ell mateix no acompleix cap d'aquests requisits! En les darreres setmanes ha tingut la possibilitat d'exercir aquest plus de responsabilidad i aquest no dejarse arrastrar por los acontecimientos . Fins a tres vegades han sortit presidents autonòmics del PP (els de Múrcia, Extremadura i Galícia) acusant Catalunya de pidolaire i posant-se ells les medalles de la seva riquesa autonòmica. Això dit en plena crisi, en ple procés d'intent …

Mas a Madrid

Imatge
Potser alguns de vostès ja saben que la meva entrada en el món polític va venir pel fet d'escoltar Artur Mas en una xerrada al Forn del Nastasi fa uns quants anys. En aquell moment, ell estava a l'oposició i va venir a Lleida per explicar el seu projecte de la Casa Gran del Catalanisme. La seva exposició -clara i diàfana- de la situació que vivia el nostre país en aquella època i la seva petició d'ajut reconeixent que ni ell, ni CiU, a soles aconseguiria tirar el país endavant, em van convèncer per formar part del moviment social de la Casa Gran del Catalanisme.
Aquest dijous, a Madrid, Artur Mas m'ha tornat a convèncer, emocionar i fer-me sentir orgullós de ser català. En un ambient absolutament hostil que vaig notar i comprovar a la mateixa taula on estava assegut, Mas va parlar clar i català de la situació actual que viu Catalunya i de les aspiracions que té com a país després de la multitudinària manifestació del dia 11 de setembre.
I no va deixar opc…

Conferència d'Artur Mas a Madrid

Imatge
Vídeo de la conferència d'Artur Mas avui al Fórum Europa a Madrid. El President ha estat brillant i ha parlat clar i català. Molt poca gent ha aplaudit el seu discurs i força gent ha marxat emprenyada. Però una cosa ha quedat clara avui; Catalunya ha començat un nou camí per a les relacions amb Espanya. Un camí que requereix molt més diàleg i menys amenaces directes i indirectes.

http://www.youtube.com/watch?v=HCSHUD1eVNE&feature=youtube_gdata_player

Article relacionat: Artur Mas a Madrid

Barcelona World i Lleida

Imatge